Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món

Rajoy dirigirà un govern de xoc per la involució social i democràtica

Publicat per dia 26 desembre 2011 – 11:05Cap comentari | 240 views

Rajoy dirigirà un govern de xoc per la involució social i democràtica

Share to Google Plus

Comunicat de Revolta Global-Esquerra Anticapitalista

El nou president del govern diu que el seu mandat serà el de les “grans reformes”, no per abordar la situació del curt termini, sinó pensant en “el que necessitarà Espanya en els pròxims 20 anys”. Doncs bé, el que està en joc en aquesta legislatura són les conquestes socials i democràtiques aconseguides amb sang, suor i llàgrimes per diverses generacions. Si el govern anterior va defensar sense titubejos els interessos del gran capital, el que presideix Rajoy ho és del capital mateix (com ho mostra el fet que el flamant ministre d’Economia, Luis de Guindos, va ser president de Lehman Brothers a l’Estat espanyol i Portugal en el moment de l’esclat financer), i es proposa salvar els grans negocis i els interessos de les oligarquies encara que sigui a costa d’enfonsar a una part creixent de la població en la misèria i la desesperació, seguint l’estela de Grècia, Portugal o Irlanda.

El discurs d’investidura de Rajoy i el nomenament del nou executiu del govern espanyol comencen a donar pistes sobre les mesures de saqueig contra els i les treballadores que aplicarà per a rescatar banquers i especuladors i per seguir transferint sumes milionàries als brokers internacionals, que imposen la seva dictadura per arreu després d’haver precipitat la crisi actual amb les seves actuacions criminals.

Igual que Artur Mas aquí a a Catalunya o Esperanza Aguirre a la Comunitat de Madrid, Rajoy es proposa estalviar 16.500 milions d’euros retallant dràsticament salaris i llocs de treball a l’Administració, degradant brutalment i privatitzant els serveis públics essencials, pujant els impostos indirectes que més perjudiquen els sectors populars (però regalant noves exempcions fiscals i socials a la patronal), suprimint ajudes i subvencions, pujant les tarifes elèctriques, operant una recentralització espanyolista de l’Estat amb el dèficit com a pretext. No hem d’oblidar, tampoc, els seus plans reaccionaris en el terreny de la família i la sexualitat, ni l’espanyolisme ranci que destil.la el nou govern.

És a dir, que el govern imposarà a través de l’Estat un transvasament global de renda sense precedents entre treball i capital i una pèrdua brutal de poder adquisitiu de les classes populars i d’un sector gens menyspreable de les capes mitjanes. Per descomptat, no hi ha hagut ni una paraula en el discurs d’investidura de Rajoy sobre la persecució del frau fiscal rècord que registra l’Estat espanyol o sobre una fiscalitat més redistributiva, mesures que reduirien el dèficit públic i permetrien finançar millor les polítiques públiques.

Grans eixos de govern

En primer lloc, es planteja aprovar una llei d’estabilitat pressupostària que complementi la recent reforma constitucional, una reforma que il · legalitza de facto les polítiques públiques redistributives.

El segon eix serà una nova onada de fusions bancàries i de subvencions a la màfia financera, cosa que segons Rajoy permetrà la recuperació del crèdit, però que no farà altra cosa que aprofundir les lògiques especulatives i seguir asfixiant particulars i petites i mitjanes empreses productives.

En l’Administració pública el PP combinarà supressió de llocs de treball, recentralització de l’Estat i retòrica espanyolista, privatització de serveis i venda de patrimoni públic. Potser una de les primeres víctimes de la privatització siguin les televisions públiques d’àmbit estatal i autonòmic. En matèria sociolaboral, el nou govern pretén reformar el calendari laboral per treballar més per menys (suprimint ponts), suprimir les prejubilacions (per convertir-les en acomiadaments purs i durs) i convertir l’ocupació estable que queda en ocupació precària. L’única recepta per reduir l’atur serà destruir ocupació de qualitat i universalitzar “l’ocupació escombraria”, dinamitant així el model de relacions laborals al voltant del qual es va reconstruir el moviment obrer sota la dictadura: els convenis col · lectius. No hi ha cap dubte que Rajoy intentarà aprovar una reforma laboral que degradi radicalment les condicions contractuals dels i les treballadores en els sectors que encara conserven un grau important d’afiliació sindical, que imposi l’acomiadament lliure i un nou contracte únic que universalitzi la precarietat laboral. D’altra banda, d’acord amb les polítiques regressives que s’estan aplicant a Europa, es perseguiran les baixes laborals, fins i tot per malaltia, amb mètodes repressius.

(Contra) reforma de la sanitat i l’educació

L’ambigüitat de les declaracions de Rajoy no pot amagar que les reformes en aquest àmbit suposaran una privatització i una degradació dels serveis. El més probable és que, pel que fa a la salut es refereix, Rajoy generalitzi el saqueig perpetrat per CiU a Catalunya -repagament, recàrrecs sobre els medicaments, tancament de centres d’assistència, privatització galopant, venda de patrimoni públic, etc. ..- i que en Educació segueixi l’estela d’Esperanza Aguirre (i profunditzi moltes de les mesures educatives que fa temps que CiU aplica a Catalunya): desmantelant l’ensenyament públic (destinat exclusivament a estudiants d’origen popular) per subvencionar massivament la privada i concertada, sovint religiosa, terreny reservat als fills i filles de la burgesia i dels seus servidors.

Contradiccions del nou govern PP

Si bé és cert que el govern gaudirà d’una còmoda majoria parlamentària, de suports parlamentaris sòlids més enllà de les seves files per les mesures més dures i impopulars, i de ferms aliats a la patronal i l’aparell d’Estat, els mitjans de comunicació i la societat civil, no cal oblidar que haurà de gestionar una situació socioeconòmica molt volàtil i potencialment explosiva i toparà amb no poques contradiccions i riscos.

En primer lloc cal dir que la victòria de les dretes no ha reduït la incertesa econòmica. No es calmen els atacs especulatius ni es recupera la “confiança”, com diuen els neoliberals. D’altra banda, com més retalli el PP, més retallades s’exigiran els “mercats”. El cercle infernal del deute funciona així, cosa que pot anar generant un nivell de frustració i exasperació social creixent, ja que és impossible que es redueixi l’atur amb aquestes polítiques, sinó tot el contrari. A més, el PP no tindrà cap mesura estrella per legitimar el seu mandat, com la va tenir Zapatero amb la retirada de les tropes de l’Iraq.

És més, com va posar de manifest en el seu discurs d’investidura, en què no hi va haver cap referència a ETA i al conflicte basc, Rajoy tampoc ho tindrà fàcil per cohesionar a la seva base social. L’espanyolisme que destil · la, les referències a la recentralització de l’Estat i la fermesa antiterrorista tampoc funcionaran a mig termini, quan hagi de gestionar la sortida al conflicte basc. Al contrari, més aviat generarà contradiccions internes a la seva base social i tensions entre el PP i la caverna mediàtica.

Però el que més problemes pot crear el PP i el que erosionarà més al govern serà una resistència social de masses a la política de xoc ultraliberal que es disposa a aplicar, és a dir, un segon alè del moviment del 15M unit a un despertar del món del treball. Només una remobilització massiva dels sectors populars i d’unes capes mitjanes cada vegada més depauperades i precaritzades podrà aturar el Tsunami antisocial i antidemocràtic que estan orquestrant a la Moncloa.

Les nostres tasques polítiques: organitzar la resistència

La nova situació oberta després de les eleccions autonòmiques i municipals i les generals, amb un poder de les dretes en gairebé tots els nivells de l’Administració sense precedents des de la dictadura, generarà un estat d’ànim molt negatiu entre els sectors populars. No obstant això, la capacitat de resistència que ha demostrat el 15M està intacta malgrat el reflux que s’ha conegut en els últims mesos. Esperem que els nous atacs reestimulin les lluites socials. No obstant això, el panorama és més ombrívol pel que fa al sindicalisme majoritari, encara embarcat en la política de concertació iniciada amb el pacte de les pensions i la consegüent traïció dels objectius de la vaga general del 29S, en un context on la supervivència dels propis aparells burocràtics sindicals estan directament amenaçats en cas de prendre iniciatives de mobilització contra el nou govern.

Aquí les tasques de l’esquerra anticapitalista seran intervenir a fons en els processos de lluita, coordinació i organització de les resistències i llançar campanyes polítiques centrals al voltant dels grans temes de la situació política, amb una atenció especial a la qüestió del deute públic i el seu no pagament. També caldrà reflexionar sobre noves formes d’acció capaçes de paralitzar la producció, més enllà de les vagues generals més tradicionals: talls de vies, bloquejos, etc … sempre amb la perspectiva de lluitar per una vaga general des de baix que desbordi les jornades d’acció d’un sol dia promogudes pel sindicalisme de concertació des de la transició.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.