Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Corrupció, Drets bàsics, Salut

El jove Alpha: un cas d’apartheid sanitari a Mallorca

Publicat per dia 6 maig 2013 – 8:35Cap comentari | 317 views

El jove Alpha: un cas d’apartheid sanitari a Mallorca

Share to Google Plus

Fa uns dies esclatava la indignació en saber de la mort d’un jove de 28 anys de tuberculosi. Les  circumstàncies que hi ha entorn del cas  són molt controvertides i es parla sobre la falta d’assistència sanitària a col·lectius concrets.

Les alarmes sonaren quan Més va demanar la dimissió del Conseller de Salut i posà una demanda penal. Divendres dia 3 de maig, la Conselleria de Salut emeté un comunicat en el qual desmentí la notícia. Va comunicar que el pacient va ser atès tant a l’atenció primària com a l’Hospital Comarcal d’Inca. En aquesta segona visita, el metge li digué que acudís al seu metge de família, cosa que Alpha Pam no va fer. Al final del comunicat, la Conselleria de Salut recorda que l’assistència sanitària queda garantida a qualsevol persona, independentment de la situació administrativa de l’usuari i que l’atenció urgent a les persones immigrades en situació irregular és gratuïta. Però hi ha algunes qüestions que no quadren i cal anar una mica més enllà del text de la Conselleria, que atribuiria la mort del jove en una deixadesa.

A continuació, us feim arribar l’article extret de la pàgina http://www.pintiparada.com i elaborat per Merche Negro. L’escrit ens fa obrir els ulls sobre els impediments que segurament tengué Alpha per rebre una assistència mèdica real i de qualitat que el van dur a la mort.

Recepcionista d’ambulatori a immigrant: “Això costa dinerets, ho saps?”

Per què Alpha no va acudir a l’hospital en més d’un mes?

La consecució de cites i visites que el govern baear publicà ahir no deixa lloc a dubtes: el 28 de febrer el metge de capçalera de Pam el derivà a l’Hospital d’Inca perquè li realitzassin una placa de tòrax, cosa que no va fer fins al 5 d’abril. Fou llavors quan li diagnosticaren una bronquitis aguda. Li prescriviren allò habitual: antiinflamatoris i antibiòtic. I si, li recomanaren que es fes un seguiment al seu ambulatori.
Setze dies després, moria sol i sense assistència a casa seva, de tuberculosi.

Plantejament, nus i desenllaç. Va venir tal dia, no aparegué fins tal data, no tornà al seu centre de salut. Podríem deixar la història aquí, tancant el dossier com l’”estrany cas del senegalès que, oferent-li atenció sanitària de qualitat, no va voler fer-ne ús i mor dies després de motu propio”. O tal volta el primer suïcidi autoinduït per tossina, febre i esputs.

Però ja que estau aquí, acompanyau-me a mirar més enllà, i tornem a preguntar-nos: Per què Alpha no va acudir a l’hospital en més d’un mes? És molt de temps… parlem de la seva nacionalitat: era súbdit senegalès en situació administrativa irregular: un sense papers. Portava ja vuit anys a Espanya, per tant, pressuposaré que coneixia la nova legislació sanitària que es refereix de manera bastant explícita al sector de la població que ell representava: els estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya rebran assistència sanitària en les següents modalitats: a) D’urgència per malaltia greu o accident, sigui quina en sigui la causa, fins la situació d’alta mèdica. b) D’assistència a l’embaràs, part i post part (del Reial Decret Llei 16/2012, de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut).

Alguna cosa me molesta: a la nota oficial del govern balear es diu que en dues ocasions es tractà a Alpha a l’ambulatori de manera normal (no com a cas d’urgències), i que a l’informe de l’hospital l’indicaren fer tractament de seguiment amb la seva doctora de capçalera habitual… aquest comportament quedaria fora de la cobertura que dictamina el Real Decret per a un ciutadà sense permís de residència ni treball. He de dubtar de la veracitat dels fets que es relaten? Sí? No?

La resposta m’arriba a toc de telèfon. Parl amb els parlamentaris que estan preparant la denúncia a Palma, de la coalició Més per Mallorca. Duen tot el cap de setmana parlant amb els col·lectius de senegalesos i amb l’entorn d’Alpha. “Sembla ser que en distintes visites els emeteren dues factures”, em diuen. “I a l’hospital li negaren realitzar-li la placa per no tenir la targeta sanitària”. Vaja, això no surt a la informació oficial de la Conselleria, pens. “Nosaltres teníem informació filtrada que l’autòpsia havia donat positiu en tuberculosi. Estàvem decidint si dir-ho o no quan ens trobàrem amb la nota del Govern, reconeixent-ho”. Parlàrem d’aquest mes que tardà a acudir des de l’ambulatori a l’hospital. Potser Alpha tengué por d’anar massa vegades al metge, potser sabia que a Alemanya por exemple, l’assistència d’urgències a ciutadans sense papers està assegurada, però sempre després de l’obligació del centre sanitari de denunciar-lo a les autoritats, i entenent que els desitjos germànics són ordres a Espanya, no se la va voler jugar. O potser ja havia pagat suficient per les seves visites a l’ambulatori.

“Allò increïble és que el Govern balear reconegui que se li ha mort una persona per tuberculosi al 2013”. Reflexionem plegats. Diu la nota oficial de Sanitat que es presentà a l’hospital sense els papers de l’ambulatori on se citava la simptomatologia similar a la tuberculosi. “Com si això hagués estat culpa d’Alpha per no dur-los!” I pens jo: i encara que no els portés, no ho va contr, no parlà del fill dels seu amic que estava ingressat per tuberculosi, circumstància que ja havia relatat anteriorment? Em costa creure que estigués en silenci, que ningú no preguntés res. Des de Palma em fan pensar en un altre punt important, sembla ser que es posà en perill la salut pública: si no hi ha targeta sanitària, no hi ha informe; sense informes no hi ha seguiment ni encreuament de dades. “Això ens passa a tu a mi i ens criden des de l’ambulatori: has anat a fer-te la placa? Hi ha un protocol de seguiment, i encara més en casos d’alt risc de contagi com és la tuberculosi”. Jo ho apunt tot, vaig cercant a la xarxa, tanc el cercle. “Esperem que, quan presentem la denúncia amb tota la documentació que siguem capaços de recopilar, el jutjat actuï en conseqüència”.

Penj el telèfon i em veig en un mar de dubtes: a qui creure? La informació oficial de la Conselleria de Sanitat no quadra amb les dates de visites. Se’l va atendre, sí, però ara sabem que se li va cobrar per fer-ho. Res com contrastar les coses. I m’ataca ara una pregunta terrible: si es negaren a fer-li una placa per no tenir targeta sanitària, exactament com s’arribà a descartar la tuberculosi per diagnosticar bronquitis, i no ingressar-lo? Una altra segona: a mi, amb el meu DNI espanyol a la boca, m’haurien fet el mateix?

Fa mesos que Metges del Món s’embardissà en una gran campanya de sensibilització contra el Decret Llei de Reforma sanitària. Aquesta organització va fer aleshores i segueix fent un gran treball de recopilació de dades i casos. Per exemple, assenyala Balears com una de les que aplicà fil per randa la nova llei. Tipifiquen casos d’exclusió concrets que han pogut identificar que posen els pèls de punta. Us recoman que bussegeu en el document quan tengueu una estona.

Cerc Aplha al Facebook i sí, el trob. Intent imaginar mentre veig les seves fotografies com fou el tracta que li donaren al seu ambulatori primer, i a l’hospital després. Sabem el que el seu amic, que l’hi acompanyà, conta, ara centrat a repatriar-ne el cadàver. I torn a recordar alguna cosa, aquesta vegada d’aquesta mateixa setmana: dijous passat vaig assistir al meu centre de salut de Barcelona a una situació semblant. Davant meu, un ciutadà subsaharià intentava regularitzar la seva situació i fer-se la targeta sanitària. Vaig escoltar que el personal de recepció li deia molt a poc a poc i en un to bastant alt: “Això costa dinerets, ho saps?”  acompanyant les paraules amb el gest d’unir l’índex i el polze i moure les puntes dels dits en cercles. En aquesta moment, em saltà l’alarma i vaig gravar-ho amb el meu telèfon. “Vine demà, avui han hagut de sortir els que fan això. Aquí (en els papers que mostrava) diuen que estàs des del 2008… bé, aquí ho diu”. No vaig entendre el judici de valor espontani de la dona que parlava, a què venia la sospita sobre, entenc, un contracte de treball o similar? “Com estàs donat de baixa, de moment… això no vol dir que, si tenc una urgència, no se’t pugui visitar a l’hospital, eh?”. Ell donà les gràcies i se n’anà per allà on havia vengut.

Digueu-me si això no és que et tractin com a un ciutadà de segona: un beneficiari de caritat en tot cas, i no un usuari de drets. Jo li hauria dit a aquesta dona que el seu sou també “costa un dineret” o, millor dit, que em costa un dineret. I que no s’atreveixi a humiliar ningú així en la meva presència. Però no vaig fer-ho. Al cap i a la fi, era la seva funció i el seu treball, posar un filtre, la culpa no era seva.
He cridat un amic que sap molt, però molt, de sanitat. Hem parlat del jurament hipocràtic dels sanitaris: “tenen el deure d’atendre tots els pacients”. Per descomptat, i la gran majoria ho estat realitzant. Després, en comú, hem pensat” però no és un sanitari el primer que troba un immigrant sense papers en arribar a un ambulatori, sinó un gestor, algú que veu davant un assegurat, no un pacient”.

Qui no et va voler fer la placa, Alpha, quines raons et donaren, veient-te tossir a la sala d’espera?

El meu amic em segueix explicant: “La sanitat es finança per IRPF -no cotitzacions- i IVA, ambdós impostos són indirectes”. Jo cerc com una boja el cost d’una radiografia segons el Govern balear. No ho trob, però llegeixo que una dona marroquí a Toledo rebé una factura per valor de 3.337€ després de donar a llum, per exemple, quan, segons el decret d’aquesta cobertura, estaria coberta. En un altre cas, facturaren 413€ per unes proves relacionades amb una malaltia crònica: asma.

Quant havies contribuït amb vuit anys vivint a Espanya, Alpha? Quan IVA havies pagat ja en béns i serveis? El suficient com per a cobrir el cost d’una placa de tòrax?

Deman al meu amic que m’ajudi a contestar amb dades l’afirmació que “la sanitat universal gratuïta per a tothom és inassumible”. S’arma de paciència i em conta: “No és deficitària, s’evita el col·lapse d’urgències, no es perd el control sanitari d’un grup extens de població (les xifres ballen, però giren entorn les 150.000 persones) i, a més, la despesa no és significativa: hi ha diferents informes que demostren que la població en situació irregular fa un ús molt menor de la sanitat que el ciutadà espanyol”. Les causes són vàries: relacionades per edat – vénen a treballar i enviar diners a casa, no a quedar-se ajaguts en un llit-, per falta de comunicació o por a entrar en contacte amb el sistema. És un argumentari vàlid, em dic. I afegesc una píndola pròpia, aquesta informació que vaig trobar fa temps i que se’m fa difícil de digerir: El frau fiscal anual -allò no declarat, evadit i altres- és valorat pel Sindicat de Tècnics d’Hisenda Gestha en 90.000 milions d’euros anuals, d’aquests recuperables 38.000 milions essent realistes si es duguessin a terme les mesures necessàries (sense aberracions com l’amnistia fiscal). Bé, l’exclusió de la cobertura sanitària pública de la població immigrant indocumentada estalviarà a les arques del govern uns 500 milions. No ens han explicat d’on surt aquesta xifra relacionada amb un subjecte tan vaporós com la ciutadania sense papers, però encara donant-la per vàlida, avergonyeix quan la comparam amb l’evasió fiscal.

“Hi ha bàsicament tres sistemes de sistemes sanitaris”, seguim contextualitzant: “els sistemes privats tipus USA (qui té una assegurança contractada, té sanitat), els d’assegurança de tipus mixt públic i privat com a Alemanya i França (amb accés limitat a assegurats, es paga amb cotitzacions socials) i sistemes nacionals de salut, amb accés universal públic i gratuït, finançats amb impostos). Aquest últim que ha estat el nostre fins ara és el més avançat en un Estat de Benestar”.

Segueixo sense trobar el cost d’una punyetera radiografia de pit, Alpha. No sé quan t’hauria costat, i quina ràbia em fa no poder saber-ho, no poder donar una xifra perquè la mirem una bona estona i en silenci.

Duc tot el dia pensant en tu, mirant fotos teves. El teu no ha sigut un conte amb principi, trama i final. Ara entenc que és la crònica d’una mort anunciada per unes mesures de desassistència sanitària que des que s’anunciaren es definirem com a dignes d’un estat de barbàrie. I que transcendeixen el mer concepte de la retallada pressupostària en un entorn de crisi econòmica. En deixar-vos fora de cobertura a un sector de ciutadans que compartiu una situació administrativa determinada, primer s’us ha guettitzat i marcat, i immediatament després us hem assenyalat com a “no aptes” per a la nostra societat.

És ideologia, Alpha, no gestió de recursos. T’hem deixat sol amb una decisió intencionada.

El mateix dia que morires, el 21 d’abril, vas penjar en el teu mur de Facebook aquest clip de youtube (com t’agradava la música, ara ho sé), amb un ball tribal de Senegal. He pogut entendre traduint d’aquí i d’allà que és un rés per atraure bones collites:

No sé si eres musulmà o cristià, creient o agnòstic. En qualsevol cas, et desig un bon viatge de tornada a casa. Te’n vas carregant la meva vergonya, per no haver estat capaç de tractar-te com et mereixies. Jo tenc tanta culpa com qualsevol altra persona. L’accés universal a la sanitat està recollit a l’article 24 de la Declaració dels Drets Humans, i te l’hem arrabassat.
Demanaré amb el teu permís un darrer favor al meu amic, que acabi ell aquest article. Jo no sé què dir. Mira, Alpha, el que m’ha escrit: Podem anomenar democràcia a un sistema que permet que algú mori per no poder pagar-se unes proves mèdiques? Això dic jo: Podem?

Merche Negro

* Cal afegir a aquest article, la informació que s’ha compartit a un comentari sobre el preu de les plaques. Si bé, es comenta, és molt difícil saber-ne els preus, ja que no els posa l’Estat, la mitjana està sobre uns 30€. També explica que el preu d’una visita completa d’algú a urgències (que inclou visita mèdica, maquinació per part d’una infermera, analítica, plaques i d’altres exploracions…) pot rondar entre els 120-250€ segons l’hospital.

D’altra banda, Alpha ha de ser enviat al seu país. Es fa una crida per ajudar a repatriar-ne el cos. Núm. de compte: 0182-4213-47-0201532869 i compte d’estrangeria ES38 0182-4213-4702-0153-2869

Font: http://www.pintiparada.com/2013/05/05/alpha/ / @pintiparada

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.