Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Estat espanyol i el Món, Illes Balears i Pitiüses, Publicació oberta

L’oblit i el silenci = complicitats front a la impunitat

Publicat per dia 28 abril 2013 – 14:47Cap comentari | 101 views

L’oblit i el silenci = complicitats front a la impunitat

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

“Només lluitant es combat l’oblit”. Amb aquesta afirmació, curta però efectiva, començ el meu article.

Dia 25 d’abril.  Començaren  a declarar les víctimes pels crims del Franquisme davant la jutgessa argentina que porta la causa i ho han fet la germana de Salvador Puig-Antich; que fou executat a garrot vil,  a les darreries de la maleïda dictadura, familiars de víctimes.

 La repressió actual és sistemàtica i sibil·lina. La crmininalització constant i pels mitjans de comunicacions adeptes al règim ( i no democràtic) és fa palesa.

 El passat dia 24 el jove activista d”En Lluita” Lionel és detingut, per la seva intervenció en rodeja el congrés de diputats del 25 de setembre de l’any passat. Això ve a esser un “avís per a navegants”. Aquesta detenció es fa, amb un reconeixement per una fotografia publicada per   “El Mundo”. Coneixem el seu caratge.

 Aquesta detenció, ve a dir, molt alerta als que participau en una acció reivindicativa d’assajament del Congrés de Diputats, perquè en qualsevol instant i per una “prova” a tot entendre absurda, i presumptament il·legal  pots esser detingut.

 No reescriuré sobre la repressió que és palesa a tots els moviments que s’oposen a la política d’un govern que empra unes tècniques dictatorials mai vistes. Ni sobre la impunitat dels crims del Franquisme, amb la “Transició” descafeïnada de 1978 portada endavant, amb la complicitat de molts partits polítics, no xerr dels de dretes, si no també de l’esquerra oficial que agranava cap als seus interessos. La complicitat en que els responsables dels crims del Franquisme (lesa humanitat que no prescriuen) no fos depurada i passessin pels tribunals, la portaran sobre la seva consciència.

Tampoc escriuré sobre la causa oberta a l’argentina sobre els esmentats crims de la dictadura franquista, ja que no fa gaire ho he fet, però si afegiré un grapat de noms que estaran encausats: “Rodolfo Martín Villa, exministre i ex-governador civil de Barcelona; José Utrera Molina, ex-secretari general del Movimiento; i Fernando Suárez González. També hi ha jutges, policies acusats de tortures, i responsables en el darrer consell de guerra que signà penes de mort.

 Just quan començ aquest escrit, la notícia esfereïdora que a l’estat espanyol, s’ha arribat a sis milions dos-cents mil aturats, aturades; que a les Illes Balears superi el 28% i que l’atur juvenil passi del 57%; porten a pensar i a flastomar en certa manera: “Què putes han fet amb la cèlebre reforma laboral, que es tragueren de la mànega i veneren com una vareta màgica que començaria a crear llocs de treball? Pels que la promogueren i aprovaren si que en tenen de lloc de treball, prebendes i dietes escandaloses, mentre el poble no en té, passa fam (a Andalucia es volen assegurar que els nins mengen tres vegades al dia) , és desnonat de les seves vivendes; i els que governen, continuen fent-ho pagats amb els nostres doblers- a favor dels interessos bancaris. Com perquè llavors es queixin dels “escraches” i criminalitzin els que estan, estem defensant els drets nostres de les classes populars. Són un llast que d’alguna manera ens hem de treure de sobre, perquè ens estan ofegant en nocturnitat i traïdoria.

Han escampat la corrupció (no tan sols econòmica, sinó ètica i moral) arreu, han arramassat amb milions d’euros de doblers públics, polítics i presumptament propers a la Casa Reial, han permès que el capitalisme salvatge (besant el cul a na Merkel i obeint al peu de la lletra les seves, no consignes, sinó ordres), acumuli més riquesa, comprin i venguin països; els portin a la fallida si interessa per coaccionar-los als interessos  i intervencions del mercat; i encara ens volen vendre – ens prenen per imbècils o què? – que ells seran els que arreglaran l’economia i la crisi que ha creat, inventat i dissenyat el capital amb la seva connivència. Ja n’hi ha prou!

 Que la indignació és al carrer, quan ells malgasten i tuden els nostres doblers amb projectes que no tenen la vertadera prioritat a la situació actual, si no per afavorir empreses dels amics i fer mèrits, amb el clientelisme. Caciquisme flagrant és el que hi ha i vivim, i no sé com tenen la barra de posar-se a la boca la paraula “democràcia” el govern del poble, que ells i elles han traït. Malgrat no posi noms, és sabut a qui m’estic referint.

Vergonya cavallers, vergonya!

Josep Bonnín

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.