Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Art i cultura, Illes Balears i Pitiüses, Memòria històrica, Opinió, Politiqueig, Publicació oberta, Sóller

La creu feixista a Lizasoaín i l’escultura “la Pietat” de Josep Llimona

Publicat per dia 21 abril 2013 – 15:57Cap comentari | 29 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Un cada dematí es troba amb una nova sorpresa i s’ha de dir que el Consistori de l’Ajuntament de Sóller, n’és un bon especialista en fabricar-les.

Les notícies del DbCreu-Lizasoaínalears i d’Ultima hora i dels setmanaris, respecte a la Creu dedicada al tinent Lizasoaín – militar feixista i sediciós, mort amb enfrontament per forces republicanes que defensaven el regim legalment constituït (saben que vol dir això?) de la república triat a les urnes pel poble; la qual just ara la volen traslladar a primera línia del Port: Platja d’en Repic. Flipant. Declaracions de Lluís Rullan President dels Hotelers, ho ha qualificat de “barbaritat”, fent menció al sentit comú.

A mi em sembla que és una enrabiada consistorial amb algun component de provocació (?), pel lloc triat i s’ha obert la caixa de Pandora i s’ha recordat l’incompliment de la Llei de Memòria Històrica.

La placa, que porta la creu, contravé l’esmentada Llei i haurà d’esser retirada segons informe, si es canvia de lloc.

Bé, complint, la Llei, ja hauria d’haver desaparegut la creu, la placa i els símbols il·legals preconstitucionals que omplen el monument a “los caidos” d’un sol bàndol: el colpista, que està a la plaça d’Espanya.

Però ai-las!, la memòria dels “vencedors” franquistes – “vencereis però no convencereis” deia Unamuno.

Ai-las! el no reconeixement en plena democràcia que hi va haver morts republicans (i molt més assassinats a cunetes, cementiris i enterrats a foses comunes) de persones que moriren per defensar l’ordre legal en contra del cop d’estat muntat per en Franco amb l’ajut dels feixistes italians i els nazis alemanys, a dir respectivament Mussolini i Hitler.

Hom se sorprèn pel rebombori per una creu, que ni és un be catalogat, la preocupació per ella; i en canvi que amb una simple autorització municipal (podria esser simplement verbal) es doni autorització per retirar el conjunt escultòric “La Pietat” de Josep Llimona, del lloc que estava emplaçat al cementiri municipal, sense cap tipus d’informe de patrimoni i que per declaracions a premsa del regidor Sr. Darder “fos un error”, i a hores d’ara encara no se sap on es troba, ni quin restaurador patrimonial ha de fer la restauració, quan no fa tant temps fou feta.

El tractament que s’ha pres el Consistori i les “molèsties” per la creu feixista, i el passar olímpicament del conjunt escultòric: Qui la mou, on va, qui és el restaurador de patrimoni responsable, quins informes avalen que es mogui; ens mostra unes mesures distintes que, podria esser obeïssin a interessos diversos, i no massa transparents.

La creu, que quedi clar, és un reconeixement a un militar feixista de nom Lizasoaín mort per les tropes republicanes, un delinqüent contra l’ordre establert, que representava als colpistes. Així de clar.

Hi ha que veure com no els agrada que se’ls refresqui la memòria. Com qualifiquen la pintada de roig de la creu com “acte vandàlic” paraules del Batlle de Sóller Carlos Simarro, i ni ell, ni els seus, hagin tingut els pebrots de condemnar el cop d’estat de 1936 orquestrat per Franco en contra de la II República, que just ara, ha fet anys, 14 d’abril. Això si que fou un vertader acte vandàlic!

Les responsabilitats pels crims franquistes, els afusellaments indiscriminats de persones adeptes a la república o d’esquerra; posteriorment enterrats a foses comunes, sense que els familiars, sàpiguen on es troben per enterrar-los amb dignitat i tancar el període de dol, la transició no ho va permetre. Molts foren els que ho impediren, ja que molts responsables encara estaven vius.

Supòs que les notícies de què la jutgessa Argentina Maria Servini de Cobria, ha posat sobre la taula la investigació d’aquests crims no jutjats i condemnats, amb una querella, ja que els crims de Lesa Humanitat, no prescriuen i qualsevol jutgessa o jutge els pot reobrir. I les persones afectades com a denunciants, testimonis, com adherents i associacions, es poden personar a la causa per genocidi, i que a la revista de 23/10 de 2012 de l’Associació de Memòria Històrica, informem dels requisits necessaris.

Per acabar, dir que és un dret democràtic, saber on són enterrats els morts, assassinats republicans. I que tot “vertader” demòcrata” no hauria de posar pals a les rodes perquè es pogués fer i acabar amb una ferida que la transició va tancar en fals i encara no ha cicatritzat.

El silenci repressor ha estat la vertadera llosa.

Josep Bonnín

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.