Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Autodeterminació, Ciutat, Criminalització i repressió, Defensa del català, Defensa dels animals, Drets bàsics, Ecologia, Economia alternativa, Estat espanyol i el Món, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, Illes Balears i Pitiüses, Lluita de carrer i acció directa, Okupació i espais alliberats, Països Catalans, Politiqueig, Treball i economia

[Entrevista] “Maulets va ser una època d’intentar: anàvem provant, aprenent i rectificant” (Part I)

Publicat per dia 3 desembre 2013 – 11:16Cap comentari | 274 views
Share to Google Plus

junts

Des de contrainfo.cat volem celebrar també el dècim aniversari d’Arran Palma, l’organització juvenil de l’esquerra independentista, i ho volem fer mitjançant una entrevista a dues militants de generacions diferents, per observar diferents perspectives polítiques en un context canviant. Així, l’entrevista abasta temes que van des de la configuració del primer nucli de Maulets, ara ja fa 10 anys, com les diferents sinergies i confluències amb la resta de col·lectius anticapitalistes o les tasques pendents que té com a moviment. Així, Laura Dorado, militant d’Arran Palma i de SEPC UIB des de fa ja tres anys, i David Pujol, militant d’Alerta Solidària i de Maulets quan es va crear, ens donen la seva personal visió sobre tots aquests temes, per donar així una visió de com ha evolucionat el moviment i quins són els seus principals reptes de futur.

Contrainfo.cat: Què és Arran i com vos organitzau?

Laura Dorado: Arran és l’organització juvenil independentista i revolucionària més nombrosa, ara mateix, dins els PPCC. Som una assemblea horitzontal, treballam de manera assembleària i per consens. A Mallorca tenim tres nuclis: un és el de Palma, que fa anys que està consolidat, després tenim el nucli de Mallorca-nord, que inclou les assemblees d’Alcúdia i de Sa Pobla, i ara ha nascut un nou nucli al Raiguer, que inclou gent de diferents pobles de la zona. Cada assemblea és autònoma, però després ens organitzam per intercomarcals on es reuneixen les tres assemblees i es xerra de temes més puntuals, com ara la Diada. Apart d’això, a escala nacional, hi ha moltíssimes més assemblees i ens organitzam per meses cada dos mesos o tres i així ens coneixem totes les militants del país.

Contrainfo-cat: Com va néixer Maulets i com ha anat evolucionant durant aquests 10 anys?

David Pujol: Més o menys farà 10 anys un grup de joves, molts d’ells provinents dels nuclis del SEPC UIB, del sindicalisme estudiantil independentista, després de militar a uns anys a la universitat vàrem decidir passar a fer feina política al carrer. Així, vàrem decidir no participar a cap de les joventuts dels partits polítics que hi havia i creàrem un nucli de Maulets. Maulets era més o menys el que ara és Arran: una organització juvenil, independentista, revolucionària, que s’organitzava de manera assembleària en nuclis autònoms. Bàsicament allò que fèiem era lluitar de forma directa per l’anticapitalisme, l’independentisme i pel feminisme, aquest darrer eix no tan treballat com el té en l’actualitat Arran. Començàrem al principi poca gent, creant un nucli, creat un casal… Deu anys donen per a molt, però, a línies generals, així fou Maulets.

LD: Si voleu jo vos explic el procés de confluència de Maulets per ara ser Arran. Va ser el juliol del 2012 després de molts d’anys de debats. La CAJEI, la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista que estava present al Principat i al País Valencià, varen veure que les seves línies polítiques eren molt similars amb les de Maulets i decidírem crear aquest procés de confluència de les dues organitzacions per arribar a ser més nombroses i més fortes. A partir d’aquell moment es va crear Arran.

Contrainfo.cat: David, quin era l’escenari de lluita quan es creà Maulets fa 10 anys i que et va fer donar la passa cap a la militància independentista?

DP: Nosaltres havíem estat fent feina a la universitat, ens sentíem molt còmodes perquè pensàvem que havíem estat molts d’anys incidint allà, però trobàvem que allò era com un món apart, un campus a 7’5 km de la Ciutat: era tot preciós, molt còmode, molt càlid… però no era allò que nosaltres volíem. Tornàvem els horabaixes a Ciutat i vèiem feixisme, masclisme, situacions terribles que, com a dia d’avui també passa, ens duia a pensar que no estàvem fent una lluita molt real, ja que no estàvem al carrer, sinó sols amb estudiants i decidírem fer aquest pas. Després d’uns cinc o sis anys, diverses joves decidírem també implantar un nucli a Ciutat. Pens que és important dir que a aquell moment no teníem la idea de crear un moviment. Érem senzillament unes joves rebotades, que pens que és la millor definició per descriure’ns a aquell moment. Volíem donar canya, estàvem molt enfadats amb una situació que vèiem dia a dia i ens vàrem implicar fent feina anticapitalista, no gaire definida, independentista, sense cap afinitat ni simpaties amb els partits polítics, els quals respectàvem (llavors hi havia una relació més propera). A partir d’aquí, anàvem fent feina, creant xarxes, construint afinitats, fent accions i xerrades, fent campanyes, molta col·laboració amb el moviment llibertari, del qual anàvem aprenent perquè eren un moviment molt fort i amb molt de rodatge. Les llibertàries venien d’uns anys enrere amb una força molt gran i nosaltres naixíem sense un referent i apreníem d’ells. A Mallorca feia molt de temps que no hi havia hagut un independentisme anticapitalista, llavors ens costava molt explicar-li a la gent que érem independentistes però també anticapitalistes. Molta gent no ho entenia i ens va costar molts d’anys fer entendre a la gent que les dues lluites no sols no eren contradictòries sinó que anaven juntes. Fou una època d’intentar: funcionàvem molt per impulsos, per intuïcions gairebé , no teníem referent i anàvem provant, aprenent i intentant.

Contrainfo.cat: Quins són els reptes de futur amb els quals s’enfronta Arran avui dia?

LD: El principal és devenir el referent de lluita juvenil de les classes populars de Mallorca. És una tasca que sabem que és molt difícil, però crec que la feina diària que fem de compromís, humil i, sobretot, sense cedir davant la repressió és el que ens fa seguir endavant per arribar a aquest objectiu.

Contrainfo.cat: Quina és la idiosincràsia mallorquina d’Arran?

DP: És una assemblea que aposta pel vegetarianisme, fet no massa freqüent a les assemblees de joves de l’Esquerra Independentista (EI). L’explicació s’ha de cercar al naixement de Maulets i de les sinergies amb el col·lectiu llibertari, del qual agafàrem moltes influències en molts d’aspectes com dur l’anticapitalisme a les pràctiques quotidianes, com és el vegetarianisme.

LD: No crec que hi hagi molts trets diferenciats de la resta del País, però aquí sí que s’ha de fer més incidència en el tema de la llengua, com en el País Valencià, i a la constant repressió lingüística que patim diàriament. Per això, en l’àmbit lingüístic hem hagut de fer més feina.

DP: També podem afegir una cosa que passava abans, i també ara, que són totes aquelles companyes que quan tenien 18 anys se n’anaven a Barcelona a estudiar. Llavors, que érem més poca gent, era terrible, ens destrossava. Hi havia moments en què la situació anímica d’enfonsament se’ns venia a sobre quan passàvem de ser 15 persones a ser-ne 4. Actualment, com que l’assemblea està més forta, aquestes pujades i baixades no són tan potents però també segueix passant una mica.

Contrainfo.cat: Com és la coordinació d’Arran Mallorca amb la resta de col·lectius d’Arran nacional?

LD: Ens organitzam per meses. Quan va néixer la nova organització es proposà que ens reuníssim primer per òrgans territorials, que es dividiren en dos: Nord, que era el Principat, i Sud, País Valencià i les Illes. Així, cada dos mesos, ens anàvem veient i a la mesa nacional ens ajuntàvem totes i als òrgans territorials, nosaltres ens desplaçàvem al País Valencià, i a la mesa es posava tot en comú. Els òrgans territorials no han estat molt efectius perquè a les illenques ens costa molt anar cap allà cada cop i bàsicament funcionam per meses. Després hi ha l’executiva nacional que funciona per comissions i ens envien tots els documents, campanyes i propostes que després es treballen a a les assemblees locals i, a partir d’aquí, es tiren cap endavant.

Contrainfo.cat: La relació d’Arran amb la resta de col·lectius de la EIM (SEPC, Endavant, Alerta Solidària, CIM…) com és?

LD: Arran és simplement el referent juvenil. Les relacions amb el SEPC són molt bones, ja que les coordinadores del SEPC secundària també són de SEPC UIB, i molta gent té doble militància o, fins i tot, triple, amb Alerta Solidària. A l’hora de coordinar-nos funcionam per CEIMs, Coordinadores de la Esquerra Independentista de Mallorca, que cada tres mesos es reuneixen i posen en comú els temes que afecten el conjunt de la EIM. També es poden fer propostes a escala d’assemblea local… Tenim aquesta marca “EIM” per organitzar la Diada i altres convocatòries importants.

Contrainfo.cat: Creis que Arran gaudeix d’una bona acceptació social o encara s’ha de fer feina a aquest aspecte? Hi ha una visió criminalitzadora del moviment?   

LD: Jo crec que depèn. Tenim un entorn que és molt fort: hi ha molta gent que no és militant però que gaudeix de poder venir al nostre casal, a les nostres convocatòries, manifestacions… Però també és vera que hi ha un sentiment, no de rebuig tampoc, sinó de desconeixement, que crec és la part que més ens fa falta treballar: arribar a la gent jove, a les classes populars per transmetre que no sols som independentistes sinó que som anticapitalistes i volem un habitatge, un treball dignes i que realment tenim els mateixos interessos que elles. Però sí que pens que és una feina que s’ha de fer perquè des de fora no estam tan ben vistes com des de dins ens pensam.

Contrainfo.cat: Quins són els motius que vos duen a apostar per l’acció directa? És a dir, Arran és una organització que encara segueix fent molta agitació al carrer, quins són els motius que vos fan apostar per això i no tant per les xarxes socials com altres organitzacions?

LD: Jo crec que principalment és la visualització del conflicte al carrer, que no quedi només en paraules sinó que es vegi que la gent està enfadada, que es vegi al carrer aquesta disconformitat i que es doni una visió diferent de moltes coses que no es conten simplement donant un comunicat, que també ho feim. Per tant, atacam directament a responsables d’aquesta situació visualitzant-ne els conflictes.

DP: També és important afegir que el carrer és el nostre àmbit de lluita, és el lloc on ens sentim més còmodes, és allà on feim feina: és ca nostra, el carrer. Per exemple, una cosa positiva que en trauria del 15M és que va fer reapropiar-nos del carrer. Ens va recordar, que semblava que ho teníem un poc oblidat, que les places eren nostres i que era el més normal fer una assemblea al carrer.

Contrainfo.cat: Abans ja ho hem comentat una mica però farem un poc més d’incís en aquesta qüestió: el feminisme va ser el tercer eix afegit, juntament amb l’independentisme i el socialisme i és sabut que hi ha hagut molts d’esforços per introduir la part antiespecista. Com es troba aquest debat avui dia?

DP: El lema de Maulets era “Independència i revolució”, bàsicament perquè els debats estaven a aquest nivell. Estaven començant, al feminisme li donaven molta importància, el treballàvem però a un nivell molt més bàsic del que s’està fent ara. En canvi, altres aspectes com l’ecologisme era un front de lluita constant. A qualsevol plataforma ecologista que hi hagués a Mallorca, els joves hi érem i hi participàvem activament: des de les Fontanelles fins a les autopistes, el Parc de ses Vies, el segon cinturó… En canvi, el feminisme fou una incorporació posterior, fruit de debats i de considerar que era un eix de lluita important, al qual s’ha de donar la mateixa prioritat.

LD: A Arran, a les assemblees estatals constituents, es decidiren els tres eixos de lluita principals: independència, socialisme i feminisme i estan tots al mateix nivell. En canvi, l’ecologisme sí que ha passat a un pla més general però també el treballam.  Ara, per exemple, a la campanya “Només lluitant tenim futur” hi ha un bloc ecologista i s’estan fent coses en aquest sentit. Ho tenim ben present.

Llegeix la segona part de l’entrevista clicant a aquest enllaç.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.