Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Ciutat, Memòria històrica

“Els carrers de la vergonya”, la necessitat d’adequar els noms dels carrers a un sistema democràtic

Publicat per dia 21 maig 2016 – 10:12Cap comentari | 76 views
Share to Google Plus

La campanya Els carrers de la vergonya impulsada per la CUP Palma, presentada aquest dijous, sorgeix de la necessitat d’adequar els noms dels carrers a un sistema democràtic i deixar enrere exaltacions pretèrites d’altres règims que res tenien a veure amb la democràcia.

CARRERSVERGONYA_HQ

Hi ha hagut campanyes lloables a través dels diferents consistoris democràtics, uns més que altres, que han fet net de molts noms franquistes, falangistes i feixistes. Però, a part que ho han fet amb una lentitud escandalosa, a hores d’ara encara en queden, i no són només noms de carrers petits, llunyans del centre històric o ignots…

Cal una ciutat curosa amb els homenatges permanents a figures o a institucions que són els noms dels nostres carrers.

El concepte d’higiene democràtica ens obliga a desterrar reconeixements a personatges que han atacat directament el govern del poble, siguin de l’època que siguin.

Per una altra part hi ha molts de noms de persones i d’institucions que s’han compromès amb els valors de la democràcia i de la llibertat, que podrien donar nom als carrers netejats. La campanya té com a objectius substituir vint noms de carrers que conserven un nom poc exemplar en relació amb la convivència, amb la llibertat, amb el país, amb la tolerància, amb la democràcia.

Cal tenir present que els atacs contra la democràcia i la llibertat els tenim ben a prop: assassinat de Guillem Agulló, atacs al Casal Voltor Negre, atacs contra el Bosc de la Memòria, pintades reiterades a Can Alcover…

Els atacs a la llibertat i a la voluntat del poble no són únicament patrimoni del temps de la guerra de Successió, de la guerra de Cuba, del feixisme italià de Mussolini, del nazisme de Hitler, del nacionalcatolicisme de la falange i l’església catòlica sota el poder de Franco, no són només una cosa del passat, cal estar atents i no abaixar la guàrdia.

Aquests atacs han de ser condemnats per la classe política que es vulgui dir democràtica i s’hi ha d’actuar decididament en contra. Cal fer net de policies, jutges, polítics que encobreixen o justifiquen o afavoreixen comportaments contra les llibertats, tant si ho fan de forma explícita com si ho fan per omissió.

No és radicalisme, és higiene democràtica!

Contra el feixisme, memòria, i contra la impunitat policial i judicial, democràcia!

La dreta actual s’omple la boca de la legalitat vigent apel·lant a la Constitució espanyola, però no condemna la mateixa dreta que el 1936 va esmicolar la legalitat democràtica i republicana instaurant una sagnant dictadura, de la qual encara patim les conseqüències.

Cal que la població conegui i recordi la subjugació a la monarquia borbònica, l’absolutisme, el centralisme, el caciquisme, i més recentment la barbàrie feixista duita a terme pel franquisme i, en definitiva, qualsevol tipus de conculcació dels drets de la població com és ara el masclisme.

La CUP Palma presentarà a l’ajuntament els noms següents, juntament amb noms que proposa com a recanvi, seguint uns criteris de recuperar noms tradicionals, quan n’hi ha, o de retre homenatge a persones/institucions compromeses amb els valors democràtics i nacionals.

Per tal de contextualitzar i donar visibilitat a la proposta, s’organitzarà una passejada pels actuals Carrers de la vergonya, acompanyats d’experts en la matèria.

Quins són els principals carrers de la Vergonya?

VIA ALEMANYA

L’octubre de 1936, a proposta del regidor Guillem Cirerol, que era militar, es van agrair els enviaments d’armes i el suport financer i diplomàtic de les nacions feixistes aliades del bàndol franquista, fent que l’avinguda del Marquès de la Sènia es digués Vía Alemania (Hitler) i Vía Portugal (Salazar), i la Rambla, Vía Roma (Musolini).

AVINGUDA ANTONI MAURA

Antoni Maura i Montaner (1853-1925) polític, diputat i ministre pel partit Liberal primer i després líder del partit Conservador i president del govern espanyol. El seu govern reprimí sanguinàriament la Setmana Tràgica (assassinat de Ferrer i Guàrdia, …)

AVINGUDA ARGENTINA

Nom imposat per a celebrar l’acord Franco-Peron (1948) que intentava vèncer el bloqueig dels estats democràtics a la dictadura feixista de Franco.

CARRER CABALLERO D’ASPHELT

Claude François Bidal d’Asfeld (~1665-1743), responsable militar de la fi del Regne de Mallorca i de la seva submissió al regne de Castella el 1715. Amb el grau de tinent general de l’exèrcit borbònic de Felip V durant la Guerra de Successió, participà a la Batalla d’Almansa (1707), fou responsable de la destrucció i incendi de Xàtiva, participà al setge de Barcelona (1714). Comandà les tropes borbòniques que posaren fi al darrer reducte de resistència austriacista, Mallorca, el juliol de 1715, acció per la qual fou recompensat per Felip V amb el títol de marquès.

PLAÇA ESPANYA

Imposada per l’ajuntament franquista el 30 d’octubre de 1936.

CARRER ESPARTERO

Militar liberal espanyol. El 1842 va ordenar bombardejar Barcelona, amb l’excusa de sufocar un aixecament popular.

CARRER FRA JUNÍPER SERRA

Missioner franciscà, col·laborà amb la conquesta espanyola de l’alta Califòrnia, sense tenir gaires miraments cap als autòctons. Símbol de colonialisme espanyol.

CARRER GABRIEL ALZAMORA

Batle Franquista (1968-1971), empresari, membre de la Permanent del Consell Provincial del Movimiento.

CARRER GASPAR SABATER

Mestre i periodista, ferm defensor de l’aixecament militar de juliol de 1936 a través dels seus articles, al diari del Movimiento «Baleares», a la revista «Aquí Estamos» (òrgan de la Falange) i les seves conferències a «l’Hogar Alemania». Delegat provincial de les Asociaciones Familiares del Movimiento. Els seus escrits destil·len el seu menyspreu la a llengua catalana.

CARRER GENERAL RICARDO ORTEGA

Militar madrileny, capità general de Balears (1903-1910). Anteriorment havia participat a la campanya militar colonial de Melilla. Símbol de colonialisme espanyol.

PLAÇA JOAN CARLES I

Primer rei de la restauració franquista, jurà fidelitat al Movimiento el 1969.

AVINGUDA JOAN MARCH

Joan March Ordinas (1880-1962) empresari, financer i polític. Féu fortuna amb el tràfic de tabac, entrà en política durant la II República, tengué el diari «El Día», fundà la Banca March. Empresonat per la República, però aconseguí fugir de la presó. Fou un dels principals suports financers de la insurrecció militar de juliol del 1936 que originà la Guerra Civil i els 40 anys de dictadura franquista.

CARRER JOAN MASSANET MORAGUES

Batle franquista (1954-1963), president de la Diputació (1930-31), propietari, president de la Cambra de la Propietat Urbana, urbanitzador de Son Serra de Marina.

CARRER JOSEP TOUS FERRER

Col·laborador amb el franquisme a través del seu diari «Última Hora». Va promoure la campanya de recollida de donatius per a la construcció del monument de la Feixina al crucero Baleares.

PLAÇA LLORENÇ VILLALONGA

Llorenç Villalonga i Pons (1897-1980) escriptor, autor de Bearn, entre d’altres. Durant la seva joventut fou un significat anticatalanista. Durant la guerra estigué al bàndol franquista i es féu falangista. Va promoure la persecució dels signants de la Resposta al Missatge dels catalans, entre els quals Francesc de B. Moll, Emili Darder, Miquel Ferrà, Miquel Dolç, …

CARRER MIQUEL VILLALONGA

Miquel Villalonga i Pons (1899-1946) militar i escriptor, germà de Llorenç. Participà en l’aixecament militar del 1936, ideòleg del Movimiento, combaté els intel·lectuals considerats catalanistes junt amb el seu germà.

VIA PORTUGAL

L’octubre de 1936, a proposta del regidor Guillem Cirerol, que era militar, es van agrair els enviaments d’armes i el suport financer i diplomàtic de les nacions feixistes aliades del bàndol franquista, fent que l’avinguda del Marquès de la Sènia es digués Vía Alemania (Hitler) i Vía Portugal (Salazar), i la Rambla, Vía Roma (Musolini).

CARRER REIS CATÒLICS

Nom imposat pel franquisme el 1942 amb la intenció d’exaltar la passada «grandesa» i la «unitat» espanyola.

CARRER SOLDADO MOLL CORRÓ

Homenatge a un soldat de les tropes franquistes mort el gener de 1939.

VIA ROMA

L’octubre de 1936, a proposta del regidor Guillem Cirerol, que era militar, es van agrair els enviaments d’armes i el suport financer i diplomàtic de les nacions feixistes aliades del bàndol franquista, fent que l’avinguda del Marquès de la Sènia es digués Vía Alemanya (Hitler) i Vía Portugal (Salazar), i la Rambla, Vía Roma (Musolini).

CARRER TORCUATO LUCA DE TENA

Periodista espanyol nacionalista i monàrquic. Nomenat Marquès per Alfons XIII. Director del diari monàrquic ABC, escriptor, afirmava que la llengua de Mallorca era distinta del català. L’Ajuntament de la II República li va canviar el nom, però el novembre del 36 es va tornar a posar el nom monàrquic.

PLAÇA WEYLER

Valerià Weyler Nicolau (1838-1930) militar de carrera, fou capità general i governador de Cuba el temps de la insurrecció contra Espanya. Va reprimir amb gran violència la insurrecció tot i que al final Cuba va aconseguir la independència d’Espanya.

Presentarem a l’Ajuntament aquests nomsjuntament amb els noms que proposam com a recanviseguint uns criteris derecuperar noms tradicionalsquan nhi hao de retre homenatge a persones/institucions compromeses amb els valorsdemocràtics i nacionals.

 

Per tal de contextualitzar i donar visibilitat a la proposta, organitzarem una passejada pels actuals Carrers de la vergonya, acompanyats d’experts en la matèria.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.