Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Corrupció, Criminalització i repressió, Drets bàsics, Estat espanyol i el Món, Politiqueig

Els aldarulls a Estocolm

Publicat per dia 24 juny 2013 – 14:471 Comentari | 347 views

Els aldarulls a Estocolm

Share to Google Plus

Els aldarulls a Estocolm

Com sempre, el primer que es va veure dels fets va ser l’espectacle: cotxes calcinats, mares preocupades pels seus fills, veinats indignats amb els joves, policies estressats i sorpresos per la violència. I els titulars: Crema Husby, El fracàs d’un sistema, Suècia a la deriva… Els periodistes donant la versió policial per bona, sense sortir a la perifèria per esbrinar què havia succeït i els joves de la perifèria sense poder dir la seva. I sobretot, sorpresa. ”Com ha pogut passar això?”. I tot i així, feia temps que es veia venir i ja va tenir un avís previ al barri de Tensta fa uns mesos.

Suècia és un estat multicultural amb cinc minories reconegudes i milers de ciudatans amb un o totsdos dels pares d’origen estranger. Durant els dos darrers anys s’ha discutit molt sobre si existeix o no un rascisme estructural dins la societat que en aquests moments de crisi s’està manifestant amb una certa virulència. La tercera- quarta força política és el partit Sverige Demokraterna, un partit cimentat en el racisme i d’origen feixista.

El 19 de maig del 2013 Estocolm celebrava que Suècia havia guanyat el mundial d’hockey sobre gel. A la perifèria, concretament en el barri del nordoest Husby els joves sortiren al carrer i començaren uns aldarulls que duraren uns sis dies, A l’endemà els diaris parlaven d’una violència desmesurada. De pedrades contra la policia i els bombers. L’organització Megafon, que treballa per la dignificació de les condicions de vida als barris perifèrics, va denunciar que la policia va utilitzar la violència de forma desproporcionada, va insultar i provocar als joves amb epítets com ”negres”, ”simis” i que, en algún moment arribaren a amenaçar amb disparar als joves amb les seves armes reglamentàries. Això els va valer que els mitjans de comunicació, encara defensant la versió policial, els acusàs d’estar a favor dels vàndals, dels violents. A mesura que les xarxes socials s’omplien d’altres imatges que les consabudes de cotxes incendiats els mitjans tengueren que modificar un poc la seva versió dels fets.

Quan al tercer dia els fets arribaren als mitjans de comunicació internacionals el president del Govern Fredrik Reinfeldt va manifestar la seva condemna de la violència però també va fer una crida pel diàleg. Demanava diàleg la mateixa persona que feia un any havia manifestat, davant la crítica de que l’atur està augmentant a Suècia que l’atur no era tan gran en els ”suecs ètnics”.

Una sorpresa el que estava passant? La veritat és que no tant. Per a qui ha seguit els darrers mesos la política i societat sueca era qüestió de temps que alguna cosa passàs. No és la primera vegada. Aldarulls d’aquest tipús ja s’han donat altres anys a Rosengård (Malmö), Hammarkullen (Gotemburg) o Gottsunda (Uppsala). I si bé, tenen distints orígens, els principals solen ser la manca de perspectives i l’atur.

A Estocolm l’implantació l’any 2012 d’una nova fase del REVA- pla policial destinat a l’increment de captura d’immigrants il·legals segons les directius de la UE- que es va desplegar de forma agressiva a les aturades del metro i que va consistir en que pràcticament totes les persones retingudes i interrogades eren persones d’aspecte ”no nòrdic”, fossin o no ciutadanes sueques. L’ona d’indignació, denúncies per retencions il·legals va ser molt gran. El ministre d’Immigració Tobias Billström va declarar en el diari Dagens Nyheter el 18 de març d’enguany que ” no són rossos i d’ulls blaus els que els amaguen” (als immigrants il·legals). Això va provocar una tempesta social i política. L’Aliança (coalició de partits polítics de dreta i centre) governa en minoria i la seva política en matèria d’immigració es duta a terme amb el recolzament de Miljöpartiet (Els Verds).

Uns dies abans, en el mateix diari, l’escriptor i dramaturg suec, amb pare tuneci, Jonas Hassen Khemiri en una carta oberta a la ministra de Justícia, Beatrice Ask, denunciava l’actitud policial i el racisme estructural existent del qual ell mateix havia estat víctima de jove. Una carta que va córrer com la pólvora, al facebook en un dia va ser compartida 120.000 vegades, entre la població sueca i va provocar una autèntica onada de debats a altres diaris, cadenes de ràdio i televisió. Davant la reacció de la ciutadania la ministra Ask va anunciar que el plan REVA s’aplicaria de forma passiva, com s’havia fet fins al moment. Tot i això, les organitzacions que treballen amb immigrants il·legals han denunciat que la caça a l’immigrant continua fins al punt que no s’atreveixen anar al metge, a l’oficina d’immigració a intentar adobar la seva situació o que els fills no s’atreveixen a anar a escola. Creant així una situació d’inseguretat que abans no existia. Situació que s’ha extès a àmplies capes de població a molts de barris d’Estocolm.

Tenim l’atur i el racisme estructural però l’origen del que ha passat a Husby està a l’especulació urbanística que els barris del nordoest d’Estocolm estan patint.

L’any 2007 la ciutat d’Estocolm va presentar amb molta pompa ”Järvalyftet”. Es tractava d’un pla destinat a millorar les condicions de vida dels habitants dels barris del nordoest d’Estocolm. Ademés, aquest pla incloïa la participació dels veinats i les entitats polítiques i socials en el procés. Els barris que es beneficiarien d’aquest pla eren els d’Husby, Akalla, Rinkeby, Tensta y Hjulsta. Barris que naixeren dins l’anomenat ”miljonprogrammet”, és a dir, sota el paraigües del pla     de construir un milió d’habitatges a tot el territori de l’Estat suec durant la dècada 1965-75 destinats als immigrants interiors i exteriors que s’intal·laven en les ciutats. Barris que han tengut una manca d’inversió en infrastructures i millores urbanístiques des de la seva concepció. Es tractava, segons l’Ajuntament, d’una aposta ambiciosa pels barris durant el període 2007-2030. Les primeres dissensions es donaren el primer any i el partit socialista, Vänsterpartiet (un equivalent a IU) i diverses associacions abandonaren el projecte. De les 30.000 propostes que els veinats feren, la gran majoria s’han ignorat.

Sis anys després de l’inici de l’aposta de l’administració la realitat és dura als barris del nordoest: hi ha el doble d’aturats, els punts d’atenció metge s’han reduit, augment del fracàs escolar… A tot això s’ha d’afegir la certesa de que l’anomenat ”Järvalyftet” és un projecte que mai va ser dissenyat a favor dels habitants dels barris sinó en contra d’ells. Des de fa uns mesos les protestes, amb més o menys intensitat s’han succeit i Megafonen fa ja temps que porta a terme una campanya en contra del projecte.

A l’abril d’enguany a Tensta- un altre dels barris afavorits per ”Järvalyftet”- hi va haver incidents dirigits cap a una empresa constructora que ha obtingut permís del municipi per construir habitatges d’alt estànding mentre que els pisos de lloguer que gestiona al barri es degraden i només són renovats quan són abandonats pels inquilins. Una vegada renovats els lloguers han experimentat pujades fins un 20-30% en alguns casos. Els veinats estan essent expulsats.

El gran pla per als barris del nordoest d’Estocolm està essent en realitat una gran operació d’especulació urbanística destinada a canviar el paisatge humà d’alguns dels barris. Una població amb greus problemes estructurals, amb la sensació d’abandonament per part de l’administració a més ha de patir una forta especulació urbanística que no tan sols els estan expulsant d’algunes de les zones sinó que està permesa i emparada per l’Administració.

El 12 de maig a Husby un home de 69 anys, desequilibrat, va ser mort per la policia amb cinc o sis trets després d’haver amenaçat a la policia amb un matxete o ganivet segons les fonts. L’home va morir de camí a l’hospital. La policia va donar dues versions sobre si es va avisar o no immediatament a l’ambulància. L’actuació policial va provocar opinions irades al barri. Haguéssin actuat així d’haver succedit a un barri del centre? Per què tants de trets? La policia rep constantment crítiques per la facilitat que empra la violència als barris perifèrics i de res han valgut programes d’apropament i policies de barri. Paradoxalment, els veinats també es queixen de la poca policia al barri que només és present a l’hora de perseguir o enfrontar-se als joves. El fet del 12 maig va ser interpretat com una expressió més del menyspreu que la institució policial sent pels veinats. Una setmana després començaren els aldarulls.

Començaren com un toc d’atenció. I probablement seguiren per un tema de testosterona. Ja al tercer dia, molts de veinats es dirigien a alguns dels joves amb ”ja podeu aturar, vos heu guanyat el respecte. Ara ens escolten!”. Tot i així els incidents seguirien uns dies més. La pròpia Megafonen ha obert un fons per als afectats dels cotxes incendiats i els ponts que l’Administració ha descuidat tornen a ser emprats per obrir distintes vies de diàleg.

Es tracta d’un còctel explosiu: atur, racisme estructural i especulació urbanística. Les distintes associacions civils que treballen als barris perifèrics d’Estocolm- Megafon, Pantrarna, Linje 17…- intenten fer de contrapés denunciant, treballant activament per millorar les condicions socials dels veinats i, davant tot, ofereixen una esperança que l’Administració i els partits polítics són incapaços de transmetre hostatges com són dels interessos empresarials.

Tot i que la situació s’ha donat als barris del nordoest hi ha molts de barris d’Estocolm i dels municipis del gran Estocolm que estan sota tensions especulatives fortes. L’habitatge és escàs a la capital i les oportunitats d’especular amb el sòl i els lloguers pertanyents al municipi i entitats semiestatals són grans. Un cas recent és el d’Alby, barri que pertany al municipi de Botkyrka al sudest de la capital i amb un atur- segons xifres de 2010- d’un 7,1%. Al Consell municipal hi ha una majoria de representants del Partit Socialista,  Vänsterpartiet i Miljöpartiet així que quan el municipi va anunciar la possibilitat de venda de 1300 pisos municipals a un capitalista de risc la sorpresa va ser monumental. Això significaria un empitjorament de les condicions dels veinats. Durant tota l’hivern i sota la campanya ”Alby no es ven” els activistes contraris recolliren signatures per demanar un referéndum sobre la compra. Malgrat que el municipi no els va deixar espais per desenvolupar la seva activitat i posaren tots els emperòs possibles la campanya recentment va presentar 6500 signatures dels albylesos demanant un referéndum.
El lliurament es va fer un divendres, el dilluns el municipi va anunciar la signatura del contracte de venda. Els interessos empresarials pesen més que la democràcia participativa que els polítics diuen gestionar i defensar.

No sé a l’estranger però aquí, a Suècia, en sentirem més coses de la primavera que bull als barris de la perifèria.

Albert Herranz

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.