Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Opinió, Països Catalans, Publicació oberta

Diada Nacional de Catalunya i atacs feixistes

Publicat per dia 15 setembre 2013 – 15:21Cap comentari | 116 views

Diada Nacional de Catalunya i atacs feixistes

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

L’11 de setembre, feu un any que amb un grup d’amics i amigues visquérem la Diada Nacional Catalana. El dia anterior havíem estat a la Marxa de Torxes de Poble Nou i ens acostarem a l’Ateneu Popular Octubre.

Els actes de la Diada foren emocionants. Des del dematí on es descobrí la placa que resava “Gustau A. Muñoz, militant de la Unió de Joves Marxistes-Leninistes assassinat per les forces d’ocupació l’11 de setembre de 1978”; la trobada multitudinària al “Fossar de les Moreres” i acabant amb la manifestació de l’horabaixa des de la Plaça Urquinaona, convocada per l’esquerra independentista que obriren en Pau i en Marcel amb unes tonades adients.

Enguany no ha pogut esser; però si varem baixar el passat dia 10 a ciutat de Mallorca a la plaça Major, a l’acte organitzat per l’OCB i l’ASM. Es feu un tram de la Via Catalana per la Independència que reunió prop de quatre mil persones, amb una clara i decidida voluntat de donar suport al procés independentista dels nostres companys i companyes del Principat i apostar per la independència dels Països Catalans. “De Salses a Guardamar i de Fraga fins Maó”

Dia 11 i a través de la xarxa vaig intentar posar el meu gra d’arena a la Diada; seguint la Via Catalana per la Independència i els diversos actes per la xarxa i Televisió de Catalunya.

Em va emocionar veure com més d’un milió sis-centes mil persones amb una perfecta organització al carrer feien la Via i quedava molt clara l’aposta pel dret a decidir d’un poble oprimit fa més de tres-cents anys que no ha perdut l’empremta i el coratge per mostrar-se i dir clarament qui són i que volen.

Com va escriure el poeta Vicent Andrés Estellés: “Res es podrà en contra d’un Poble unit, alegre i combatiu” i així és el Poble Català.

La relació amb Espanya cada vegada és més tensa i ha sortit la part més reaccionària i cavernícola a tirar pedres al procés.

Està clara la decisió d’una ruptura pacífica ( cosa que Madrid no li fa gaire gràcia i està intentant posar tots els pals possibles a les rodes) al mateix temps que intoxicar l’opinió pública envers als catalans i catalanes; i gran part dels Ministres del Govern, especialment de Guindos cada cop que tracten el tema de la Independència de la Nació Catalana ( això no s’atreveixen ni a pronunciar-ho”) posa la cirera al pastís, sembla un autista polític.

Provocacions no respostes: l’avioneta d’intereconomia tocant els dallonses amb la pancarta “Unidos somos mas fuertes”.

La segona i gran provocació. Un grup de feixistes, al crit de “Que no nos enganen Cataluña és España” violentaren i agrediren a les persones que a la Delegació de la Generalitat celebrava l’acte de la Diada. Baix el lema de “Som l’España en marcha” s’han unit Falange Espanyola-FE i als grupuscles ultradretans ; del que cal destacar “Alianza Nacional” d’on un membre fou condemnant per l’assassinat de Guillem Agulló jove dels maulets de Burjassot l’any 1993 i que anà com a quart de llista a les eleccions, de nom Pedro Cuevas. Tiraren la senyera al terra, i s’acomiadaren amb gasos lacrimògens, després d’atemptar contra la dignitat dels assistents.

El Govern Espanyol ha condemnat l’acte amb la boca petita.

New York Times contraposa el pacifisme de la Via Catalana i la violència ultra a Madrid.

Un dels caps, detingut Pérez de Herrasti, cosí del Ministre de Defensa actual ; fill d’un “Grande de España” i la mare de la família Urquijo. Rara simbiòsi: de serps verinoses poden néixer escurçons.

Un prec, que la justícia es mostri tan ferma i contundent com en altres casos quan es tracta de gent d’esquerra no oficial i per més senyes independentista.

Per a mi fou un acte violent encarregat i aquells desgraciats detinguts eren els braços executors d’un poder feixista a l’ombra que es troba a les clavegueres; Inductors i possibles fiançadors de l’acte violent; amagats a l’ombra de la pudícia i el verrim ; mentre que nosaltres fem les coses a cara descoberta i sense por a les seves represàlies.

Els pares de Guillem Agulló, el maulet de Burjassot assassinat, feren el primer relleu de la Via Catalana al País Valencià. Assassinaren al seu fill, però no pogueren assassinar les seves idees.

“No ens fareu callar, malgrat en segueu la vida” canta Al-Mayurqa i jo també.

Josep Bonnín

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.