Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Agroecologia i sobirania alimentària, Ciutat, Ecologia, Illes Balears i Pitiüses, Okupació i espais alliberats, Opinió, Publicació oberta

Desallotjament imminent de l’hort urbà: Jardí d’Epicur

Publicat per dia 2 maig 2013 – 16:157 Comentaris | 60 views

Desallotjament imminent de l’hort urbà: Jardí d’Epicur

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Es vol tancar el recinte de l’Hort Urbà i destinar-lo a pistes de petanca amb ús exclusiu de socis previ pagament d’una quota. El passat dilluns 29 al migdia així ho comunicava el propietari del bar d’enfront a una companya de l’hort. Donava com a plaç fins el dijous per treure les coses ja que aquest dia es començaria a posar-hi tanques.

La notícia es va estendre entre totes les companyes ràpidament de tal manera que el dimecres dia 1 de Maig quedava convocada una assemblea extraordinària per tractar aquest assumpte. S’ha de dir que un dia abans es va convidar a l’assemblea al propietari del bar per aclarir conjuntament els termes del desallotjament. Aqueix mateix dia, dimarts, a l’horabaixa, ja es començava a barrar el recinte.

A l’assemblea el propietari del bar va expressar la seva voluntat ferme de convertir el solar en pistes de petanca. Afirmà haver acordat i firmat un contracte de lloguer amb la propietat del solar i que no li quedava altra remei que tancar el recinte per complir amb la normativa pertinent. Donava de plaç fins el dijous dia 2 de maig per desallotjar el solar, a tan sols dos dies d’haver avisat a la companya i assabentar-nos tots. Com a prova del seu dret a l’ús del solar ens va entregar un comunicat suposadament de la immobiliària que gestiona el solar amb la signatura del seu representant. Tot i així és un document sense cap segell oficial o notarial.

L’assemblea després d’un procés deliberatiu va decidir proposar al propietari compartir amb els interessats l’hort per destinar-lo a una pista de petanca. Seria així una manera d’integrar-nos amb un col·lectiu més de veïnats del barri, molts d’ells clients del bar, el que ens enriquiria a tots en un projecte conjunt de convivència. Cas que el propietari no acceptàs aquesta proposta teníem pensat proposar-li deixar un període d’un mes en espera per poder informar als veïnats i convocar-los a una assemblea per decidir que volen fer amb l’espai. També seria aquest un temps raonable per poder desmantellar ordenadament l’hort cas de que la llei estigui realment de part del propietari. En aquest cas es pregava no tancar el recinte i deixar-lo obert con fins ara per l’ús de tothom. I si cap de les propostes anteriors interessaven al propietari del bar es faria una convocatòria a tots els interessats per expressar el rebuig a aquesta manera de procedir en contra del sentir d’un col·lectiu.

El propietari es va reafirmar en la seva intenció de seguir tancant sí o sí el recinte i per suposat no va voler saber res de compartir l’espai conjuntament amb les altres propostes a l’hort. Sols es va decidir a cedir una minúscula part de l’espai original de l’hort. El seu posicionament de no renunciar al tancament immediat el qual hagués estat un gest de predisposició a un enteniment vertader va precipitar la decisió de l’assemblea a convocar una concentració de rebuig al mateix hort urbà-Jardí d’Epícur per avui dijous dia 2 a les 19H.

Tot i que el propietari explica que deixarà una part de l’hort sense tancar per facil·litar l’accés per treure les coses més grosses i després facilitarà una clau per la porta que finalment tancarà l’hort, el cert és que el gest d’haver iniciat el seu tancament ja inclús abans de quan ho havia anunciat en un principi dóna molt que sospitar. Sembla ser que amb bones paraules i promeses conciliadores al principi pretén que se li deixi lliurament tancar el recinte sense haver d’esperar el temps prudencial que la llei dóna pel desallotjament d’un espai d’aquestes característiques i una vegada tancat l’espai i seguint una política de fets consumats se n’oblidi de tot el dit abans i sense importar-li el més mínim el sentir de tot un col·lectiu faci la seva sense que ningú ja li pugui qüestionar res.

El jardí d’Epicur ha sigut sobretot un intent de millorar els llaços de col·laboració i associació entre les persones. Un intent de fer allò que precisament desanima a fer la societat de consum en que vivim: compartir enlloc d’acaparar, col·laborar i no competir, consensuar i no imposar.

De tot el que està passant s’ha de ressaltar la manca de sensibilitat cap a un grup de persones que amb els seus encerts i errors han teixit una xarxa de relacions informals des de l’horitzontalitat al voltant d’un projecte altruista i comunitari. Ara un particular vol el solar pel seu únic benefici fent-hi pistes de petanca. Amb doblers aconsegueix aquest fi però el que indigna és la manera maliciosa i amb segones de com vol aconseguir estalviar-se el més aviat possible temps d’espera i deliberació. Ens conta que vol ser obert, vol ser dialogant, vol arribar a un acord però al mateix temps està tancant el solar davant els nostres nassos i vol que tot i així el comprenguem. Un espai tancat ja indica visualment el seu ús exclusiu i desanima molt a la seva entrada.

Tot i que la comparació no sigui del tot extrapolable és un poc el que passa a països pobres amb comunitats indígenes que viuen a espais amb recursos codíciats pel primer món. Pels doblers i el benefici elevat de la seva explotació se és capaç de destrossar entorns, cultures, formes d’entendre la vida diferents. Es fa un mal molt profund que no es vol entra a valorar.

Li importa realment al propietari del bar que darrera el projecte de l’hort hi ha persones com ell que durant un any han posat moltíssim de la seva part, del seu temps i voluntat per fer quelcom fruit de l’esperit col·lectiu? Li importa molt la bona acollida que entre molts de veïnats té l’hort que d’aquesta manera poden contemplar un espai diferent al que es veu a Ciutat on creixen tota casta de plantes d’horta i tot just a unes passes de l’asfalt? Amb doblers es pot apropiar una sola persona i pel seu benefici exclusiu del que ha construït pacientment un col·lectiu pensant en tots.

Crec que el que està ocorrent és el xoc inevitable d’una manera nova de pensar que creu que en realitat res es propietat de ningú i que s’ha de compartir amb una altra tradicional que creu que té tota la raó de la seva part només pel fet de poder amb doblers apropiar-se de tot el que vol .

Matíes Colom Ribas

7 Comentaris »

  • Xamena escrigué:

    Tot això em fa molt mala espina… alguna cosa trama aquest homo del bar. no men reffi gens!! es molt estrany que passi tot això

  • aina escrigué:

    Ostres!! L’únic que se m’ocórre des d’aquest punt és córrer a cercar un altre lloc on invertir esforços. Us animo a abonar un altre tros de terra i transplantar el màxim que pogueu!! No deixar enfonsar el Jardí d’Epicur!! No us deixeu enfonsar aquest projecte tan maco!!!
    Ànims!!!

  • @daltonicoIV escrigué:

    És el que avivarà la crítica i el debat
    en els pròxims mesos de Ciutat(s).
     
    Allà on el capitalisme, l’individualisme,
    la codicia i els diners, l’explotació i els mercaders,
    fan negocis amb els cosos i els entre essers.
     
    Ai! L’olor de la presó pudenta.
    Oh! El calor de la teva abraçada.
    Ai! Les oficines de la Revolució.
     
    Ara bé, de jardí en jardí, d’horta en horta,
    d’esquerda en esquerda, de flor en flor:
    espores d’esperança i llibertat,
    creativitat autogestionada i contestaria:
    “davant la misèria hi ha els que s’indignen,
    hi ha els qui denuncien i hi ha els qui s’organitzen;
    nosaltres estem del costat dels qui s’organitzen”.
     
    Tot i que el procés d’aprenentatge i col·lectiu
    no ha d’esser totalitari, universal ni unívoc,
    #seguim a llarg plaç, i com cantà Lluis Llach:
    cal que neixin flors a cada instant.
    Qui sembra la misèria,
    recull la ràbia.
     

  • pep escrigué:

    Salut. Crec que si el hort urba agrada al veinat s,haura dimplicar, i una manera es col.laborant economicament, pens que tenim com usufructuaris del solar durant mes d,un any el dret de ser nosaltres els llogaters abans del bar: per exemple possant un euro al mes cadascunt, o emprant part dels diners de l,objeccio fiscal. Tambe crec que els veinats en assemblea poden escullir que se fara amb el solar (mentre sigui minimament ecologic -penso jo-) i crec que posar una pista de petanca an un raco podria implicar a veins que no s,han implicat fins ara com poden ser els jubilats. fins la propera: salut.

  • Ismael escrigué:

    Quina llàstima, amb lo bonic que era! A més, hi anaven escoles!

  • Adam Smith escrigué:

    Per fi tindrem la ciutat un poc més neta de perroflàutes.

  • pep escrigué:

    idó ja que no creieu en la propietat privada, jo propós que el pis ple de perroflautas que hi ha molt aprop al carrer Pasaje Marconi, li llevin el pany i així podrem entrar tots (ui perdó, totes, hahahah!!) i compartir-lo com bons (ui perdó, bones!!!!hahahahah!!!!) llibertàris que som. 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.