Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Una llum contra les tenebres de l’extremisme islàmic: la revolució de Rojava

Publicat per dia 16 març 2015 – 17:32Cap comentari | 261 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

La terrible guerra que esclatà a Síria arran de la revolta de la població contra el règim dictatorial de la família Assad, ha tengut com a conseqüència més coneguda la irrupció a escena de les milícies islamistes. Aquestes, amb l’ajuda econòmica de les monarquies absolutistes de la península Aràbiga, s’aprofitaren del context de descomposició del règim sirià i del creixent descontent popular de la població sunnita d’Iraq envers la brutal política repressiva de Nuri al-Maliki -el president de tendència xiïta que imposaren els Estats Units-, per agafar tanta força que els ha permès proclamar el monstruós i mediàtic Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant.

ypjPer contra, la sempre reprimida minoria kurda (població de cultura diferent a l’àrab que viu majoritàriament entre les fronteres de l’actual estat turc, però també entre els límits d’Iran, Iraq i Síria) està protagonitzant una autèntica revolució a Rojava, la regió situada al nord i nord-est de Síria, que paradoxalment no està rebent cap atenció mediàtica d’Occident. Allà, la totalitat del poble kurd està donant tot un exemple de lluita contra el sanguinari Estat Islàmic i contra els seus enemics habituals a la zona representats pels règims de Turquia i Síria. Una pugna en la qual les dones formen part molt important de la seva primera línia de front, així com a la rereguarda, on són composició essencial dels consells populars de govern. Aquest fet ja per si mateix és tota una fita, ja que contrasta brutalment amb la sistemàtica repressió a la dona dels règims àrabs que l’envolten. A més a més, en termes d’organització econòmica i política els canvis que s’estan produint estan provocant que activistes i teòrics de l’esquerra anticapitalista i antiautoritària hi hagin parat atenció i fins i tot hagin decidit viatjar-hi per tal de confirmar aquesta revolució de primera mà. Per exemple, així ho ha fet l’antropòleg i activista llibertari David Graeber, autor de «En Deuda: una historia alternativa de la economía» (Ariel, Barcelona, 2012), així com nombrosos activistes radicals d’Europa.

Però, l’atenció de part de l’esquerra revolucionària sobre els kurds no ve d’ara. Les relacions del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) amb els moviments d’alliberació nacional d’inspiració marxista leninista ja era prou coneguda. En canvi, el que ja no és tan conegut és la transformació política que ha sofert aquest partit que aglutina a gran part del poble kurd. Així, del marxisme leninisme que propugna la lluita armada i l’assoliment d’un estat, han passat a mètodes i objectius més basats en els principis llibertaris. D’aquesta manera han decidit abandonar el militarisme de la lluita armada contra l’estat turc per la desobediència civil; i el centralisme estatista pel que ells anomenen el confederalisme democràtic que ara estan posant en pràctica a Rojava. Aquest canvi ideològic, en part es deu a la correspondència de l’històric dirigent del PKK Abdullah Ocalan (tancat a perpetuïtat a una presó de Turquia) amb el teòric anarquista i ecologista Murray Bookchin. Però, com als kurds els agrada afirmar, aquesta nova política gairebé sempre ha format part de la seva idiosincràsia. Un fet aquest que també ens fa pensar amb la constant i ara silenciada revolució que està protagonitzant a la regió de Chiapas, a Mèxic, el moviment zapatista.

Com veim als noticiaris dia a dia, la deriva de la raça humana s’està accelerant entre guerres, desastres ecològics i processos deshumanitzants, però així i tot sempre hi ha illots d’esperança com els citats a Rojava i a Chiapas, entre molts d’altres a diferents nivells. Per això sempre és bo saber que les societats justes i democràtiques i en consonància amb el respecte al medi ambient són possibles.

Antoni Pallicer Mateu

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.