Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Superant el turisme (Part I)

Publicat per dia 2 octubre 2015 – 14:091 Comentari | 398 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

SUPERANT EL TURISME (Part I)

……..  Hakim Bey  ……….

Antigament el turisme no existia. Gitanos, caldereros, i altres vertaders nòmades, inclús ara vaguen pels seus mons a voluntat, però ningú no pensaria a anomenar-los “turistes”.

El turisme és una invenció del segle XIX -un període de la història que a vegades sembla haver-se perllongat de forma antinatural. En molts de sentits, encara estam vivint en el segle XIX.

El turista cerca Cultura perquè, al nostre món, la cultura ha desaparegut en l’estòmac de la cultura de l’Espectacle, ha estat derrocada i substituïda pel Centre Comercial i el show televisiu. Perquè la nostra educació només és una preparació per a una vida de treball i consum, perquè nosaltres mateixos hem deixat de crear. Malgrat que els turistes semblin estar físicament presents en la Natura o la Cultura, un podria considerar-los fantasmes encantant ruïnes, mancats de tota presència física. No estan realment aquí, sinó que es mouen a través d’un paisatge mental, una abstracció (“Natura”, “Cultura”), col·leccionant imatges en lloc d’experiència. Massa freqüentment les seves vacances succeeixen entre la misèria d’altres persones i fins i tot s’afegeixen a aquesta.

No fa gaire temps, algunes persones van ser assassinades a Egipte uniquement per ser turistes. Heu aquí …. el Futur. Turisme i terrorisme: hi ha qualque diferència?

De les tres raons arcaiques per viatjar – anomenant-les “guerra”, “comerç” i “pelegrinatge” -, quina va donar origen al turisme? Alguns respondríen automàticament que el pelegrinatge. El pelegrí va “allà” a veure, i normalment després d’algun souvenir de tornada; el pelegrí treu “temps” de la vida diària; el pelegrí té objectius no-materials. En aquest sentit, el pelegrí prefigura al turista.

Però en el seu viatge el pelegrí pateix un desplaçament de la seva consciència, i per al pelegrí aquest desplaçament és real. El pelegrinatge és una forma d’iniciació, i una iniciació és l’obertura a altres formes de cognició.

No obstant això, podem detectar qualque cosa de la veritable diferència entre el pelegrí i el turista comparant els seus efectes que produeixen en els llocs que visiten.. Els canvis en un lloc -una ciutat, un temple, un bosc- poden ser subtils, però almenys poden ser observats. L’estat de l’ànima pot ser objecte de conjectures, però potser puguem dir alguna cosa sobre l’estat social.

Llocs de pelegrinatge com La Meca poden servir com a grans basars per al comerç, i fins i tot com a centres de producció (com la indústria de seda de Benares), però el seu producte principal és la “baraka” o “maria”. Aquestes paraules (una àrab, una altra polinèsia), són generalment traduïdes com a “benedicció”, però també posseeixen una altra sèrie de significats.

El derviche nòmada que dorm en un temple per somiar amb un sant mort (un de la “Gent de les Tombes”) cerca iniciació o avanç en el camí espiritual; una mare que porta al seu fill malalt a Lourdes cerca sanació; una dona sense fills al Marroc té l’esperança que el Marabout la faci fèrtil si ferma un pedaç al vell arbre que creix fora de la fossa; el viatger a la Meca anhela el mateix centre de la Fe, i quan les caravanes cauen sota la vista de la Ciutat Santa el hajji crida, “Labbaïka Allabumma!” (Estic aquí, Senyor!)

Tots aquests motius es reuneixen en la paraula baraka, que a vegades semblaria ser una substància palpable, mesurable en termes de carisma o “sort” ampliats. El santuari produeix baraka, i el pelegrí l’agafa. Però la benedicció és un producte de la Imaginació: per tant no importa quants pelegrins se l’enduguin doncs sempre n’hi haurà més. De fet, com més agafin, més benedicció produirà el lloc sagrat (ja que un temple popular creix amb cada pregària resposta).

Dir que baraka és “imaginari” no és anomenar-lo “irreal”. És suficientment real per a aquells que ho senten. Però els béns espirituals no segueixen les regles de l’oferta i la demanda com ho fan els béns materials. Quanta més demanda de béns espirituals, més oferta. La producció de baraka és infinita.

En canvi, el turista no desitja baraka sinó diferència cultural. El pelegrí, podríem dir, deixa l’ “espai secular” de la llar i viatja a l’“espai sagrat” del temple per experimentar la diferència entre allò que és secular i allò sagrat. Però aquesta diferència resta intangible, subtil, invisible a la mirada “profana”, espiritual, imaginativa. La diferència cultural, no obstant això, és mesurable, aparent, visible, material, econòmica i social.

La imaginació del “primer món” capitalista està esgotada. No pot imaginar res diferent. Així que el turista deixa l’espai homogeni de la “llar” per a l’espai heterogeni dels llocs estrangers, no per rebre una “benedicció” sinó per admirar allò pintoresc, la simple visió de la diferència, per veure la diferència.

El turista consumeix diferència.

mona-lisa-selfie-funny-640x480Però la producció de diferència cultural no és infinita. No és merament imaginària. Les seves arrels parteixen del llenguatge, el paisatge, l’arquitectura, costums, olor, gust. És molt física. Com més s’utilitza o més s’agafa, menys queda. El que és social pot produir una certa quantitat de “significat”, una certa quantitat de diferència. Una vegada se’n ha anat,…s’ha acabat.

Durant els segles , potser un determinat lloc sagrat va atreure a milions de pelegrins – i no obstant això, d’alguna manera , malgrat tot el que va ser observat i admirat i resat, i per molts souvenirs que es compressin, aquest lloc retenia el seu significat. I ara, després de 20 ó 30 anys de turisme, aquest significat s’ha perdut. On va ser? Com va succeir això?

Les vertaderes arrels del turisme no es troben en el pelegrinatge (ni en el comerç “just”), sinó en la guerra. Violació i pillatge van ser les formes originals del turisme, o més aviat, els primers turistes van seguir directament la batalla, com a voltors humans obtenint del camp de batalla carnassa per a un botí imaginari; imatges.

El turisme es va alçar com un símptoma d’un Imperialisme que era absolut – econòmic, polític, i espiritual.

Allò que és realment sorprenent és que s’hagin assasasinat tan pocs turistes per l’ escàs grapat de terroristes. Potser existeixi una complicitat secreta entre aquests enemics reflectits. Tots dos són persones desplaçades, privades d’amarratges, a la deriva en un mar d’imatges. L’acte terrorista existeix només en la imatge de l’acte; sense CNN, només sobreviu l’espasme d’una crueltat sense sentit. L’acte turista existeix només en les imatges d’aquest acte, fotos i souvenirs; d’una altra manera res roman excepte els xecs per cobrar les companyies de crèdit i un residu de “milles lliures” d’alguna companyia aèria. El terrorista i el turista són, potser, els productes més alienats del capitalisme post-imperial. Un abisme d’imatges els separa dels objectes del seu desig. D’alguna estranya forma són bessons.

Cap cosa toca de debò la vida del turista. Cada acte del turista està mediat. Qualsevol que hagi estat testimoni d’una falange d’americans o d’un autobús de japonesos avançant sobre alguna ruïna o ritual pot adonar-se que fins i tot la seva mirada col·lectiva està mitjançada pel medium de l’ull polifacètic de la càmera, i que aquesta multiplicitat de càmeres, càmeres de vídeo, i gravadores forma un complex de lluents escales de cliks que es poden pitjar en una armadura de pura mediació. Res orgànic penetra aquesta carcassa insectoide que serveix al mateix temps com a crític protector i com a mandíbula depredadora, capturant veloçment imatges, imatges, imatges. En el seu punt més extrem aquesta mediació pren la forma del tour guiat, on cada imatge és interpretada per un expert llicenciat, un psicopompo o guia dels Morts, un Virgili virtual en l’Infern del contrasentit – un funcionari menor del Discurs Central i la seva metafísica de l’apropiació -, un proxeneta d’èxtasi sense cos.

El vertader lloc del turista no és el lloc de l’exòtic, sinó el no-lloc (literalment l’espai utòpic) de l’espai de la mitjana, espai liminar, l’espai d’entremig– l’espai del viatge en si mateix, l’abstracció industrial de l’aeroport, la dimensió-màquina de l’avió o l’autobús.

Així, el turista i el terrorista – aquests fantasmes bessons dels aeroports de l’abstracció -, pateixen una fam idèntica per allò que és autèntic. Però l’autèntic es retira sempre que ells s’apropen. Càmeres i armes impedeixen aquell moment d’amor el qual és el somni ocult de tot terrorista i turista. Per a la seva misèria secreta, tot el que poden fer és destruir. El turista destrueix significat, i el terrorista destrueix al turista.

El turisme és l’apoteosi i la quinta-essència del “Fetitxisme de la Comoditat”. És el definitiu Culte a la Mercaderia, l’adoració de “béns” que mai arribaran, ja que han estat exaltats, alçats a la glòria, deïficats, adorats i absorbits, tot en el plànol de pur esperit, més enllà de la pudor de la mortalitat (o la moralitat).

Compres turisme i no obtens més que imatges. El turisme, com la Realitat Virtual, és una forma de Gnosi, d’odi i transcendència del cos. El viatge turístic definitiu tindrà lloc en el ciberespai, com una cibergnosis, un viatge d’anada i tornada al para-nirvana en el confort del teu propi cubiculum.

(continuarà)

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.