Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Sentir-se engorjat

Publicat per dia 30 desembre 2015 – 17:44Cap comentari | 146 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Sentir-se engorjat per Terraferida

Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran.

Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran.

Les 6’50 del matí i l’autovia d’Inca a Palma ja bombolleja de cotxes que provenen de les poblacions perifèriques a Palma. Arribant a Ciutat uns panells lluminosos, del temps de la Munarquia –i que degueren costar un Potosí-, demanen amb un senyal de perill, que es circuli amb precaució per mor de les retencions. Com si fos una novetat!. La ridícula obvietat d’avisar-te de què et trobes ja submergit en un embós. A la mateixa hora, l’arribada de cotxes de persones que treballen a la capital i que viuen a Campos, Llucmajor o a alguna de les megaurbanitzacions costaneres capolagarrigues –Maioris, Sa Torre, Son Granada- també emboça el primer cinturó començant a donar símptomes de saturació. Mirem cap a ponent, i veurem com també es carreguen les vies andritxoles de cotxes i més cotxes. No és sols la percepció de qui desespera dins l’embòs, si no un fenomen ben estudiat: anam cap a l’Illa-ciutat amb pas ferm. Mallorca cada dia és més petita i Palma més gran.

Segur que recordareu les expressions “les entrades/sortides de feina” o “les entrades/sortides d’escola”, eren –en un passat no llunyà- moments puntuals i àlgids de trànsit en els quals la confluència de vehicles era màxima i la circulació per ciutat i la perifèria un poc més conflictiva. Fugint d’aquests moments puntuals, es podia circular de manera més o menys relaxada. La percepció d’alguns de nosaltres ens indica que aquests nivells de saturació s’avancen en els horaris i en les distàncies a la ciutat. A mode d’exemple: si fa només 2 anys els embossos arribaven a les 7’00 hores per l’autovia Inca-Palma a Alcampo, avui en dia a les 6’50 s’observa circulació densa ja a Marratxinet. La circulació densa de vehicles s’ha cronificat, sembla que haguem arribat a un sostre on no hi caben ja més cotxes, i els que hi són han de circular a poc a poc. Els dies de pluja o quan s’esdevé un accident la situació torna encara més caòtica.

El paisatge d’embossos encercla Palma.

El paisatge d’embossos encercla Palma.

El més terrible, i a la vegada surrealista, és torbar-se més temps fent coa a una caravana de cotxes, que circulant i recorrent la distància que s’ha de cobrir entre el lloc de residència i el lloc de treball i a l’inrevés. Quina qualitat de vida és aquesta? Realment volem passar una mitja de 3 hores diàries de les 16 que estam desperts al volant? Gairebé un 20% de la nostra activitat diària!. Una pèrdua de temps d’un valor incalculable, sense tenir en compte el seu efecte sobre la nostra salut mental, tensió arterial, el nostre cor, la nostra salut postural, l’increment d’ira, frustració,… possibilitats de sofrir un accident…sensació d’engorjament, sentir-se engorjat, sense capacitat d’escapatòria, en una illa petita, de territori limitat, on no hauria de succeir això, on no ens podem permetre això!.

Altre temps.

Altre temps.

S’ha parlat i escrit molt sobre el transport públic, de millorar línies de bus; d’acabar línies de tren frustrades i que s’han deixat perdre per un govern d’ineptes amb un conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, ignorant o malintencionat, etc. Tanmateix el que s’ha fet i es preveu fer es augmentar el nombre de quilòmetres d’asfalt, acabar un segon cinturó monstruós, afavorir l’accés per via ràpida a pobles “perifèrics” i no frenar la urbanització de foravila. Fa poc ens sorprenia la noticia de que la venda de cotxes a Balears ha augmentat en un 27% superant les de l’any 2014. La resposta del govern “progressista” no pot ser més decebedora: nova autopista entre Llucmajor i Campos que costarà prop de 30 milions d’euros i un pressupost per carreteres que es menja el 50% dels doblers (86 milions) del departament d’infraestructures, mobilitat etc. Per acabar-ho de rematar, les anades a Madrid a reclamar un finançament just es salden amb una promesa de pagament de 322 milions, dels que 240 són per carreteres i autopistes. Salut, habitatge, aigua, transport públic, tren… res de tot això. Repensam Mallorca…diu el lema del Consell. Aplicant el model de la pitjor dreta?

Semblam abocats a més vehicles, més embossos i més contaminació. Alguns terraferits ens sentim engorjats en aquest present que no albira un futur esperançador. Manquen alternatives potents d’aparcaments perifèrics i transport alternatiu. La solució no és crear més escalèxtrics per a mantenir als vehicles en circulació.

Estam perdent l’illa o l’hem perduda per sempre més? És aquest procés reversible? Podem caure en la expressió tan nostrada de “i què hem de fer?” i pensar que això sempre ha estat així o intentar sortir d’aquest embós crònic. El problema requereix “mà de moro”!

Font: http://terraferida.cat/

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.