Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

[REVISTA] Vot en negre *Notes anarquistes a peu de les eleccions

Publicat per dia 22 juny 2016 – 8:03Cap comentari | 258 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Editorial

A principis del 2015, entre algunes ingovernables de l’illa, començaven a circular comentaris d’angoixa, expectació i incertesa al vore la que ens ve a damunt amb el mal anomenat «canvi polític»: canalització de la indignació per vies burocràtiques, èxode i concentració de forces activistes en llistes cíviques, deslegitimació i criminalització de les lluites extra-institucionals, falsificació de conceptes antagònics: assemblea, autogestió, independència, contra-poder… I un caramull més de nous reptes que ens planteja la re-configuració de l’escenari partidista (anava a dir, polític) i la necessària resposta autònoma.

Sin-nombreEl sosteniment del parlamentarisme passa per la idea de que les eleccions polítiques són unes de les majors expressions de la democràcia, en paraules dels seus defensors i, fins i tot, dels seus crítics. Aquesta concepció és fa més que evident en època electoral; el bombardeig dels mitjans; la propaganda als carrers; les tertúlies quotidianes… Per tot arreu se’ns mostra la cara amable, i visible, de la democràcia: pluralitat, llibertat d’expressió, poder d’elecció, igualtat de condicions, sobirania popular… Les dicotomies democràtiques s’accentuen: votants-votats, representants-representats, polítics – ciutadans, esquerra-dreta, moderat-extremista, majoria– minoria… Tot sembla preparat; l’espectacle ha començat.

 Així i tot, no hem de caure en l’error de confondre la causa amb l’efecte. Les eleccions són una de les múltiples manifestacions polítiques de l’Estat del Benestar i la democràcia representativa. Tal vegada el símbol més significatiu del nostre sistema polític. Ara bé, el punt de partida de les eleccions és la creença generalitzada en que l’Estat, les institucions, els partits i els polítics són els organitzadors legítims de les nostres vides. Per tant, per afrontar les eleccions hem d’afrontar també el sistema que les fa possibles: l’Estat democràtic. En conclusió, el nostre enfocament no s’ha de quedar en la part visible del procés electoral, el vot, els candidats, la pugna dialèctica, si no també en mostrar les arrels d’aquest procés i com podem soscavar-les des de fora.

Davant això des de la CLM no volíem restar de bades i consideram que la gran dimensió, mediàtica i social, que provoquen unes eleccions no ens ha d’agafar ni desprevingudes ni despistades.

Què és el que hem de prevenir? No estar en el clima i no tenir posicions: crítiques i propostes. Les eleccions són un període relativament curt però que té conseqüències a llarg termini. Estar en el moment i lloc precisos és fonamental per a la que nostra veu sigui escoltada. La fugacitat amb la que sol succeir tot fa que sovint les anti-autoritàries restem al marge dels processos electorals al considerar que no va amb noltros. Res més lluny de la realitat. És possiblement un dels moments polítics en els quals tenim més a dir, més a fer i més a demostrar. Tant partits com associacions polítiques són conscients del clima peculiar, provocat, que es genera al voltant d’unes eleccions.

Per això es que inverteixen gran part dels seus esforços en els mesos anteriors. No podem restar al marge d’aquest clima; hem de ser actors també, però en un escenari diferent: a les assemblees, no a les urnes, als espais socials, no a les institucions, a la nostra quotidianitat, no en un càrrec polític, en el consens, no en el vot.

I amb què no ens hem de despistar? Amb les vanes il•lusions de canvi que ofereixen tant d’un costat com de l’altre. Especialment amb aquelles que sota l’escut del poble i els moviments socials pretenen establir-se com a salva pàtries. És en els moments de major confusió política quan les posicions reformistes agafen força. Lo qual no és tradueix en un increment de la lluita social, més bé en una reconducció d’aquesta lluita per vies institucionals, lo que normalment acaba amb tota esperança de canvi real. Les masses necessiten d’algú que els hi digui que les coses aniran a millor i això pot provenir tant de l’esquerra més combativa com de la dreta més rancia. Llavors, convé esser conscients d’aquesta situació i anticipar-mos de forma contundent a les veus que prometen el paradís rere les institucions i les reformes parcials a problemes estructurals.

Hem volgut cristal·litzar aquestes inquietuds i reflexions, en part, en aquesta revista, però també en l’organització de debats cara a cara amb els partits dels moviments socials, en traduccions inèdites, edició de cartelleria i contrapropaganda i en l’exposició de propostes reals de lluita i canvi social.

 Mallorca, 2015-16

Podeu trobar la revista per 4€ a l’Ateneu Lo Tort (Manacor) i Estel Negre (Ciutat) així com a la presentació

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.