Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

[Ressenya] Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939). Vida d’un propagandista tostoià.

Publicat per dia 14 març 2017 – 11:32Cap comentari | 221 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Fernández Gómez, Francisco. Sebastià Sunyer i Gavaldà (1863-1939). Vida d’un propagandista tostoià. Serra de Tramuntana (Mallorca): Calumnia Edicions, 2017. Col·lecció Colossus nº3. 70 pp.

L’autor, Fran Fernández, és un investigador barceloní, Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (2014). La seva tesi doctoral,  Anarcocomunismo en España (1882-1896). El grupo de “Gràcia” y sus relaciones internacionales, va ser l’origen d’un llibre també recentment publicat per Bells Vells Temps. És especialista en història social, estudis sobre nacionalització i noves tecnologies. Va crear i administra aquest portal.

El llibre, dividit en 3 parts i una conclusió, és una breu biografia de Sebastià Sunyer i Gavaldà, un anarquista nascut a la Pobla de Massaluca (Tarragona)  que tot i la intensa activitat propagandística, periodística i pedagògica, ens és conegut per haver estat encartat al Procés de Montjuïc (1896) arran de l’atemptat contra la processó del Corpus. A través de les obres escrites que ens va deixar el protagonista, i bussejant per les nombroses publicacions anarquistes on va col·laborar, l’autor ens conta una curiosa existència i evolució ideològica que va des de les acaballes del s. XIX fins a la Guerra Civil; una vida que comprèn bona part de la història de l’anarquisme català i espanyol.

bombacorpus

Il.lustració de l’època que representa el moment de l’explosió davant el pas de la processó

Nascut en el si d’una família acomodada, els problemes econòmics van dur Sunyer a formar part de la massa proletaritzada que va emigrar del camp a la ciutat a mitjans dels 80 del s. XIX. En el Pla de Barcelona, va entrar en contacte amb el moviment obrer més reivindicatiu, aleshores un anarquisme col·lectivista  en crisi i en pugna amb el nou corrent anarcocomunista, al qual s’hi adherí. Oposat a l’organització sindical i partidari dels petits grups d’afinitat, va pertànyer al grup Los Desheredados. Jutjat en consell de guerra al Procés de Montjuïc (1896), patí tortures i presó fins que va ser indultat l’any 1900. Uns anys després va fundar i va ser mestre d’una escola racionalista al barri d’en Camp de Grassot, que romandrà oberta durant 23 anys. Conclosa l’experiència, en la misèria i amb una escassa influència com a propagandista, Sunyer es transformarà en un lliurepensador pacifista contrari a la lluita de classes: “existiendo problemas a resolver que precisan el concurso de la inteligencia de todos: PAZ O GUERRA es el uno, y el otro es de PATRONOS Y OBREROS; en el primero deseamos la Paz, y en el segundo la conciliación en bien de todos”. Tot i així, poc abans de morir, ja durant els anys de la revolució social, va retornar als seus orígens i el trobam proper a les estructures sindicalistes llibertàries que havia abandonat al començament de la seva militància.

 

p143sunyer

 

Sunyer va col·laborar a publicacions com Fraternidad, Libre Concurso, El Porvenir del Obrero, El Productor, La Revista Blanca, Salud y Fuerza, etc. Va dirigir La Revolución Social (Gràcia, 1891), El Revolucionario y  participà a Tierra y Libertad (1888-1889.) I és l’autor de bon nombre d’obres entre les quals cal destacar Examen sobre importantes puntos de la cuestión social (1891), La utopía o cartilla anarquista (1892), Razón o fe (1901), Orientación sociológica (1901) i Sobre moral (1908).

L’autor pretén treure el protagonista d’una mar de tòpics que sovint banya el món de l’anarquisme, com per exemple el terrorisme. Si és veritat que fou empresonat l’any 1893 per mor de l’atemptat de la Gran Via, i que fou detingut tres anys després per la bomba de Canvis Nous, i fins tot que va escriure a El Porvenir Anarquista, una publicació escrita en un to violent, no es pot afirmar que fos un anarquista violent: “Com a molt –ens diu en Fran Fernández- es troba una certa simpatia vers a revolucions i insurreccions espontànies.” El propi Sunyer sempre defensà la seva innocència en el cas de l’atemptat de la processó del Corpus, convençut de què fou inculpat per ser un propagandista. Anys més tard escriurà que “los discursos fundamentados en la violencia obrera son catalizadores de los fascismos”. Tot això sense oblidar un aspecte característic del personatge, que no sol anar inclòs dins el maletí de la señorita Pepis de l’anarquisme: malgrat la seva postura anticlerical, Sunyer sempre va ser un cristià creient.

Un altre tòpic que desmunta és el del tradicional aïllament de l’anarquisme envers altres corrents; queda clara al llibre la relació entre anarquistes i elements republicans, socialistes, lliurepensadors, etc. Sunyer escrigué: “En cualquier ideología existen buenas personas”. A més, l’autor cerca l’èxit de l’arrelament de l’anarquisme a Catalunya en un substrat previ de caire antiestatal, antiautoritari i revolucionari, paradigma del qual podria ser el pensament de Pi i Margall.

Personalment, el llibre m’ha fet reflexionar al voltant de dos aspectes: d’una banda –tal vegada sense que fos la intenció de l’autor-  en els anys dedicats a l’ensenyament i la pedagogia per part de Sunyer i tants d’altres, sense els quals, i sense oblidar la labor dels ateneus i la voluntat autodidacta de molts de militants, el procés revolucionari i socialitzant del 1936 probablement no hauria estat possible;  per l’altra, en allò que Marín Civera va repetir tantes vegades, que “els fets obren i les doctrines els segueixen”, essent Sunyer un bon exemple d’heterodòxia i de profunda evolució ideològica al llarg de la seva vida. En canvi, no he aconseguit treure profit de l’aproximació ideològica al personatge que, gairebé en forma de digressió, en Fran Fernández–potser per deformació professional– fa en clau nacional; tanmateix, arriba a la conclusió que “per sobre de la idea de pàtria, existís la idea de la justícia social i la fraternitat universal entre els pobles, que seria, de fet, el socialisme que ell desitjava.”

En definitiva, una obra breu i bona de llegir, amb cites aclaridores. I ben necessària per restituir Sebastià Sunyer al lloc on li pertoca, allunyada del punt de vista d’autors com Ángel Herrerín o Juan Avilés, que el consideren un terrorista partidari de la propaganda pel fet.

sunyerp138.png

Escrit per Sergio Giménez

Extret de:https://serhistorico.net/2017/02/10/sebastia-sunyer-i-gavalda-1863-1939-vida-dun-propagandista-tolstoia-2017-ressenya/

Presentació del llibre el pròxim divendres 17 de març a l’Ateneu Llibertari Estel Negre.

sebastiasunyergava-web

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.