Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Reflexions al voltant de la xarxa d‘espais verds comunitaris a Ciutat i sobre la revolució que vé.

Publicat per dia 3 juliol 2017 – 11:18Cap comentari | 825 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

Anem a analitzar la xarxa d’espais verds comunitaris que està germinant a Ciutat. Un punt de trobada de diversos projectes que tenen en comú la idea de recuperar els espais comuns, apropant-nos a la natura, conreant el diàleg i la col·laboració entre veïnades.

Aquest article té dos objectius: fer una radiografia de la xarxa i, sobretot, analitzar els elements que pot aportar aquesta xarxa perquè existeixi una futura revolució.

1 La meta és el propi camí.

Els antics camperols ho sabien bé: cada cosa té el seu procés. No es pot sembrar avui i collir demà, necessitem paciència. Hem d’atendre a com està la terra, si plourà, si hi ha fems. Hem de saber escoltar i cercar el moment propici, el lloc adequat… Perquè si no ho fem, no menjarem res. Així, les revolucions no es duen a terme sense preparació, sense la llum que ens escalfa o l‘aigua que calma la nostra set. Malauradament ara no vivim a poc a poc harmonitzats amb els processos de la natura sinó que vivim corre corrent, cadascú a la seva bombolla abstracta o virtual. Ara tenim un temps per treballar i un temps per consumir, i aquests temps no es poden barrejar perquè tot està etiquetat i quantificat. Però no ens deprimim, les verdes escletxes d‘un fons gris són increïblement belles i esperançadores. Si per elevar-nos volem aferrar-nos a les esquerdes d’un mur, hem de respirar tranquils i que les presses no ens facin precipitar-nos al buit

2 Plasticitat i fluïdesa

Si volem estar vius, s’hauria de seguir l’exemple de la natura. A la natura gairebé no hi ha estructures rígides que no estiguin mortes, la vida s’adapta i sempre és fluida, diversa, canviant. Pensem en la biodiversitat o en l’aigua que amb la seva constància, gota a gota, pot foradar qualsevol material; però que després pot ocupar qualsevol continent sense canviar la seva essència. La societat actual és, almenys en aparença, altament heterogènia. La generalitzacions que englobaven a amplis sectors, com a poble o classe, van morir. Podem tenir problemes semblants però tots ens concebem baix prismes diferents. Per això, hem de sostenir propostes diverses, que puguin adaptar-se a la particularitat de cadascú. Acceptar la diferència és assegurar-nos no acabar sent un guetto selecte. Suposa acceptar que hi haurà coses amb les quals no combreguem i entendre que hi ha diferents ritmes i processos, així com una pluralitat d’opcions que poden ser vàlides mentre l’experiència no digui el contrari.

3 Les revolucions neixen dels espais comuns.

Si tirem una mirada a la història, podem veure que en totes les revolucions hi ha dos elements que sempre es combinen. D’una banda, les persones que les realitzen sempre se socialitzen de forma comunitària. És a dir, hi ha un sentir col·lectiu generat a partir d’espais que es gestionen, es comparteixen i gaudeixen en comú (ja es diguin ateneus, sindicats, terres comunals, soviets, treball comunitari, etc). A això se li oposa una situció de injustícia, que en un moment donat, es torna inaguantable. Llavors la revolució esdevé, perquè aquest sentir col·lectiu s’estén a tots els àmbits. Doncs bé, avui a penes existeixen aquests espais comuns. Mentre no els recuperem, serà impossible que existeixi una revolució futura. Per a mi, el 15M va ser un exemple d’això. La gent es va unir per uns dies, no importava que fóssim diferents perquè compartíem una mateixa indignació. Però la falta de costum d’organitzar-nos, compartir espais comuns, etc; va fer que no poguéssim articular aquesta ràbia de forma constructiva. No obstant això, es va posar en evidència que feien falta aquests espais.

Com es combinen aquests elements en la Xarxa 

En una societat cada vegada més desnaturalitzada que s’encamina a marxes forçades cap a una crisi agroecológica, econòmica i humana; acostar-nos a la naturalesa és el primer pas per recuperar la vida. No només perquè som més autònoms si som capaços de conrear el nostre propi aliment, o perquè recuperem els processos en tornar a veure’ns com a productors actius i no com a consumidors passius. És una xarxa d’espais verds perquè ens retorna el contacte amb la terra, la qual cosa suposa la base per construir tot el que vindrà després.

És una xarxa d’espais comunitaris, perquè enforteix els llaços entre nosaltres.
I aquí vull analitzar un símptoma del nostre present immediat. He xerrat del 15M com un moment d’auge del moviment social. Doncs bé, després d’això, va venir la caiguda. Igual que va passar en els anys 30, en el maig del 68 o fins i tot a Argentina en el 2001 després del corralito i les fàbriques recuperades. Avui aquí, vivim encara aquesta ressaca. Amb la impossibilitat de dur a terme una transformació substancial, molts col·lectius es fan el ”harakiri” a base lluites intestines. Mentre els que van optar per entrar en les institucions municipals, en ocasions van ser devorats per la seva dinàmica i es van adonar que no podien canviar-ho tot, amb la conseqüent frustració i contrarietat de molts dels qui els van recolzar. Així, els conflictes esclaten per onsevulla.

Per una banda, ocorre que no tenim eines per a resoldre els nostres conflictes perquè estem tancats a les nostres masmorres ideològiques, virtuals, col·lectiucèntriques. D‘altra, vivim a una societat on la comunicació està sent substituïda per la telecomunicació. I això és perquè a la nostra societat ja no hi ha espais sense etiquetar, on puguin confluir persones diferents, de diverses edats, amb diverses experiències; on puguin trobar-se, on puguin compartir…

Davant aquesta sagnia entre bàndols, lluites i disputes internes que es reprodueixen en molt de llocs. No seria millor que s’airegessin aquestes conflictes en un espai obert. No seria més difícil dividir-nos si hi hagués espais comuns on mirar-nos a la cara, on treballéssim braç a braç, espatlla amb espatlla, i que l’exercici ens relaxi, i que el contacte entre persones desempolsi les nostres hormones i actituds socials atrofiades en un món d’aïllament. Per poder arribar a casa satisfets d’haver aportat, d’haver canviat les paraules pels fets, d’haver gaudit l’alegria en comú.

Els moviments socials tenim l’antídot per a aquesta societat de consum que ens necessita en permanent insatisfacció, en constant cerca de la distracció. Perquè en aquests espais que estem creant, podem oferir una experiència diferent, una experiència completa, on treballar i gaudir a la vegada, on donar i compartir deixant de ser passius consumidors, on cadascú aporti el que pugui aportar, i els espais siguin de tots, perquè som éssers actius i no espectadors.

Unides en la diversitat. Ens sobren les etiquetes

Recuperant una frase que va ser molt popular al 15M. El que ens fa fortes és estar unides en la diversitat“. Qüestió que ens fa aprofitar, en cada cas, el millor de cada projecte. Per exemple, tenim la experiència i infrangible força del Jardí d‘Epicur, que ha expropiat un terreny privat pel bé comú i que ha frenat l’assetjament d’un banc, demostrant que la voluntat de la gent és més forta que els doblers. Per altra, tenim l‘exemple dels veïnats de la Calatravaque volen aprofitar els pressuposts participatius perquè els deixin gestionar un hort urbà per tothom al seu barri (just davall el baluard que hi ha restaurat al costat d‘Avingudes). O l‘exemple intermedi del projecte Hort de son Espanyolet, on el lent procés burocràtic de concessió d‘un espai no va aturar la iniciativa d‘uns pocs, que varen decidir entrar a un solar municipal malgrat no tenir encara permís. I així, a poc a poc, pas a pas, sense fer molt renou però eficients, crear el segon espai verd comunitari a Ciutat gestionat exclusivament pels veïnats.

Davant d’aquesta diversitat no funcionen bé les etiquetes. Tanmateix, no les necessitem. Aquestes ens cataloguen i ens fan blanc de prejudicis. Definir és “posar fi”, restringir, i nosaltres no creiem en cèrcols que ens limitin, ans al contrari, pretenem obrir el ventall d’opcions i que sigui l’experiència la que jutgi i encamini.

De la mateixa manera que l’agricultor no posa tota la seva esperança en una sola llavor, a la xarxa d’espais verds comunitaris no existeix una sola estratègia i les persones són lliures de posar les seves energies on estiguin més d’acord, per després compartir la seva experiència a les jornades de feina col·lectiva. Jornades que no només serveixen per donar una empenta a cada nus de la xarxa, sinó que ens fan veure que no estem sols, que la mirada col·lectiva va més enllà que la perspectiva individual, que juntes tot és possible.

I aquesta idea, no importa que sigui encara petita, no importa que encara no hagi arribat a la majoria. Perquè és com un roure, que creix a poc a poc, però es va arrelant pacientment per empènyer cada dia una miqueta més. Fins a arribar a ser un arbre majestuós, una expansiva explosió de branques i arrels, que dispersen les seves llavors convençudes que sembraran un bosc en l’horitzó. I això no és poesia, això és més que poètic, això és el que veus a la cara de la gent que, caminant pel carrer, de sobte descobreix el jardí d‘Epicur, i els dius: “això ho ha fet la gent per a la gent. I tu què pots fer?” Llavors s’obre l’esquerda a la seva ment, per on es colen les arrels d’aquestes idees… Llavors, i tu què pots fer?

Víctor García

..………………………………………………………………………………………………………………..

Si vols afegir-te a la xarxa d‘espais comunitaris, de moment s‘ha establert una reunió de feina col·lectiva el primer dimecres de cada mes. La pròxima serà al jardí d‘Epicur a les 19hs. Aquestes seran cada vegada en un espai. Així ens ajudam, compartim idees i anem donant forma als passos següents.

………………………………………………………………………………………………………………………………………….

Asamblea_Son_Espanyolet_mierc14.6.17-13

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.