Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Manifest per a un estiu antitaurí

Publicat per dia 30 juliol 2016 – 10:18Cap comentari | 263 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Per desgràcia, un estiu més, ens tornem a trobar plantades davant les places de toros reclamant la fi d’una pràctica que fa anys que la lògica i l’ètica haurien d’haver esborrat del planeta.

La tauromàquia, que fa uns mesos restava agonitzant, ara pareix ressorgir amb noves forces i organitzant nombroses corrides com no veiem des de fa molts anys. Podem pensar que és simplement un darrer intent desesperat per ressuscitar una festa que està ferida de mort i que d’aquí a uns mesos serà història. Tan debò sigui així, i tots aquests festivals només els produeixin pèrdues i desànim.

Però creiem que les activistes antiespecistes no hauríem d’evitar extreure unes reflexions del que ha passat els darrers mesos, sobretot del nostre paper amb els partits polítics que han promès una i mil vegades una abolició que encara no ha arribat.

144418

Moltes activistes van dipositar la seva esperança i el seu vot en els diferents partits que prometien mesures de benestar animal i proteccionistes, la més atractiva d’elles, l’abolició de la tauromàquia. Un any després ens trobem amb una ciutat antitaurina sense cap poder per aturar la tortura, amb un parlament que endarrereix i modifica una vegada i una altra la futura legislació de benestar, i que ha provocat que aquest estiu es puguin celebrar més corrides que mai (8 de moment), 48 bous innocents víctimes de la inacció d’un govern i uns partits que ens han utilitzat i enganat.

I podem nomenar més animals perjudicats per les polítiques de les noves institucions: les cabres des Vedrà, les vícitmes del col·lectiu de caçadors més afavorit que mai, les lleones enviades a Natura Parc, la presó de Marineland intacta, el futur blindatge del bou de Fornalutx, les galeres esclavitzant cavalls tot el dia…i un llarguíssim etc. de dominacions quotidianes que el govern del canvi va prometre pal·liar i que han quedat en paper banyat.
Vol dir això que les activistes hem de deixar de mirar cap als partits polítics? No necessàriament. Significa que no hem d’abandonar la nostra capacitat de lluita, de crítica, de pressió ni la nostra independència. Els partits polítics responen davant les demandes massives d’una societat civil mobilitzada i combatent. El que no hem de perdre mai de vista com a moviment, és aquest paper nostre de pressió i no afluixar en la nostra força al carrer. Aquesta és la nostra gran força: crear consciència i opinió. Fa uns anys la tauromàquia i l’explotació animal en general provocava bastant indiferència social, i en pocs anys i molta feina de conscienciació i d’activisme a peu de carrer, hem aconseguit posar els debat sobre els drets animals i l’abolició a les agendes, a les tertúlies, a les places i als programes polítics. És quan els taurins i altres especistes s’han sentit menys recolzats socialment i han vist més propera la seva extinció.
Aquesta força és la que hem de continuar mantenint viva i augmentar-la dia a dia, més enllà de les nostres diferències o de què confiem més o menys en els canvis institucionals. Sense activisme no hi ha canvi possible.
Aquesta és una crida a no desanimar-se i a remarcar la importància de continuar lluitant unides contra l’explotació animal. A organitzar-se, a formar-se no només en com millorar les nostres accions, sinó també a profunditzar en les arrels ideològiques que impulsen les nostres motivacions i en la nostra forma d’organitzar-nos i interactuar amb la societat i amb altres moviments socials. A què, fins i tot amb formes distintes d’entendre i viure l’activisme, podem compondre un moviment animalista ric i viu, que no afluixi per moltes promeses que ens facin, o per molt malament que pinti el panorama.
No oblidem que, si algun dia s’acaba per fi la tauromàquia, ens esperen milers de milions d’animals que són explotats cada dia i que seguiran necessitant que els donem veu i que lluitem per la seva alliberació.

Els animals ens necessitaran, unides, formades i combatents.

Companyes no afluixen! Ara i sempre! Tauromàquia i especisme abolició!

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.