Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

La “Roja” rota i la proclamació coixa

Publicat per dia 22 juny 2014 – 19:38Cap comentari | 261 views

La “Roja” rota i la proclamació coixa

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Desprès de què “La Roja” pegàs  la patinada del segle, quedant eliminada per Xile , d’aquest trist, indignant i patètic Mundial de Brasil; el qual per coherència no he vist cap partit. A dir que el futbol no m’estira  gaire. Torna “la Borbonada”. No, no és una  opera bufa, però s’hi assembla. I a més seguirà sortint prou cara.

La reposició monàrquica, ja estrenam un altre borbó ( esper que aquest no cremi Xàtiva, com el seu parent Felipe V) ; ha estat un vol amb parapent dels partits majoritaris, un pacte d’estat per intentar salvar cadires. I el Poble, li han demanat que li semblava? Ca barret. Al Poble: ¡que le den!

Per cert, comença bé, amb el respecte a la llibertat d’expressió legislada a la Constitució del pacte per la transició (1978)amb la monarquia parlamentaria, ordenant a la policia espanyola la retirada de banderes republicanes espanyoles, i detencions. Ni tan sols porta una xapa.

I pels dos rals justs, Esperanza Aguirre o la colera de dios, cridant a una “marea patriótica” que inundàs els carrers. S’ha vist que no hi ha tanta capacitat de convocatòria.

Tanta mandra en fa tornar a escriure sobre la continuació monàrquica, que com ho vaig fer fa unes setmanes, pas olímpicament.

Joserra Bauzá té temps de circular per Madrid, cortesà de mena i súbdit interessat va a fer el besamà de genollons al nou rei. Esperpèntic! Li recorda que els esperam a Mallorca. A  gaudir el Palau de Marivent, que la vídua de Saridakis donà la Diputació Provincial de Balears, a canvi que es fes un museu amb el nom del pintor. La mateixa diputació el cedí al  en aquells moments “Principes de España”Juan Carlos i Sofia. Va acabar als Tribunals.

La família reial ( o irreal) en sap; na Leonor, filla del nou rei, cobrarà més de cent mil euros anuals; en un estat on el salari mínim interprofessional  és de prop de sis-cents quaranta set mensuals. Un és demana, que fa la nina per tenir aquest sou? Idò que és princesa “por la gracia de dios” que vos pareix poc.

Aquests aniran a compte de l’erari públic ( llegiu tots i totes nosaltres), els d’Urdangarin i dona, i caso Noos, també. No és estrany que es preservin els negocis de palau. Com deia, Bauzá perd el temps a la cort i no té cinc minuts per intentar tornar obrir la negociació amb els docents ( Assemblea de Docents) no els sindicats domesticats.; petició feta i amb una vaga de fam de quaranta dies de Jaume Sastre. Quan vaig escriure en un anterior article, que havia estat el pitjor president del Govern Balear,  em vaig quedar curt.

Bot, el Govern Rajoy haurà de crear aviat una bona cortina de fum, perquè la gent no esclati. Fins ara ,  el mundial de Brasil. Sense “La Roja” s’hauran d’esmerçar.

Els  comerços que invertiren amb banderes espanyoles i camisetes; podran reconvertir amb venda de draps de color  “rojos i gualdas” per treure’ls de sobre l’estoc.

A Madrid sembla que Ana Botella havia comprat cent vint mil banderes, i per la quantitat de gent que hi havia presenciant la corrua de Felipe VI pels Madriles, amb el Rollls Royce que Hitler regalà a Franco, les emprarà per fer mantells i tapaments de llit per la casa reial, o anar regalant al Congrés de Diputats al seu president i comissi, perquè se’n facin camisetes esportives.

No prengueu malament la meva sornegueria, també m’he de prendre qualcuna llicència fora de la meva seriositat habitual.

Sabeu que  haurà costat el fast de la proclamació? Mols de cents de mils d’euros podeu estar segur. Un dinar per devers 3000 comensals, una fortuna que el  poble paga i ni és convidat.  Insultant en un estat on el 29% dels infants viuen per baix del llindar de pobresa, amb  més de cinc milions d’aturats i aturades. Si començam amb aquesta “austeritat”, fa por, com durà el negoci, cedit pel pare que li regalà Franco.   

Tot i que ja han sortit demandes de paternitat d’en Juan Carlos. Deu esser per això que han fet tanta via en muntar la proclamació i el seu aforament.  Per segons quins temes són més lents que tortugues, i per altres fan de llebres, tant PP com PSOE; conservar cadiretes importa molt, vist que s’apropen unes eleccions autonòmiques i municipals.

Un tant embafat i oiat, tanc la paradeta.

 Josep Bonnín

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.