Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Espectres del passat

Publicat per dia 4 febrer 2014 – 10:52Cap comentari | 230 views

Espectres del passat

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

“Un espectre plana sobre l’Estat Espanyol i Occident. Totes les forces institucionals públiques en connivència amb el poder econòmic s’han conjurat en santa aliança contra aquest espectre”. Ben podria tractar-se aquesta cita del començament d’una nova revisió del Manifest de Marx i Engels, però per desgràcia ja no comptem amb el recolzament cultural i pedagògic de referents com aquests. De moment.

Aquelles forces que fins fa poc semblaven inqüestionables, perennes i fixes ja no se senten tan segures des de la seva poltrona privilegiada, ja es tractin de la monarquia, el Consell General del Poder Judicial o bé les forces de repressió estatals. Algunes altres, mentrestant, es dónen pressa per desmuntar totes aquelles conquestes que no foren regalades, sinó que foren el fruit de la lluita acarnissada dels treballadors/es i els/les estudiants durant la dificilíssima etapa que es desenllaçà amb la victòria definitiva d’aquells que fóren expulsats, sense opció a reclamar els seus drets d’herència, quasi 50 anys enrere.

Els temps en els quals el poble espanyol tenia la oportunitat de donar una passa important cap a una fase històrica de garanties, sempre acabà amb totes les esperances aixafades. Va ocórrer durant el mandat del president Pi i Margall, entre el juny i el juliol de 1873, quan aquest presentà a les Corts de Madrid un Projecte de Constitució Federal que acabaria amb els nombrosos problemes atribuïts a la desigual i opressora organització terrritorial de l’estat espanyol. Finalment hi hagué intents exitosos de fer fracassar el projecte definitivament aprofitant les tensions nascudes arrel dels aixecaments de naturalesa burgesa a Cartagena i la subseqüent dimissió de Pi i Margall.  A tot això esdevingué la caiguda de la Iª República Espanyola i el retorn de la monarquia borbònica de mans del dictador militar Francisco Serrano y Domínguez.

I refrescant una mica la memòria, ara que hi ens hem posat bé, també cal esmentar la darrera traïda de la lacra parasitària espanyolista al poble treballador, quan les forces militares encapçales pels militars colpistes nodrits pel capital invertit per les oligarquies espanyola i catalana (no ho oblidem mai) promulgaren un cop d’estat contra la IIª República que tingué el mateix trist desenllaç que la primera.

La història recent d’Espanya n’és plena, de contrarietats perpetrades pels mateixos de sempre, i ara que que el poble se sent més dèbil que mai gràcies a les contrareformes express, és quan les forces fàctiques del poder se senten més poderoses que mai. Prova d’això es la recent i trista notícia de la condemna a 1 any de presó per a una jove comunista de 21 anys per part de l’Audiència Nacional, a Madrid. Sembla ser, per la seva confessió i pel testimoni dels jutges, que la causa del seu injust càstig és la proclama de consignes com Que vuelvan los GRAPO… Necesitamos una limpieza de fachas urgente.Prometo tatuarme la cara de quien le pegue un tiro en la nuca a Rajoy y a De Guindos., entre d’altres ”missatges de contingut ideològic d’elevat caràcter radical i violent”, segons paraules dels mateixos jutges.

Segons sembla, és pràcticament impossible de concebre que els serveis d’intel·ligència de l’estament judicial persegueixi a la gent via xarxes socials i en canvi no recordin que atres processos de més trascedència han quedat incomplets i arxivats a les voltes ingràvides de l’oblit. Sense anar més enfora, el paradigmàtic Blas Piñar, fundador de l’extint parti neo-feixista Fuerza Nueva, ha mort recentment a casa seva amb totes les comoditats, malgrat tenir les mans tacades de sang d’antifeixistes compromesos, com la jove activista Yolanda González, segrestada per militants d’aquest partit i assassinada després, amb la policia nacional fent la vista llarga.

I perquè no fer un altre exercici de memòria i partir més enrere en el temps, on un ja decrèpit anunciant de la mort del dictador Franco, genocida de cultura, també s’hi escapà feliçment, de la vara de la justícia, després de torturar i massacrar a més de 3.000 republicans a la provincia de Malàga entre 1937 i 1939, una feina de risc la qual s’han encarregat de destapar persones a títol individual i sense ajut  de ningú, que han vist fructificada la seva feina fa a penes 5 anys. Evidentment els romàntics de l’època obscura prefereixen tapar-se les orelles i seguir aixecant murs a la memòria històrica. Qui són aleshores els criminals, aquí?

Per acabar, no podem menyspreuar la oportunitat per recordar als lectors que més d’una persona té molt interès en que certes organitzacions que sorgiren com a resposta a la cruenta violència de la dictadura segueixin sent peccata minuta de l’opinió pública, mentre s’omplen la boca amb desitjos de resoldre el conflicte per la via diplomàtica i l’establert al marc constitucional quan són els primers que, a les espatlles de les masses, massa capficades en el seu dia a dia per a pensar en política, s’han dedicat a esqueixar i a modificar el text constitucional per al benefici d’una elit econòmica amb total impunitat?

Teo i Trancos

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.