Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Els Països Catalans, Joan Fuster i la interculturalitat

Publicat per dia 24 desembre 2013 – 13:111 Comentari | 425 views

Els Països Catalans, Joan Fuster i la interculturalitat

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

Fuster explica a la seva obra que a davant de la entitat supraregional a la que ens ha relegat l’espanyolisme hegemònic, cal pensar en el futur del nostre poble com en el futur d’un poble normal. Però com som un poble al que han fet anòmal, el primer que cal fer és entendre que aquesta anomalia no és casual, sinó que té arrels en un temps, un espai i uns mecanismes de dominació concrets.

Com explica Josep Melià a La Nació dels Mallorquins “El seu mallorquinisme s’acaba en l’anticatalanisme”. I què trist déu ser basar la lluita en l’odi cap al que no pensa com tu. És una reflexió que és fàcilment aplicable a la dreta espanyola que tan durament està dictant els seus postulats aquestes darreres setmanes.

Si ja coneixem la seva estratègia, perquè continuar jugant a la manipulació? El que intenta fer aquesta corrent és generar una relació hegemònica de poder entre el saber popular pagès i l’educació formal. Com si allò que ensenyen els mestres a escoles i instituts no fos suficientment mallorquí. En aquesta línia exigeixen a la població que triï una de les dues opcions: o ets mallorquí o ets català. Però se’ls escapa que ambdós gentilicis són compatibles, comparteixen una sèrie de trets comuns teixits per la història des de fa segles.

Les Illes Balears (1229 i 1231) i les Illes Pitiüses (1235) són les primeres conquestes que fan els catalans en la seva expansió per la Mediterrània el segle XIII. Som per tant els primers que rebem la nacionalitat catalana, abans que valencians i rossellonesos. Les cròniques de l’època afirmen que els mallorquins d’aquells temps sentien molt d’orgull d’expressar públicament que eren Catalans de Mallorca (o Mallorques). Però pel que es veu encara hi ha gent que no coneix ni la figura ni la catalanitat de Ramon Lull, el mallorquí més important de tots els temps.

Sa/La

A la universitat expliquen que el català que xerram a les Balears és el català més arcaic de tots els que existeixen. El fet que la llengua s’hagi transmès en el context d’unes illes enrevoltades de mar i amb una població que tenia poc contacte amb l’exterior, ha fet que la llengua es mantingui sense major variació, similar a com es xerrava a l’Edat mitjana. D’això en dóna fe per exemple que encara hagem mantingut els dos articles (salat i literari), per molt que els illetrats defensin aquest fet com una de les majors mostres de mallorquinitat vs catalanitat. El fet és que el fenomen prové de la llengua llatina. Si haguessin estudiat una mica la llengua de llengües, entendrien que antigament es feia la divisió sa/la.

Així és per exemple, com ens han arribat les figures religioses a través de l’article llatí ille. L’empram per referir-nos a la Seu, el dimoni o l’infern. En la manera de dir les hores: són les dotze, és la una. Per assenyalar els punts cardinals: el nord, el sud. Així com en els tractaments de respecte: el senyor o l’amo.

L’article salat ipse, era predominant en tots els dialectes catalans a l’Edat mitjana i ha arribat a ser el nostre tret més característic, encara que també és utilitzat a grans àrees de Girona.

L’estratègia

L’estratègia que s’utilitza per segregar-nos se basa en generar impactes en les persones. Impactes per menysprear la identitat cultural. És així com en aquests moments s’està colpejant la llengua catalana, donant cops baixos on pensen que poden fer més mal. En aquest minut l’atac institucional es basa en qüestionar la mallorquinitat dels que a més, se senten catalans. Amagats sota els paradigmes de l’acceptació, la dreta pretén fomentar programes de compensació per atendre suposades necessitats i valors de “grups dominats”, però el seu vertader objectiu és assimilar-nos a tots en espanyol i integrar-nos a la seva societat capitalista dominant. La maquinària està funcionant a tot vapor: a través de les institucions de l’Estat i el Govern, aprovació de la Llei de Símbols, introduint el TIL per la força, manipulant l’opinió pública, creació de la Fundació Jaume III, perseguit les senyes d’identitat històriques -com la Senyera- negant l’existència dels Països Catalans, expedientant directors d’institut… en una paraula: pixant fora de test. Però les noves i variades propostes de secessionisme lingüístic compten amb una doble problemàtica que els allunya del context educatiu i de la realitat. D’una banda les seves pseudopropostes no estan preparades per analitzar científicament les múltiples facetes de la diversitat cultural local. De l’altra no estan preparats per treballar pedagògicament en la diversitat cultural. Per tant, no caiguem en la provocació i anem fent el nostre camí. Les seves propostes no són serioses i només funcionen en quant que apunten directament als sentiments. I a més no són res sense el recurs econòmic de l’Estat que per suposat, ve carregat de la ideologia dominant. No hem de perdre de vista que aquestes accions es donen en un moment històric que molts de mallorquins observam amb atenció: la imminent independència de Catalunya. En aquest minut l’espanyolisme més ranci posa en marxa tota la seva maquinària per crear divisió entre els milions de catalanoparlants continentals i insulars, no sigui cosa que els que no vivim al Principat ens contagiem de la febre sobiranista. En clau educativa sociolingüística, arribar a la interculturalitat és sempre un objectiu desitjable. La comunicació bidireccional i l’enriquiment de les persones i llegües en contacte és per molts una font de coneixement i salut mental. Però realitzar aquest camí no és fàcil si els governants posen successivament traves i emperòs a la normalització de la llengua pròpia, creant confusió i divisió com a eina política.

La resposta

Tornant a Fuster, escriu: “Els valencians hem de defensar-nos com a poble”, però de quina manera ho hem de fer? Des del punt de vista intercultural, cal que superem el seu anàlisi monocultural de la societat. Hem de treballar per generar una transformació de les nostres accions dia a dia que expliquin que la nostra diversitat lingüística i cultural no és anecdòtica, ni es basa en una dotzena -mal contada- de paraules. Precisament és tot el contrari, la diversitat de la llengua catalana és la prova que demostra la riquesa del nostre idioma.

No podrem arribar al reconeixement d’un pluralisme cultural sense un treball personal. Una bona manera de començar és mitjançant la descolonització mental o en paraules més planeres: fer un canvi de xip. La nostra mirada ha de ser plural culturalment, descolonitzada del dominant mentalment i basada en la racionalitat autòctona.

Algunes propostes d’acció:

  • Utilitzem sempre la nostra llengua independentment dels embulls normatius als que alguns ens volen abocar.
  • Oferim el català als nous arribats per dotar-los dels mateixos drets que els nascuts aquí.
  • Creem més espais de debat per a l’expressió i la confrontació d’idees.
  • Traguem a la llum l’estratègia racista de la culpabilització de la víctima. Desemmascarem les noves expressions del racisme i els seus arguments propis del discurs multiculturalista i antiracista.
  • Deixem d’exagerar les diferències culturals entre principatins, valencians i mallorquins, centrant-nos més en les semblances que ens uneixen.

Conclusió

M’agradaria acabar aquesta reflexió amb una crítica a tots els mitjans de comunicació o contrainformació, que sistemàticament es dediquen a recollir les accions promogudes pel secessionisme lingüístic. De la mateixa manera que una revista de medicina no duria a les seves planes qui defensa que el mal de queixal se soluciona extirpant un peu, perquè se du la incultura i la manipulació al primer plànol de la informació? Som masoquistes o què? M’encantaria poder ser gonella i defensar que el mallorquí no és català. Que el que defensen alguns padrins no és causat per 40 anys de dictadura franquista, manipulació nacional catòlica i repressió… però sempre m’ha costat molt creure en les barbaritats, la injustícia, el populisme, els genocidis culturals, la visceralitat i per suposat en el feixisme.

Ferran Vallès

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.