Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Els 5 advertiments del canvi tecnològic (II)

Publicat per dia 21 gener 2016 – 10:021 Comentari | 321 views

Els 5 advertiments del canvi tecnològic (II)

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

Segona part de l’article de l’autor americà Neil Postman (1931-2003) sobre els canvis introduits pel desenvolupament tecnològic a la societat. La primera part es pot trobar seguint aquest enllaç.

Tercer advertiment

Aquí va el tercer. Dins tota tecnologia s’amaga una idea-força, de vegades fins i tot dues o tres idees-força. Aquestes idees s’oculten sovint a la nostra vista perquè són de naturalesa una mica abstracta. Però això no significa que no tinguin conseqüències pràctiques.

Potser has sentit la vella frase: a un home amb un martell, tot li sembla com un clau. Podríem estendre-ho a regla: a qualsevol persona amb un llapis, tot li sembla un article. A qualsevol persona amb una càmera de televisió, tot li sembla una imatge. A qualsevol persona amb un ordinador, tot li sembla dades. No crec que hàgim de prendre aquests aforismes literalment. Però el que ens crida l’atenció és que qualsevol tecnologia té el seu prejudici. Com la mateixa llengua, ens predisposa favorablement i valora certes perspectives i conclusions. En una cultura no escrita, la memòria humana és de la màxima importància, com succeeix amb els proverbis, refranys i cançons que contenen la saviesa oral acumulada de segles. Per això el rei Salomón va ser considerat com el més savi de tots els homes. En Reyes I ens expliquen que sabia fins a 3000 proverbis. Però en la cultura escrita, aquestes fites de la memòria són considerades una perduda de temps, i els proverbis són simplement fantasies irrellevants. La persona de l’era de la impremta té hàbits d’organització lògica i anàlisi sistemàtica, no escriu proverbis. La persona de l’era del telègraf valora la velocitat, no la introspecció. La persona de l’era televisiva valora la immediatesa, no els fets històrics. La persona de l’era dels ordinadors, què podem dir d’ella? Potser podem dir que la persona de l’era de les computadores valora la informació, no el coneixement, certament no la saviesa. De fet, en l’era de les computadores, el concepte de saviesa potser no triga a desaparèixer per complet.

El tercer advertiment, per tant, és que tota tecnologia incorpora una filosofia que és expressió de com la tecnologia ens fa usar la nostra ment, en quina mesura ens fa usar els nostres cossos, en com codifica el nostre món, quins dels nostres sentits amplifica, quines de les nostres emocions i tendències intel·lectuals desatén. Aquest advertiment és la summa i la substància del que el gran profeta catòlic, Marshall McLuhan va voler dir quan va encunyar la frase: ”el mitjà és el missatge”.

Quart advertiment

Aquest és el quart advertiment: el canvi tecnològic no és additiu, és ecològic. Ho explicaré millor amb la següent analogia. Què ocorre si vessar una gota de tinta vermella en una gerra d’aigua clara? Tenim aigua clara o aigua clara amb una gota de tinta vermella? Òbviament cap de les dues. Tenim una nova coloració en totes les molècules d’aigua contingudes en la gerra. Això és el que pretenc explicar amb el canvi tecnològic. Un nou mitjà no afegeix alguna cosa, ho canvia tot. L’any 1500, després que s’inventés la impremta, no teníem la vella Europa més la impremta. Teníem una Europa diferent. Després de la televisió, Amèrica ja no era Amèrica més la televisió. La televisió va donar una nova coloració a les campanyes polítiques, a les escoles, a les esglésies, a les indústries i a tot en general.

Aquesta és la raó per la qual hem de ser cauts sobre la innovació tecnològica. Les conseqüències del canvi tecnològic sempre són àmplies, sovint impredictibles i en la seva major part irreversibles. És per això que hem de ser sempre cauts dels capitalistes. Els capitalistes són per definició no només gent que assumeix riscos personals sinó, sobretot, i més essencialment, gent que assumeix riscos culturals. Els més creatius i agosarats d’entre ells anhelen explotar les noves tecnologies al màxim, i no els importa que tradicions són enderrocades en el procés o si una cultura està o no preparada per funcionar sense aquestes tradicions. Els capitalistes són, en definitiva, radicals. A Amèrica, els nostres radicals més coneguts sempre han estat capitalistes: homes com Bell, Edison, Ford, Carnegie, Sarnoff, Golfwyn. Aquests homes van esborrar de cop i volta el segle XIX i van crear el XX, per això em pareix un misteri per què als capitalistes se’ls suposa conservadors. Potser perquè tenen tendència a portar vestits foscos i corbates grises.

Espero que entenguin que en dir això, no estic proposant arguments per al socialisme. Només dic que els capitalistes han de ser acuradament observats i ordenats. De fet, parlen de família, matrimoni, pietat i honor però si els hi deixen explotar les noves tecnologies en tot el seu potencial econòmic, poden arribar a destruir les institucions que fan aquestes idees possibles. Ara us posaré dos exemples d’aquest punt, agafats de la trobada d’Amèrica amb la tecnologia. El primer es refereix a l’educació. Qui, podem preguntar-nos, ha tingut l’impacte més gros sobre l’educació americana en aquest segle? Si penseu en John Dewey o qualsevol altre filòsof de l’educació, he de dir que esteu molt equivocats. L’impacte més gran ho van produir homes discrets amb vestits grisos en un suburbi de Nova York anomenat Princeton, New Jersey. Allà van desenvolupar i van promoure la tecnologia coneguda com els tests estandarditzats, que són els IQ test, els SATs i els GREs. Aquests tests van redefinir el que entenem per aprenentatge, i van suposar una reorganització del currículum per acomodar-se als tests.

Un segon exemple es refereix a la nostra política. És clar que la gent que més radicalment ha influït en la política americana contemporània no són ideòlegs polítics o protestataris estudiantils amb grenyes i llibres de Karl Marx sota el braç. Els radicals que van canviar la forma de fer política a Amèrica van ser els emprenedors vestits amb vestits foscos i corbates grises que van dirigir la gran indústria de la televisió a Amèrica. No tractaven de convertir el discurs polític en una forma d’entreteniment. No tractaven d’impedir que una persona obesa pogués optar a alts càrrecs polítics. No tractaven de reduir les campanyes polítiques a un anunci de 30 segons de TV comercial. Tot el que tractaven de fer és que la televisió es convertís en una gran màquina de fer diners sense parar. Que destruïssin la substància del discurs polític en el procés era alguna cosa que no els incumbia.

Cinquè advertiment

Ara arribem a la cinquè i últim advertiment, que diu que tendim a fer dels mitjans quelcom mític. Uso aquesta paraula en el sentit que va ser usat pel critic literari francès Roland Barthes. Va utilitzar la paraula ”mite” per referir-se a la tendència comuna a pensar en les creacions tecnològiques com si fossin creacions divines, com si formessin part de l’ordre natural de les coses. En alguna ocasió he preguntat als meus estudiants si saben d’algun alfabet que fos inventat. La pregunta els sorprèn. És com si els preguntés quan van ser inventats els núvols i els arbres. Creuen que l’alfabet no és una invenció humana. Si que ho és. Així ocorre amb molts dels productes de la cultura humana, però especialment amb els derivats de la tecnologia. Cotxes, avions, televisors, pel·lícules, periòdics, etc han aconseguit un status mític perquè són percebuts com a regals de la naturalesa, no com a artefactes produïts en un context històric específic.

Quan una tecnologia es fa mítica, és perillós perquè llavors és acceptada com és, i per tant no és fàcilment susceptible de modificació o control. Si proposéssim a l’americà mitjà que les emissions de televisió no comencessin fins a les 5 de la tarda i que acabessin a les 11 de la nit, o proposéssim que deixés d’haver-hi anuncis a la televisió, pensarà que és una idea ridícula. Però no perquè estigui en desacord amb el pla. Ho prendrà com a ridícul perquè assumeix que li estem proposant que canviï quelcom de la naturalesa, com si suggeríssim que el sol hauria de sortir a les 11 del matí en comptes de a les 7.

Sempre que penso en la capacitat de la tecnologia per fer-se mítica, em vénen a la ment les paraules de Juan Pablo II quan va dir: ”La ciència pot purificar a la religió de l’error de la superstició. La religió pot purificar a la ciència de la idolatria i els falsos absoluts”.

El que estic dient és que el nostre entusiasme per la tecnologia pot tornar-se una forma d’idolatria i la nostra creença en els seus beneficis pot ser un fals absolut. La millor manera de veure a la tecnologia és com a un intrús estrany, recordant que la tecnologia no és part d’un pla diví sinó el producte de la creativitat humana i el nostre orgull, i la seva capacitat pel ben o el mal queda sempre pendent del que els humans diguem que pot fer per nosaltres i a nosaltres.

Conclusió

Així que aquests són els meus cinc advertiments sobre el canvi tecnològic. El primer, que sempre pagarem un preu per la tecnologia incorporada, com més gran és la tecnologia, més gran és el preu. Segon, que sempre hi haurà guanyadors i perdedors, i que els guanyadors sempre intentaran persuadir als perdedors que també ells són guanyadors. Tercer, que incrustada a tota tecnologia està un prejudici epistemològic, polític o social. Algunes vegades aquest prejudici ens pot afavorir, unes altres no. La impremta va aniquilar la tradició oral, el telègraf va aniquilar l’espai, la televisió ha empetitit el món, els ordinadors, potser acaben degradant la vida comunitària. I així tot. Cambra, que el canvi tecnològic no és additiu, és ecològic, que significa que ho canvia tot al seu pas, per la qual cosa és massa important per a deixar-ho únicament a les mans de Bill Gates. I cinquè, la tecnologia tendeix a fer-se mítica, això és, que es percep com a part de l’ordre natural de les coses, per la qual cosa tendeix a controlar més les nostres vides del que seria desitjable.

Si tingués més temps, podria proporcionar-vos més coses d’interès sobre el canvi tecnològic, però us deixo aquests advertiments de moment, i acabo amb el següent pensament. En el passat, experimentàvem la tecnologia del canvi a la manera d’un somnàmbul. El nostre eslògan mai explicitat ha estat ”tecnologia über alles” (tecnologia per damunt de tot), i hem desitjat adaptar les nostres vides per encaixar els requisits tecnològics, no els requisits de la cultura. Això és una forma d’estupidesa, especialment en una època de canvis tecnològics tan profunds. Necessitem actuar amb els ulls ben oberts perquè utilitzem més la tecnologia en comptes de què sigui la tecnologia la que ens utilitzi a nosaltres.

Neil Postman

Sobre l’autor:

Neil Postman (1931-2003) va ser Director del Departament de Cultura i Comunicació de la Universitat de Nova York, va escriure importants llibres sobre educació (Education as a Conserving Activity i The Disappearance of Childhood), sobre els efectes d’els mitjans de comunicació (Amusing Ourselves to Death) i sobre els efectes globals de la tecnologia (Technopoly).

Traducció lliure del castellà.

 

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.