Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Art i cultura, Publicació oberta

De Walter Benjamin a Aspencat

Publicat per dia 27 agost 2013 – 19:543 Comentaris | 323 views

De Walter Benjamin a Aspencat

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Das Kunstwerk im Zeitalter seiner technischen Reproduzierbarkeit (L’obra d’Art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica) és una obra tardana (1936) en la producció de Benjamin i de forma quasi unànime ha estat interpretada com el correctiu metodològic dels excesos subjectivistes d’obres d’encuny, diguem-ne, més genuïnament personal. Fins i tot s’ha discutit la seva espessor textual en relació a altres estudis com els dedicats a Kafka, Goethe i, primordialment, Boudelaire. La correspondència amb Adorno és, en aquest cas, afortunadament, el registre menys dubtós per a apreciar les dissonàncies benjamianes al llarg d’aquests últims anys. El sentit de desarrelament cultural -distanciat ja del tebi sionisme juvenil- i personal, després del fracàs de la seva temptativa de promoció acadèmica, forçat ara a un precari exili parisenc, en què l’experiència surrealista és, pel cap alt, un episodi gratificador -recordeu les seves peripècies com a traductor de Proust-, troba en el marxisme i sobretot, en el projecte renovador que el sosté, la possibilitat postrera de salvació per a un món que rellisca cap el desastre. N’hi ha prou de llegir amb atenció L’autor com a productor (1934), o bé, com a eco primerenc, la incisiva recensió del Gedichtbuch de Kästner (Melancolia d’esquerres, 1931)- per a constatar l’exigència -assumida- de viure ”confinat en la soledat” de l’artista compromès a interpretar críticament la seva pròpia època. Tampoc no és casual l’atenta recuperació benjamiana dels personatges perifèrics del capitalisme urbà: el flâneur o Fuchs el col·leccionista, veu de protesta subversora contra la tipicitat classificable i rehabilitació conscient del fragment d’una totalitat viva i harmònica desapareguda, de l’originalitat dels objectes abandonats, insensibles rera la dissolució de la sensibilitat que els generà.

No pot sorprendre de cap manera, doncs, que l’apropiació marxiana de Benjamin expliciti les seves urgències personals, traduïdes ara en la subjectivització obstinada de les categories analítiques de Marx (cf. les conversacions amb Brecht i la referència que tanca el comentari sobre la mort de Benjamin els Arbeitsjournal, on la menció al judaisme torna a emergir). És cert que l’antiga nostàlgia romàntica de la unitat inicial amb la natura l’indueix a la transformació ontologitzadora de nocions cricumscrites a l’anàlisi del procés productiu, com és el cas de l’abús del concepte economicista del fetixisme de la mercaderia fins a convertir-se en element de consciència individual. Tanmateix, el mite d’una innocència social trencada per la industrialització i la perversitat de l’intercanvi capitalista, encaixa ajustadament amb el mil·lenarisme dels anys formatius de Benjamin i contitueix l’anella d’encadenament amb la utopia marxiana d’una societat sense classes redimida gràcies al treball creador.

El tema de Das Kunstwerk és la consideració de l’obra d’art en la seva objectivitat, en la seva realitat de producte imaginatiu de valor social. Per una altra banda, hi ha latent en el text el diàleg callat de Benjamin amb l’avantguarda radical d’entreguerres al voltant del conflicte entre l’art compromès i art pour l’art. El motto, tanmateix de l’assaig és la pèrdua de l’aura en l’obra d’art contemporànea. Per aura entén Benjamin l’única i irrepetible experiència de la distància, pre breu que aquesta sigui: ”mentre es descansa en una tarda d’estiu, resseguir els contorns d’una muntanya que es perfila sobre el fons del cel, o d’una branca que es projecta la seva ombra sobre l’observador, vol dir aspirar l’aura de la muntanya o de la branca”.

I és per tot això, que una cançó, al racó del sud de l’anyorança, ens permet amb Aspencat i els seu darrer disc, Essència -la qual considero eminentment col·lectiva, afi a contrainfo.cat i per tant ressenyable en aquesta web, per tal d’avançar en la nostra tasca diaria de desafiar les lleis i lluitar en la distància.

Diari de viatge amb l’horitzó de 4 parets
Llarga travessia, ara sóc un estranger
que viatja sense brúixola ni ensers
tinc el teu amor, no em caldran diners.
Tu dius que m’esperes, jo et promet que tornaré
Un bes de despedida i una foto d’amulet ,
La llibertat no abraça al foraster,
li carrega el mort a qui no té res
Fort fort vaig fent-me fort
No m’importen els cops si m’abriga el teu cor
Fort fort, camine en la foscor
Perquè ja he perdut la por!

He creuat camins de gel
Al calor de l’esperança
He desafiat les lleis
Contra murs d’intolerància
He olorat la teua pell
Als racons del sud de l’enyorança
Només pararé un moment
Per a lluitar amb la distància!

Creix la violència a l’interior d’estos racons
No és pressumpta la inocència en els carrerons
La tortura t’exprimeix el subconscient
Però tinc el teu amor, faig volar la ment
Dibuixe un nou matí, molt lluny d’aquesta gàbia
Estic en un combat i la distància és l’adversària
Per acariciar tota la nit els teus cabells,
Creuar la mediterrània amb el primer vaixell!
Fort fort vaig fent-me fort
No m’importen els cops si m’abriga el teu cor
Fort fort, camine en la foscor
Perquè ja he perdut la por!

He creuat camins de gel
Al calor de l’esperança
He desafiat les lleis
Contra murs d’intolerància
He olorat la teua pell
Als racons del sud de l’enyorança
Només pararé un moment
Per a lluitar amb la distància!

Dona-li a la màquina, que el fum que veig
crec que no m’agrada però hem d’eixir
La distància és el trajecte, nord , sud, est i oest
És l’adrenalina que jo compre amb tu
Ara sóm adictes a la multitud
Poesia en la distància
Nord, sud, est i oest
Retindre en la retina
La imatge del viatge
L’amor i les paraules que són armes
Crida, crida!!!

 

3 Comentaris »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.