Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

De descomptes i crítiques errònies

Publicat per dia 12 maig 2014 – 20:47Cap comentari | 194 views

De descomptes i crítiques errònies

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Si agafem el Gran diccionari de la llengua catalana i cerquem la paraula política hi trobarem les següents accepcions:

1. Manera d’actuar, de conduir un afer. “Segueix una política errònia en l’empresa”

2. Habilitat en el tracte amb les persones. “Tens poca política”

I es que resulta que la política es una branca de la moral que s’ocupa de l’activitat, en virtut de la qual una societat lliure, composta per persones lliures, resol els problemes que els hi planteja la seva convivència col·lectiva.

 Aquests dies ha sortit a la llum un llistat d’empreses que ofereixen descomptes a la militància del Partit Popular fent us d’una targeta; la “Targeta blava”. Això, com era d’esperar, ha causat un gran aldarull a les xarxes socials del que s’hi han fet eco alguns mitjans de comunicació massius. Tan gran ha estat l’escàndol que a les poques hores de fer-se pública la llista alguns comerços van començar a emetre comunicats dient que es donaven de baixa de la llista d’adhesions a aquesta targeta de descomptes. Fins i tot a Fotos Ruano varen tenir l’idea de penjar un vídeo demanant disculpes. Personalment jo vaig enviar e-mails a alguna empresa que també oferia descomptes molt indignat i la resposta va ser la mateixa que la dels comunicats de la resta de tendes: Nosaltres com a tenda no estem a favor de cap partit polític, ni ens interessa el mes mínim els temes polítics.”

 Ningú a demanat als comerços que s’han adherit a la “Targeta blava” que facin declaracions a favor de cap partit polític, l’únic que se’ls hi ha demanat es que tinguin sentit comú. Aquest argumentari “apolític” a demés condueix a una valoració de la situació errònia; He hagut de llegir comentaris a les xarxes socials on es critica que el problema no es que se li hagi donat suport al Partit Popular si no que se li doni suport a un partit polític. Això ha conduit a que s’arribi a argumentar, en defensa dels comerços implicats, que “Els sindicats també fan el mateix tipus de descomptes”.

 Ens hem tornat boigs i boges?

 Crec que ningú li pot recriminar res a una tenda per fer descomptes a un col·lectiu o agrupació de persones, en tot cas el que li podem recriminar es A QUIN col·lectiu li fa el descompte. Passar de la política condueix a aquest tipus de coses; Foto Ruano, Foracorda, Iberostar, el grup Fleming i totes les empreses que s’han apuntat al carro estan donant suport a un partit polític que està sota sospita d’una de les majors trames de corrupció de l’estat Espanyol. Un partit polític que es hereu d’una dictadura feixista donant cabuda en les seves files a persones del caire de “Manuel Fraga Iribarne” responsable dels assassinats de Vitòria o de l’assassinat de Julià Grimau. El Partit Popular ha aconseguit que l’any passat es dugués a terme la manifestació més nombrosa de l’historia de les Illes Balears arrel de la vaga de docents. El Partit Popular ha enganat a tota la ciutadania dient que no pujarien els impostos ni farien més retallades de caire social. El Partit Popular dia si dia no surt als diaris i a la premsa! Aquestes empreses que conformen el llistat han fet enfadar molta gent i això es la política!

 Hi ha hagut altres empreses on el Partit Popular ha anat a demanar descomptes i els han enviat a porgar fum en una mostra de dignitat política i coherència ideològica.

Vivim temps d’excepció i estem patint una crisi de règim. Se’ns ha obert una finestra política per a poder canviar les coses si l’aprofitem hi podem sortir guanyant però si deixem fer a les elits econòmiques, als grans partits polítics que son serfs d’aquesta casta xucladora que es la burgesia (O el que el 15M anomenà com 1% envers el 99%) si els hi deixem que ens facin la política i dirigeixin les nostres vides estem avocats al fracàs més absolut. Hi ha estès el pensament de que la situació es insostenible i que en qualque moment això ha de petar però que a ningú se li oblidi que l’esser humà es capaç d’adaptar-se a qualsevol situació (A l’Africa viuen en condicions molt pitjors i no hi ha esclatat cap revolució) Es hora de que la gent s’apoderi i digui que ja n’hi ha prou i que vol participar de les decisions de la seva societat. Que la política es una cosa que es fa cada dia i no cada quatre anys.

A mi no me basta amb que me demanin disculpes per haver tingut un “error”. Jo, personalment, vull solucions i aquest discurs apolític ens advoca al fracàs més absolut com a civilització.

 Ja es ben hora de que la por canviï de bàndol. Hi haurà persones que diran que soc un radical dogmàtic però es que avui en dia li diuen dogma a no voler “passar per l’aro”. Els drets no es negocien, es batallen i la resta son comptes de fades que serveixen per a promoure, de manera conscient o inconscient, la ideologia dominant. I respecte a lo de radical; Si soc un radical perquè radical significa anar a l’arrel del problema.

 “Jo no se quan radical es vostè, ni quan radical som jo. Segurament jo no soc suficientment radical, es a dir, un ha de ser sempre tan radical com la vida mateixa” – V.L Lenin

 PD: Hi va haver un comentari arrel del vídeo que me va cridar l’atenció i deia: “Si aquests són els empresaris que han de fer marxar l’economia, estam ben arreglats!” Les empreses no les fan marxar els empresaris, les màquines no les fan marxar els empresaris, les estanteries dels supermercats no les emplenen els empresaris, les cases en les que vivim no les construeixen els empresaris, el caixer o caixera que t’atén al supermercat no es l’empresari, en definitiva: L’economia no la construeixen els empresaris, la construïm la classe treballadora amb les nostres mans i la nostra suor.

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.