Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Contra totes les formes de violència

Publicat per dia 16 juny 2014 – 16:091 Comentari | 130 views

Contra totes les formes de violència

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

 El poble de Sóller ha viscut amb consternació i incredulitat el que ha succeït amb el fet que Maria Rosa morís a mans del seu ex-home.

La persona causant dels fets, en Jaume,  anteriorment s’havia intentat suïcidar i havent sortit del psiquiàtric, citant  a la seva ex-dona i allà es produí la tragèdia.

Una frase  deia: “El gelós no és l’amant que estima, sinó el propietari que s’enfada”. Ningú té dret de propietat sobre la vida de cap ésser humà.

Na Maria Rosa  s’estava separant. Perdre-la per sempre, feu  enfollir en Jaume, i  ella ho paga amb la vida i ell se la llevà.

Escriuré amb el màxim respecte per  les dues famílies així com pels seus amics i amigues.

Les seves filles de vuit i deu anys, de cop la vida, les ha posat en una amarga tessitura.  En un no res s’han quedat sense mare i sense pare. Una tristesa molt profunda que m’envaeix quan hi pens.

La carta  d’en Biel Mercè a Sa Veu del Lector ( Sa Veu) , “Que mai més tornio córrer” descriu molt millor que jo els sentiments d’un amic que n’ha perdut dos.

No sóc qui per fer un judici de les persones que arriben a desfermar aquesta violència.  Desconeix quines vivències han tingut per arribar-hi.  Tot i que podria haver-hi  un procés d’un desequilibri d’anys, fins a arribar a l’aberració.  Vivim un model social que massa vegades tracta a la dona com un objecte i a través dels seus mitjans ho transmet. Basta contemplar, segons quina publicitat.  Hi ha pautes familiars que no ajuden gens.

El resultat final, és que ella ha mort i ell també i que les seves famílies portaran aquesta vivència tota la seva vida. Hauran d’aprendre a viure amb el que va ocórrer. Perdre un fill o una filla és una de les pitjors coses que poden passar a la vida.   El procés d’un dol prou dolorós.

Per empatia em pos a  la pell de familiars, amics i amigues, que hauran de continuar  el dia a dia amb l’enyor dels que han partit. La vida, sempre continua.

El nostre sistema econòmic i social,  és expert en crear desequilibris i aberracions.

La quantitat de casos de violència en contra les dones, ens dóna a veure que alguna cosa està fallant en el model social, quan algú es creu tenir dret sobre la vida d’un altre.

Farà uns anys , pel dia Internacional de la Dona, vaig escriure una reflexió sobre  la violència de gènere, dient quen part,  és un reflex de les altres violències generades, i afegeix que és apresa. Condemn la violència en totes les seves formes. No porta enlloc.

Els assassinats de tota indole són a diari. I els suïcidis per no poder suportar, segons quines pressions també.

És violent un  sistema que necessita provocar violència entre els éssers humans per continuar subsistint. Creant les seves pròpies estratègies com a vies d’escapaments massius perquè la violència no es giri contra ell: Esports majoritaris, mitjans de comunicació que manipulen la realitat; consum massiu i un llarg etcètera de “distraccions provocades” perquè no tinguem consciència de quina és la nostra vertadera realitat.

La desigualtat a tots els nivells, físics, econòmics, socials és un alt generador de violència.

La violència es crea en molts substrats, des del més elevat, diria, com pugui ser l’imperialisme amb la nova connotació del colonialisme del segle XXI, per seguir creant beneficis i espoliant a diversos països els seus recursos, per després col·locar-los a altres països i mantenir una sensació falsa i alienadora de “l’estat del benestar” . La violència també es crea a nivell estatal, autonòmic i municipal.

La ideologia neoliberal que empara aquest sistema, es basa en la manera violenta de “conviure”. El concepte de competir sempre és a l’abast; el de compartir no interessa, ja que va  directament en contra d’ell i per aquest motiu l’intenta anihilar.

La manera d’educació porta a aquest fet competitiu. “Si no triomfes ets una merda.”

Cap tipus de violència pot justificar-se, tot i que el sistema intenta justificar les que van contra ell i no les que empra per reprimir quan és qüestionat.

Acab donant el meu més sincer condol a les seves filles, famílies,  amics i amiga.

Acab amb  una frase de la carta de Biel Mercè: “No serà fàcil trobar la pau suficient per treure de tota això una lliçó” Profunda reflexió.

Josep Bonnín

 

 

1 Comentari »

  • Josep Bonnín escrigué:

    Vos vull agrair a tot l’equip de Contrainfo la difusió que feis setmanalment dels meus articles, així com la velocitat que teniu en publicar-los.
     
    Gràcies!
     
    Josep Bonnín
     
     
     

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.