Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

[Comunicat] Reflexió per a l’acció. Comunicat i anàlisi sobre l’Operació Pinyata

Publicat per dia 27 abril 2015 – 9:57Cap comentari | 311 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Ja farà gairebé un mes que 37 companyes, d’arreu de l’Estat i en la lluita contra tota autoritat, visqueren en les seves carns la cruesa de la coacció policial, la persecució judicial i l’aïllament social. Des de la CLM no ens volíem limitar a fer una crònica dels succeït i una posterior mostra estàndard de solidaritat per escrit. Consideram oportú, donada la vehemència amb la qual s’està expressant l’Estat i tots els seus mecanismes (policia, justícia, mitjans…), aturar-nos a reflexionar, plegades, sobre quina està sent la naturalesa dels fets, en quin moment apareix i quines estan sent les nostres respostes al respecte. Concretament, pel que fa a les respostes, voldríem aportar unes consideracions al voltant de com entenem la repressió, i com s’està entenent, i el que sembla el seu efecte immediat: la solidaritat. No pretenem fer les contes a ningú, ni mostrar la ruta a seguir en aquests casos, però si fer-nos un examen intern sobre com els afrontam. Som conscients que en un escrit, per llarg que sigui, és impossible plasmar els nostres sentiments i impressions al respecte. Per això, volem deixar clar que el nostre accionar solidari no quedarà reclòs en aquestes paraules i procurarem portar-lo a terme al lloc que li pertoca, la realitat.

CBlst-9WAAE2YdN

Les coses de l’Estat i l’estat de les coses

Per entendre bé d’on prové aquesta rauxa repressiva ens hem d’orientar en els seus orígens, motius i precedents. Des dels successos de Còrdova al 19961 no es veia un atac frontal de tal magnitud contra els espais, col·lectius i persones de pràctiques anarquistes a l’Estat Espanyol. Si bé és cert que a països com Itàlia, Grècia o Xile la persecució contra l’anarquisme ha sigut tònica habitual, a l’Estat Espanyol han sigut els grups independentistes bascos i gallecs junt amb els partits comunistes clandestins els que han estat baix el focus polític, policial, jurídic i mediàtic. En els darrers anys, la presó i la institució se n’han encarregat de minvar els ànims de gran part d’aquests moviments, fins a convertir-los, en ulls de la població, en inexistents. Per l’Estat-Capital, aquesta manca d’enemic intern junt amb l’efervescència dels moviments reivindicatius i la incertesa davant els canvis polítics, a nivell de partits, li fa cercar nous objectius així com reinventar mètodes legítims de coerció i domesticació, ja sigui mitjançant les lleis o la pròpia ciutadania-policia. El mètode per excel·lència és el que combina ambdues forces, la del pes de la llei i la del desprestigi ciutadà: aquell que converteix en terrorista, i per tant en enemic de totes, a qui ataca l’ordre i la seguretat pública amb finalitats, curiosament, o polítiques o religioses. Davant aquesta postura la nostra és ben clara: els únics terroristes i enemics de la societat, són l’Estat-Capital, les seves conseqüències i defensors. La recreació, quasi teatral, d’un enemic intern per part de l’Estat és l’enèsim intent de desarticular i deslegitimar les vies de lluita radicals que no acceptin jugar el joc de les institucions. La genealogia del terrorisme estatal contra l’anarquisme té una llarga tradició a l’Estat espanyol: des de la Mano Negra, Casas Viejas, el Caso Scala, i molts altres, fins a l’actual escenari repressiu.

Acte I. El circ, els domadors i la carn de canó2. Dins dels mercenaris estatals, tant jutges, policies o periodistes, comencen a redactar el guió de l’entramat mediterrani i la repressió que ve3, així com a triar els rols dels protagonistes. L’escenari de l’obra es crea i es situa en l’ofensiva iniciada per l’Estat-Capital el novembre de 2013, amb el segrest de Mónica i Francisco i la pretesa desarticulació del suposat Comando Mateo Morral.

Acte II. Oberta la caixa dels trons. El desembre del 2014 l’obra es dramatitza. La denominada Operació Pandora, amb la posada en escena dels GAC, afegeix protagonistes col·lectius, espais i trames. Tot dispost per augmentar la tensió entre el públic, generar demagògia i estendre la por entre les afectades. L’espectacle sembla estar en el seu punt més àlgid: l’Estat crea lleis, la policia les fa complir i els mitjans les justifiquen. Però no tot està dit i el muntatge creat ha de retre i donar més de sí…

Acte III. Els trons continuen. El passat dilluns 30 de març ens despertàvem amb l’amarga notícia de que 37 companyes eren segrestades junt amb l’escorcollament de 17 espais, tant particulars, a Madrid, Palència, Granada i Barcelona, com alliberats, a Madrid i Granada. Durant la intervenció policial-jurídica s’han encautat de material informàtic, efectes personals, diners, actes i documents relatius als centres socials, etc. De les 37 companyes segrestades, quinze van ser ordenades pel jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional espanyola, sota direcció d’Eloy Velasco4, acusades de pertànyer als Grups Anarquistes Coordinats (GAC). D’aquestes quinze, després de passar per disposició judicial, 10 d’elles, set de Madrid i tres de Barcelona són posades en llibertat amb càrrecs, i les 5 restants són ingressades a presó. Durant l’operació, unes altres 24 persones van ser detingudes sota l’acusació de resistència a l’autoritat i usurpació durant els escorcolls als centres socials. D’aquestes 24, tretze foren posades en llibertat el mateix vespre, sense passar a disposició judicial, i les restants onze sortiren l’endemà al matí amb càrrecs i l’obligació de signar en el jutjat més proper. En resum, tenim 21 companyes en llibertat amb càrrecs i 5 privades de llibertat a la presó de Colmenar Viejo, Madrid. A més de maltractar, com és de rebut, a les companyes, els assassins a sou han fet destrosses i boicots als centres socials5. Demostrant de manera implícita quina és la naturalesa de l’existència dels cossos armats i l’aparell judicial: manar i coartar.

CBltQDJW8AA4Pc2

Del muntatge teatral a la repressió real

Com podem observar, els muntatges teatrals – les rauxes repressives- pretenen atemorir, alliçonar i desmotivar a totes aquelles persones que cerquen la seva manera de sobreviure a aquest ordre demofeixista amb la lluita, la guerra social. Però no ens hem d’enganar, aquests muntatges no són obra de quatre jutges conservadors o de policies ressentits pels insults a una mani, al contrari, corresponen a uns interessos estructurals determinats: no permetre l’avanç ni la creació d’estructures de lluita al marge de l’Estat-Capital. La bombolla de l’institucionalisme i l’apologia de la participació ciutadana són el pretext perfecte per a deslegitimar tota lluita que no es deixi canalitzar per l’Estat. El mantra de conquerir el poder per a canviar-ho tot se’ns torna transparent davant aquests fets i ens mostra com en tot poder l’únic que canvia és la forma com s’exerceix. La vertadera amenaça per l’Estat-Capital és aquella que no pot preveure, aquella que no pot controlar, aquella que no es deixa sotmetre per les seves lògiques jeràrquiques i mercantilistes. Lògiques que per altra part, no es manifesten en exclusiva en la vida política, ni molt manco. La instauració d’aquestes lògiques en tots els àmbits de les nostres vides és un fet constatat: el patriarcat, el racisme, l’individualisme, el consumisme, l’especisme, la fe en el progrés tecnològic… Totes orientades a perpetuar un ordre, extern i intern. És per això que no creiem que la repressió respongui sols a motivacions polítiques, sinó que aquesta es troba viva en la majoria d’aspectes de la nostra vida. La concepció clàssica de la repressió, com aquella que exerceix l’Estat contra els seus enemics polítics creiem que es queda curta. En aquest sentit, s’entén a la repressió com a l’exercici efectiu de la força legal contra una persona per motius ideològics o polítics. Aquesta concepció de la repressió és evidentment reduccionista, ja que deixa de banda totes les altres repressions, que no tenen per què ser exercides per l’Estat: de classe, raça, gènere, edat, corporals, etc. Això mostra com no ens podem conformar en combatre la part visible de la repressió: detencions, tortura, judici, etcètera. La repressió és arreu de la nostra existència, per tant arreu és el combat.

Contemplar la repressió en el seu conjunt és entendre que l’estructura econòmica, política i moral que sustenta les nostres vides és repressiva en sí. Per tant, la repressió no és un defecte de l’Estat del Benestar, no és un accident democràtic o un complot sectari, és part de l’essència de tota autoritat i, en particular, de tot Estat. La raó d’Estat, la preservació per damunt de tot, amb els mitjans que calgui, de les institucions i dels seus gestors, no desapareix amb l’Estat del Benestar i la societat democràtica occidental. Els funcionaris a sou de l’Estat-Capital, des de l’empresari que únicament anhela preservar els seus béns, des del polític que dicta lleis per a legitimar la dominació, passant pel jutge que dissenya entramats i genera enemics interns a mesura dels interessos polític-econòmics, el policia que, sumís i servil, detén, tortura i incomunica, fins al periodista que difon i justifica la ideologia dominant, acabant la cadena amb el ciutadà segur de que l’Estat l’ajuda, que la justícia funciona, que la policia el protegeix i que els mitjans l’informen objectivament. Tots contribueixen (contribuïm) a la legitimació i reproducció democràtica de la repressió, en totes les seves cares. És per aquest raonament, pel qual no basta amb denunciar les detencions, reivindicar més llibertats o exigir una justícia independent. La lluita contra autoritat és la lluita contra tots els mecanismes de repressió, a la vegada que procura no reproduir-ne de nous. És per això que, en el moment en què les nostres companyes són segrestades ens veiem més que mai obligades a incrementar la lluita i la difusió del discurs contra l’Estat-Capital.

CCELbIRXIAAYTZ5

De la beneficència passiva a la solidaritat activa

Pel que fa a la solidaritat, ens agradaria recordar i fer incidència en un vell dit dins els àmbits llibertaris: la solidaritat entre anarquistes no és sols paraula escrita. Aquesta cita, amb quasi més de cent d’història, no ha deixat de perdre sentit i significat. Tot i que, convindria matisar que la nostra solidaritat és amb totes aquelles marginades, excloses i desposseïdes del món. Els recents casos de repressió policíaca-jurídica ens evidencia que no som el llombrígol de res: espionatges a la UAB, l’Operació Pastor, les condemnes als membres de piquets, a les encausades del Parlament català, de la Consellera mallorquina, Alfon i moltes altres… Les característiques especials dels processos contra l’anarquisme no ens fa oblidar que no som ni pretenem ser una avantguarda ni ens configurem com a preses polítiques. No volem col·laborar en les configuracions pròpies de la societat de la vigilància: immigrants, presos, vells, bojos, pobres, etc. Per a nosaltres, el fet de continuar emprant els termes de l’autoritat ens du a confirmar la necessitat d’aquesta autoritat. No volem xerrar el seu llenguatge, no volem pensar amb les seves idees. Nosaltres entenem que totes som preses d’un sistema criminal i per tant no ens hem de situar en un esglaó diferent de la resta de la societat. Per desgràcia, el llenguatge de l’enemic és també el llenguatge de molts de moviments socials. A banda d’això, els episodis repressius ens agafen a moltes de nosaltres despistades, immòbils i prop de l’astènia. L’ús massiu de les xarxes socials i dels mitjans contra-informatius virtuals sovint redueixen la solidaritat a paraula escrita; a hashtag; a comunicat prefabricat. Reproduir aquestes actituds passives és reconèixer la victòria de la repressió en les nostres vides. Ens volen reivindicant, demanant coses, agenollats, mai prenent la solidaritat en les nostres mans i dotant-la de sentit. Amb això no volem dir que la difusió dels fets i la denúncia dels mateixos sigui tasca innecessària, però si que està incompleta si no es duen a terme accions, visibles, combatives i, en el grau de les nostres possibilitats, útils. Útils per a qui? Per a les companyes segrestades, que no es sentin soles, i per a nosaltres mateixes, per enfortir-nos i demostrar que no ens ajupim. Que com més ens ataquin, més respondrem. Per això volem combinar a totes les solidàries a mobilitzar-se i a sortir del cau. Les possibilitats són múltiples: escriure cartes a les companyes, sopadors solidaris, xerrades informatives, sabotatges, pintades, edició de cartells, xapes, camisetes, etc., però sens dubte el millor homenatge a les companyes és esforçar-se en la lluita diària; en fer de les nostres vides un ganivet; en estar preparades per atacar i defensar-nos; en no restar quietes. Davant això, apostam fortament per l’auto-organització i el convenciment en què la societat és capaç per si mateixa de resoldre els seus problemes.

El nostre missatge és rotund: a més repressió, més lluita. La repressió no ens atura, ens justifica. Contra la repressió en totes les seves formes, la solidaritat activa i efectiva.

Volem a totes les companyes a casa. Per nosaltres, no són ni culpables, ni innocents, sinó lluitadores simplement. Volem enviar des d’aquestes humils línies el nostre afecte i calor a totes aquelles que fan del combat social el seu modus vivendi.

A més de les ja esmentades, especial dedicació a José Antúnez Becerra, Javier Guerrero, Noelia Cotelo i les companyes gregues i xilenes que lluiten des de dins de les presons. La seva tasca és imprescindible. No les deixem soles.

Abaix els murs, de totes les presons. Els carrers ens esperen.

CByxm1dWgAEoQGN

_______________________________________________________

______________________________________________________

Direcció postal per escriure a les companyes segrestades a l’Operació Pinyata

Nom i Cognoms de la Companya:

C.P. MADRID V

APDO. CORREOS 200

COLMENAR VIEJO

MADRID C.P.: 28770

 

- Paul Jara Zevallos

- Jorge Linares Izquierdo

- Javier Gar­cía Castro

- Enrique Bal­a­guer Pérez

Pendents les dades de la quinta companya.

Articles, comunicats, materials…

- Comunicat La 13/14 okupada: https://la13-14.squat.net/ante-los-hechos-de-la-operacion-pinata-y-el-asalto-a-la-13-14-2

- Comunicat CSrOA La Quimera: http://www.csroaquimera.org/comunicado-del-csroa-la-quimera/

- Comunicat de CSOA LA Redonda: http://www.csoalaredonda.org/2015/03/ola-represiva/

- La estrategia del terror para la creación del enemigo interno: http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/34082

- Ante la actual escalada represiva: http://www.lahaine.org/ante-la-actual-escalada-represiva

- Operación Piñata: ¡Todos somos el enemigo!: https://argelaga.wordpress.com/2015/04/01/operacion-pinata-todos-somos-el-enemigo/

- Radio Ela: Operación Piñata: http://www.radioela.org/La-Casa-Incendiada-Operacion.html

- Entrevista a Miguel, company de Palència, sobre l’Operació Pinyata: http://radiotopo.noblezabaturra.org/2015/04/02/charlamos-sobre-represion-coca-izquierdas-y-colombia/

- Tokata Y Fuga 27-XII-2014. Reflexiones Sobre La Criminalización Del Anarquismo: http://www.ivoox.com/player_ej_3898720_4_1.html?c1=ff6600

- Tokata Y Fuga 4-IV-2015. La “Operación Piñata”, La Lucha Contra La Cárcel Y La Necesidad De Autodefensa Solidaria: http://www.ivoox.com/player_ej_4307058_4_1.html?c1=ff6600

- CAMISETAS DE APOYO A LXS COMPAS DETENIDXS 30M #YoTambienSoyAnarquista: http://www.editorialklinamen.net/camisetas-de-apoyo-a-los-compas-detenidxs-30m-yotambiensoyanarquista/

- Respuesta de algunxs anarquistas de una casa registrada en la “Operación Piñata”: http://culturayanarquismo.blogspot.com.es/2015/04/respuesta-de-algunxs-anarquistas-de-una.html

– Operació Pandora: “Jo també tinc camping gas”: https://www.youtube.com/watch?v=hNUtcDdbYDE

MÉS INFORMACIÓ:

A continuació us deixam una petita llista de llocs web i publicacions on podràs trobar més informació sobre el tancament i la tortura a l’Estat espanyol, així com d’algunes lluites que s’estan portant a terme.

Efecte Pandora

Pàgina: http://efectepandora.wordpress.com

Aquí es pot trobar informació actualitzada sobre la situació de les companyes segrestades, com solidaritzar-se, articles de reflexió, eines d’acció, etc.

CARCEL = TORTURA Campanya contra les presons, els maltractaments i la tortura

Blogs: http://carceligualtortura.org/ i http://carceligualtortura.blogspot.com.es/

Aquí es pot trobar informació actualitzada sobre les diferents lluites que es porten a terme des de la campanya així com d’altres relacionades, cartes de presos i preses, així com material de difusió.

Butlletí TOKATA de difusió, debat i lluita social

Blog: http://tokata.info/

Butlletí que vol ser un instrument de comunicació dels presos en lluita, entre ells en primer lloc, però també amb la resta de la gent presa i amb l’exterior. En el seu blog també hi ha nombrosos articles d’interès sobre la situació dels presos i preses, sobre la institució penitenciària i els enregistraments del programa radiofònic Tokata y Fuga.

Coordinadora para la Prevención de la Tortura.

Blog: http://www.prevenciontortura.org

Plataforma integrada per organitzacions de lluita contra la tortura i la defensa dels drets humans. En el seu blog es poden descarregar els informes anuals sobre la torutura a l’Estat espanyol.

Programa radiofònic 50 de Cabezas de Tormenta: Del Estado “social” al Estado penal.

Blog: http://www.cabezasdetormenta.org

Programa dedicat al tancament, al sistema penitenciari i la seva funció social. En el programa es dialoga amb un company sociòleg que coneix de prop les condicions de la presó, la vida en ella i les persones que l’habiten.

Punto de Fuga. Publicación Anticarcelaria.

Blog: http://puntodefuga.org/

En el blog es poden descarregar els diferents números d’aquesta publicació, amés d’accedir a nombrosos articles, enregistraments sonors i vídeos de denúnica sobre presons, centres de menors i CIEs.

Contra els centres de menors tancats.

Blog: http://www.centrosdemenores.com/

Web sobre els centres de menors tancats, on es pot obtenir informació de les campanyes que es porten a terme, jornades, debats, manifestacions… També hi ha un apartat de notícies d’actualitat sobre aquestes presons per nins i nines i material d’interès sobre el tema.

CIE’s NO. Campanya pel tancament dels Centres d’Internament d’EstrangerBlog: http://ciesno.wordpress.com/

La campanya “CIE’s No”, és un espai on conflueixen diverses persones, organitzacions de defensa dels Drets Humans, de lluita contra el racisme i la xenofòbia, col·lectius socials i associacions veïnals.

Acabem amb l’especisme.

Blog: http://www.acabemosconelespecismo.com/

Web molt completa dedicada a la informació sobre la situació dels animals no humans a la nostra societat. També es poden trobar nombrosos recursos com vídeos, lectures, enregistraments sonors i material de difusió contra l’esclavitud animal i l’especisme.

Federació de Grups de la Cruz Negra Anarquista.

Blog: http://www.nodo50.org/cna/

Federació anarquista, assembleària, de lluita contra les presons i de recolzament i sosteniment solidari i específic a presos i preses, principalment anarquistes, practicant i difonent el recolzament mutu entre ells i elles.

01042015328

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.