Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

[Comunicat] IB3, un model que no canviarà?

Publicat per dia 24 març 2017 – 8:50Cap comentari | 506 views
Share to Google Plus

Comunicat de Premsa dels Delegats de personal dels treballadors d’Estudis de IB3 TV extret de CGT Illes Balears

Fa gairebé 12 anys que es va inaugurar la teòrica Ràdio-Televisió “autonòmica” de le Illes Balears, que sota el mandat de Jaume Matas es va construïr al seu pur estil: Faraònica en la despesa pública (uns 360 mil·lions d’euros en 2 anys) i generosa amb els beneficis privats (externalització gairebé absoluta de la producció i dels recursos humans i tècnics). La direcció de l’Ens, enfora de ser imparcial, va recaure en la ex-cap de gabinet de Jaume Matas, i es van fer contractacions de personal totalment a dit, moltes d’elles encara presents i d’altres feliçment indemnitzades a costa de les arques públiques. Els partits d’esquerres es presentaren a les eleccions de 2007 amb propostes de canvi de model de IB3 (parlaven de internalitzar plantilla i despolititzar l’Ens), però en arribar al Consolat, repartiren els regnes de taifes i la teòrica Ràdio-Televisió “autonòmica” va caure en mans de UM i concretament d’Antoni Martorell (ara condemnat per corrupció política en el cas Voltor) ex-cap de premsa de Maria Antònia Munar. Aquella frase d’Antich en campanya “el dinero de IB3 es para los trabajadores” deixà pas a 4 anys de acomiadaments irregulars de treballadors subcontractats mentre els despatxos s’omplien de cuotes de poder dels partits del Pacte. Contractes mil·lionaris, dobles facturacions, canvis innecessaris de logotip a càrrec de l’ex-soci Sinto Farrús (també ara condemnat en el cas Voltor), … Però cap canvi de model. Precisament va ser el propi Martorell qui va proposar la internalització de la plantilla, i els partits d’esquerres ho vetaren d’inmediat. El que no vetaren d’inmediat, ni tan sols després d’expulsar UM de tots els altres òrgans de govern, va ser al propi Martorell, que el vam haver de fer fora els treballadors, subcontractats, és clar. Va acabar la legislatura Pedro Terrassa, designat a dit per el propi Martorell i legitimat pel Pacte. Tornà el PP i la teòrica Ràdio-Televisió “autonòmica” va passar a les mans de José Manuel Ruiz i després Josep Codony, ambdós càrrecs del PP, precedits tristement per el llavors Conseller de Presidència Antonio Gómez. La despolitització de l’Ens estava cada vegada més enfora, però ja no quedaven diners per expoliar. Més acomiadaments, aquesta vegada de forma regular mitjançant 3 ERO que van afectar novament al personal subcontractat i no pas a l’Ens, multiplicaven definitivament la discriminació laboral entre el personal propi i el subcontractat (que va veure reduït el seu salari i doblada la seva càrrega de treball). Durant aquesta legislatura, el debat no és el model de IB3, sino la seva mateixa supervivència. I aquesta s’assoleix disparant la precarietat laboral. Avui ens trobam amb una direcció despolititzada, en teoria, a mans de Andreu Manresa, i per tant professionalitzada. La primera persona que dirigeix IB3 per ser periodista, i no polític. I per tant la primera persona que pot convertir IB3 en un servei públic al servei de la Comunitat Autònoma, i no del Govern o dels partits polítics. Convertir la Ràdio-Televisió pública en vertaderament “autonòmica”. Fins ara ha estat una institució autònoma, no pas autonòmica, on hi ha regnat el partidisme i els interessos personals; on les contractacions s’han fet a dit i sense oposicions. No obstant el model pertoca al Parlament definir-lo; i enfora de assumir-ho, els partits d’esquerres defugen el debat plantejat únicament per el PI. El nou Pacte s’inventà a la nova llei d’IB3 un Consell Assessor que ha de fer aportacions al debat per definir el model, i que encara no ha fet res argumentant que falta un membre per nombrar. Alhora, IB3 no té altra alternativa que renovar els concursos públics que ara vencen i que perpetuaràn el model entre 2 i 4 anys més. ¿¿Volen els partits d’esquerres un canvi de model realment?? ¿¿Estàn defugint el debat?? ¡¡¡Un fort aplaudiment per la nostra classe política!!!

Sobre paper, el Consell de Direcció i Andreu Manresa han d’elaborar una proposta de model per a l’EPRTVIB, a la qual el Consell Assessor hi farà aportacions. Veurem si aquesta quimera es realitza. D’entrada s’ha d’aconseguir el consens polític dins el Consell de Direcció, que depén dels mateixos partits polítics que defugen el debat. En segon lloc, ha hi ha d’haver una aportació de millores provinents del Consell Assessor, que en teoria representa la societat balear i el seu sector audiovisual, en el qual no hi ha representats els tècnics audiovisuals (sí els periodistes, les productores, els actors o els lingüístes). Tornem al mateix de sempre: es menysprea la vessant tècnica de la Ràdio-Televisió, possiblement per desconeixement. Els tècnics som el “lumpen proletariat”, que no omplim els titulars ni despertem simpaties, no fem net la cara als polítics i per tant no els importem.

Ara bé; Andreu Manresa no pot decidir individualment sobre el model de IB3, però sí sobre els concursos públics d’externalització de serveis. El disseny d’aquests marca clarament les intencions de l’Ens, que no són altres que la multiplicació de la productivitat mitjançant la precarització del treball. Com sempre, els treballadors subcontractats assumirem la falta de pressupost, i de model. Els 4 concursos públics que ara s’han adjudicat coincideixen en quelcom: tots augmenten el personal i els serveis que es sol·liciten, reduïnt alhora la dotació econòmica proporcional. Els delegats de personal aplaudim, com no pot esser d’altra forma, l’augment de personal; no obstant si no va lligat a un pressupost proporcional possiblement es generi precarietat laboral. En concret, els Delegats de Personal de Videoreport ens veiem afectats pel concurs d’explotació de platós i exteriors renovat a finals de febrer de 2017 (http://ted.europa.eu/udl?uri=TED:NO…). S’ha d’aclarir que el contracte que ha acabat no és públic ja que prové d’una negociació, a conseqüència de quedar desert el concurs públic presentat el 2011. Aquest contracte ha sofert varies rebaixes que han provocat un ERO i baixada de salaris, a més de precaritzar el treball i multiplicar la productivitat de la plantilla. Ja hem senyalat moltes vegades que el servei d’explotació de platós era insuficient, amb manca de personal i salaris dignes; amb una clara discriminació de labors de il·luminació o vestuari; amb torns de més de 9 hores i impossibles de conciliar, a més de ser insuficients per oferir una programació digna d’una televisió autonòmica. Fins ara no hi havia servei d’operació tècnica de platós els matins; no hi havia sastre en cap de setmana, ni tampoc servei de decorats; sovint no hi havia operador d’il·luminació en torn; i faltava personal per cobrir baixes, reduccions de jornada, vacances, hores sindicals i devolucions de dies festius treballats. Els salaris congelats durant anys, que inclús van baixar degut a un ERO. Aquest ERO va iniciar la contractació eventual precària com a sistema a IB3. Es va eliminar un torn sencer i es va seguir contractant a gent de forma eventual però contínua. Aquestes i altres reclamacions hem fet arribar a la direcció d’Andreu Manresa, que val a dir que ens ha rebut i escoltat. No obstant, ha decidit presentar un nou concurs que NO resol aquests problemes, sino que n’agrava alguns. El problema que sí semblava resoldre era la falta de servei els matins, i aquesta ha estat una rehivindicació constant de la plantilla de Videoreport. Hi hauria per fí un torn de matí, que era necessari i de sentit comú. Ib3 podria tornar a emitir en directe programes de plató els matins, i oferir un servei públic que havia desaparegut. Doncs NO. Finalment IB3 ha decidit solapar els dos torns a la tarda, dificultant enormemetn la conciliació laboral i familiar dels treballadors subcontractats. Es mantindrà el torn de vespre per poder programar en directe les nits, i el torn que havia de ser matinal passa a ser de 12:30 a 20:30. I el torn de cap de setmana es redueix dràsticament de personal (de 13 passa a 8 persones) i passa a ser de 20 hores setmanals. Com hem dit, queden exposats i agravats alguns problemes:

- El torn de cap de setmana queda molt reduït de personal tècnic, que a més ha d’exercir polivalència funcional.
- El servei de vestuari es precaritza més; els caps de setmana no hi haurà maquillatge i perruqueria sino una persona polivalent a mitja jornada que a més haurà d’exercir labors de vestuari.
- La polivalència funcional es generalitza, però a més es fa visible la intenció de establir la multifuncionalitat, que suposa exercir dos llocs de treball alhora. Es minusvalora i precaritza la labor tècnica, des del desconeixement dels llocs de feina i les labors específiques.
- No es respecten les categories laborals ni les funcions, i la injerència del concurs públic d’informatius pot suposar que els càmeres ENG puguin fet funcions de càmeres de plató. A més, en aquest altre concurs, es preveu la realització d’un programa diari sobre meteorologia per al qual no hi ha previst equip tècnic en els plegs de licitació del concurs d’explotació de platós. Això posa en perill els nostres llocs de feina; i marca una dinàmica de realitzar programes sense personal tècnic suficient i format adecuadament.
- Els torns de mitja jornada son de 10 hores diaries, i els altres torns son irregulars però amb algunes jornades superiors a les 9 hores. La conciliació de vida laboral i familiar empitjora.
- La dotació econòmica fa difícil la negociació de millores salarials de la plantilla.
- La contractació eventual i precària continuarà com a sistema laboral, ja que no hi ha plantilla suficient per cobrir els serveis d’exteriors i platós. La contractació d’un equip reduït a mitja jornada no suposa un treball digne i estable.

Queda ben clar que el model de l’EPRTVIB es perpetúa i es consolida, fent cada vegada més grans les diferències entre treballadors subcontractats i treballadors de l’Ens. Fent cada vegada més sòlida la precarització del sector audiovisual i periodístic. La classe política mostra ben poc interés en invertir el model i dignificar IB3. En aquest escenari, els treballadors tècnics del sector audiovisual ens veiem cada dia relegats a un paper més terciari, substituibles o inclús prescindibles. YouTube ha het molt mal a la nostra professió, ja que cualsevol creu que pot maquillar i pentinar, il·uminar i sonoritzar, realitzar i enregistrar, editar i emitir. Ja sigui una escena, un programa o una Ràdio-Televisió pública. Els paràmetres de qualitat s’han destruït per complet i cualsevol format és emissible, encara que sigui inaudible o ple de sombres i salts de pla. El periodistes son obligats en molts mitjans a fer directes mitjançant un mòvil i un pal de “selfie” prescindint de l’operador de càmera; o a fer les fotografies de les notícies que cobreixen prescindint del fotògraf. L’atur ha castigat el sector audiovisual com mai havia passat, degut també a les noves tecnologies. Però hi haurà un límit? Nosaltres consideram que IB3 ha de ser no solament el motor econòmic del sector audiovisual balear, sino també el referent de qualitat que ha estat TV3 durant tants anys. I si hi ha d’aver algún límit en la precarietat laboral i tècnica del sector, consideram que IB3 ha d’estar per sobre, donant exemple de dignificació del treball. Avui en dia, sigui per la falta de pressupost o de voluntat política, IB3 va en direcció contrària.

Delegados de Personal UTE Videoreport-Acicala @Estudios_IB3 #IB3model

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.