Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

Afer Aguirre, aforament alteses i la justícia igual per a tots

Publicat per dia 7 abril 2014 – 9:25Cap comentari | 203 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

ESBORRAR: Informació enviada per Josep Bonnín

Començ amb una gran indecisió o dilema.

Per una banda, i que consti que de moment, temptat estic, però no ho faig, sobre cap notícia dels setmanaris i les gràcies del nostre Consistori, que les té totes.

No sé si escriure sobre l’Afer Esperanza Aguirre “ que ha tornat demostrar esser “la còlera de dios” com fa estona la vaig rebatejar, per les grans avingudes de los Madriles; O si tan bé, escriure  per enèsima vegada ( fart un està) de la veritat reial  ( no parlava ex-catedra, sols ho fan els Papes) quan Juan Carlos I, inspirat pel cel, digué: “La justícia debe ser igual para todos” ( Es permet fer un panxó de rialles, fins que saltin les llàgrimes) .

Ho dic, perquè me n’he assabentat que s’ha aprovat , que la Reina ( no de copes) si no d’Espanya i el Príncep hereu, de cop i volta tindran la condició d’aforats ( hom que és mal pensat, se l’ocorre a veure si té res a veure amb el Cas Noos, ja que si rebés l’hereu, tindríem un duet monàrquic amb un plebeu passejar per les rampes dels jutjats de Via Alemanya). La condició d’aforats ( no ho he arribat a entendre mai) la tenen altres càrrecs polítics. O sia, la justícia ordinària ( que a nosaltres ens tocaria, si o si) , no els pot ficar mà, sempre en el bon sentit metafòric de la paraula.

Anem per parts, que si no llavors embullaré la troca i ja hi ha prou coses embullades ( que li demanin a “Na trepitja Sa MoMa”) com perquè jo n’hi afegeixi més.

N’Esperanza, dona, possiblement futura excandidata a l’alcaldia de Madrid)  crec que amb el seu afer, paciència, que ara va, ella mateixa s’ha exclòs.

La susodicha, havia aparcat el seu cotxe – bastant bo per cert- en un carril bus de la Gran Via , de Madrid, per més senyes. Un agent de mobilitat, va al cotxe, altre se li posa davant amb la moto ( protocol) i quan arriba l’esmentada, li demanen la documentació ( ara corre que no la tenia). Sembla que ella li va dir que com ja tenia la matrícula, la denuncies i ni espera la multa, això després d’una conversa no gaire amigable pel to. Sens que l’agent l’autoritzas a partir, ella arranca el cotxe, bona accelerada i li pega un ceballot a la moto i la fot pel terra.

Segueix l’afer. Perseguida la fugada fins a casa seva, parlen amb els guàrdies de seguretat, que són agents de l’autoritat, guàrdia civils ( que paguem tots nosaltres) i després sembla que se’n van. Aguirre ha contestat amb un comunicat. Ara veurem de quins delictes se li imputen. La multa és de 200 € poca cosa, lo altre més car.

Vos puc assegurar, que si jo faig el mateix, em duen exposat a comissaria després de la corresponent detenció, pas el vespre al quarter i al se’n demà dematí em posen a disposició judicial, amén del test d’alcoholèmia, diuen que perquè no va posar en perill la seguretat dels conductors. Persecució per Madrid. I ara denúncia per desobediència a l’autoritat. Entre sis mesos a un any de presó

 

Aguirre no li  enflocà,  allò tan emprat, pels cacics  : “Usted no sabre con quien esta hablando”, ja que xerrar ho feren poc, el temps de partir com ànima que se’n du el dimoni.

Si no fos per la serietat de la situació a la qual  he intentat donar-li un caire humorístic, ja que és per llogar cadiretes, sobre tot les excuses que la dona, li va escometre a l’agent: “Iba a retirar dinero al cajero, porque me han robado la cartera”  o “Me he parado a comprar las entradas del circo, par llevar el domingo a mis churumbeles” La segona és inventada meva, perdoneu. La primera no.

Durà més cua l’afer. Mereixedor d’una glosa, l’altre també.

Respecte a l’aforament de la reialesa, podria creure que és una mesura preventiva per si de cas, els rebentas el Cas Noos; ja que d’esser així tindríem més imputats.   El Rei, ja li deia a n’Urdangarin que s’enretiràs d’aquest negoci. Que més segur és caçar elefants. “Que no basta ser bo…”

Diuen que sap més el diable per vell, que per diable. Quina família més irreal!

Ho deix aquí, ja que tinc una mandra primaveral que no és de dir.

 

 

Josep Bonnín

 

Parking-de-dona-Esperanza

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.