Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

[Actualitat]¿Les darreres cuades del franquisme?

Publicat per dia 22 desembre 2014 – 12:35Cap comentari | 254 views

[Actualitat]¿Les darreres cuades del franquisme?

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

El règim franquista sense Franco, muntat pels seus hereus entre 1975 i 1978 en una operació anomenada «transició» i dirigida per Estats Units i Alemanya, està espantat.

La resistència social contra el seu sistema, a partir del 15M, que ha produït una consciència social inexistent prèviament, amb fites com Gamonal, les Marxes de la Dignitat o Can Vies; i fins i tot l’aparició d’alternatives dins del sistema li ha posat contra les cordes.

En defensa dels seus privilegis, els hereus del franquisme han muntat una estratègia complexa; ni tan sols original ja que es ve aplicant des de la Revolució Francesa, amb major o menor èxit; segurament assessorats pels terroristes americans que han instat el genocidi al món àrab, l’auge del nazisme a Ucraïna, etc.

La primera peça, «el líder», copiada de la suposada «transició» , ha estat el canvi del Cap de l’Estat, en haver quedat irremeiablement en dubte el successor designat per Franco.

La segona peça, «la bandera», proporcionada pel circ mediàtic muntat pels franquistes catalanoparlants, més papistes que el papa quant a aplicar polítiques favorables als seus amos, i amb cap interès real a avançar en l’autodeterminació d’aquest poble.

La tercera, «la por endins del sistema» ha estat la permanent dimonització d’aquells que han cregut en què dins del sistema hi ha possibilitats de canvi, sintonitzant amb gran part de la població i posant en perill l’acord de “pillos” sobre el qual es va basar la continuïtat franquista; l’alternança.

La quarta, «el pal», la famosa llei mordassa, per deixar a l’albir de l’administració, sense interferències d’un «poder judicial» ja no tan servicial com en el passat, la repressió de qualsevol activitat que aquesta decideixi que va en contra dels seus interessos.

I, finalment la cinquena, «la por, fora del sistema», crear l’alarma i l’espanto de la població mitjançant la invenció d’un suposat «terrorisme anarquista», davant el qual només cap la mà dura i la col·laboració, com a Alemanya durant el nazisme, amb l’Estat. Sempre, sospitosament properes en el temps a mesures lliberticides.

Com és el motiu d’aquest escrit, ens centrarem en aquesta última.

Per què «Terrorisme»?

Sona bé, és una paraula de moda per justificar qualsevol atrocitat contra la població, inverteix l’adreça del veritable terrorisme (i la seva definició original, «el Terror» de l’estat jacobí contra els francesos), i introdueix una paüra irracional en el discurs. (i si al inepte del Bush li va funcionar; i encara que a l’igualment inepte Aznar li va explotar en la cara; perquè no podia funcionar una altra vegada?)

A Espanya, les opcions «terroristes» després de l’abandó oficial de la lluita armada per part de la infiltrada ETA, van quedar molt reduïdes, i l’intent mediàtic de crear una estructura terrorista nacionalista gallega, si bé amb conseqüències terribles pels presumptes, no ha provocat en la població més que hilaritat.

Per què «Anarquista»?

Ⓐh, la paraula màgica!. Des de l’invent de la «mà negra» en 1880, sempre han estat un recurs fàcil. La insistència de qualsevol corrent anarquista en la llibertat personal i col·lectiva, ha impedit que s’organitzessin en potents grups de pressió, i ha facilitat en gran manera, a diferència del model «cel·lular i jeràrquic» marxista, la infiltració i la realització de muntatges policials. En la tergiversada història que s’ensenya, els anarquistes són exposats com els quals es «van rebel·lar» contra la “sanjurjada” de 1936 (derrotant un pronunciament militar i forçant la seva conversió en guerra civil), després d’haver-la provocat amb els seus «excessos» (pretenien un món més just, on els treballadors obtinguessin els resultats dels seus treballs); els que cremaven esglésies (des dels campanars de les quals disparaven els *facciosos contra el poble); els que col·lectivitzaren voluntàriament la terra i les indústries i aconseguien que rendissin millor que sota el patró; els que van lluitar sense seguir consignes externes des dels carrers de Madrid, Barcelona, València i totes les grans ciutats contra l’exercito colonial invasor feixista fins als carrers de Paris i més enllà.

El primer muntatge del transformisme franquista en «monarquia representativa», el famós «Cas Scala», va perseguir finalitats similars; contenir la ira popular en llits polítics i, per tant fàcilment manipulables pel poder, evitant la seva deriva cap a posicions anarquistes.

El cas més recent, a Barcelona on, segons la versió oficial, tres «anarquistes» que estaven al carrer van tirar un test (amb els seus poders telequinètics?) des d’un àtic, que deixà un mosso d’esquadra en coma.

El Tribunal d’Ordre Públic franquista, reanomenat Audiència Nacional durant la suposada transició, creat per perseguir la dissensió política al règim dictatorial de Franco, o qualsevol «crim del pensament» que les vagues lleis li permeten decidir que és perseguible, prossegueix infatigable el paper assignat.

En aquest cas el de menys són els fets; en quantes ocasions un muntatge mediàtic no ha acabat completament esbravat?, sense proves reals dels fets acusats, sobreseguts per la ridiculesa de l’argumentació, etc,…Però mesos o anys després de realitzar la seva funció mediàtica atemoritzant.

Ens recorda un estrany editorial de «El Alcazar», diari oficial del franquisme dels anys setanta, titulat «àmplies són les esquenes anarquistes!

Crimethinc, middle earth islands Collective.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.