Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » El Galliner, Publicació oberta

[Abdicació] No és abdicació, és reestructuració

Publicat per dia 17 juny 2014 – 17:17Cap comentari | 237 views

[Abdicació] No és abdicació, és reestructuració

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

 

Amb la caiguda del franquisme es posa en marxa l’anomenada “transició”, on les forces de la dictadura s’adapten als nous temps per perpetuar la seva hegemonia. S’establiran així tres pilars bàsics que sostindran el règim del 78: una nova constitució espanyola, la creació d’uns partits polítics continuistes i el retorn de la monarquia. La greu crisi del capitalisme que patim ha fet trontollar cada un dels tres pilars, i en els darrers dies hem vist com el tempo polític s’ha accelerat.

La deriva sobiranista de la Comunitat Autònoma de Catalunya i els avanços en el mateix sentit al País Basc -després de l’aturada definitiva de l’activitat armada d’ETA-, han posat sobre la taula el debat de reformar la constitució espanyola. Fins i tot Rajoy a principi de mes va declarar que “no s’oposa” i que “està disposat a considerar” una reforma de la constitució.

Les darreres eleccions europees són un reflex de com el descrèdit popular està desplaçant cada cop més als partits hegemònics. El PSOE es va consolidant com a cadàver polític, mentre que el PP encara ha de pagar la factura d’aquests anys de (des)govern. Alhora, es fa previsible un viratge a nivell institucional cap a l’esquerra reformista.

D’altra banda cal tenir en compte els ànims populars alhora d’entendre la situació actual. En els darrers anys hem vist un auge dels moviments socials molt important, i del 15M a l’estat de maduresa actual podem remarcar com aquests han contemplat l’autodefensa violenta com un fet assumible. Exemples són la victòria de Gamonal, la batalla a Madrid després de les Marxes de Dignitat, i en els darrers dies (just després de les eleccions del 25 de maig) la resistència de Can Vies.

D’aquesta manera, arribam al punt en què el 2 de juny d’aquest any, el monarca Juan Carlos I expressa la seva voluntat d’abdicar en el seu fill, el sisè Felip. És senzill entendre que l’abdicació per tant, és una resposta a la inestabilitat social. Efectivament, “que tot canviï perquè no canviï res”.

La reestructuració dels pilars de l’hegemonia oligàrquica és la conseqüència obvia i natural a les crisis sistèmiques del capitalisme. Aquest fet es ve produint des dels inicis del capitalisme, i l’estat de comptes actual n’és una mostra més. L’anticapitalisme, doncs, n’ha de ser conscient i construir el seu discurs sobre aquest eix.

D’altra banda, el concepte de república avui en dia és completament buid de tot significat. Les condicions de la classe treballadora no canviaran del pas d’una monarquia a una república burgesa, tot i això la percepció general és distinta. És per aquest motiu que l’anticapitalisme ja compta amb dos eixos sobre els quals construir discurs.

  • D’una banda s’ha d’establir un discurs de confrontació, explicitant que la monarquia és tan sols una part del problema, una part de l’estructura que suporta al capitalisme. Si volem tombar el que representa la monarquia cal aconseguir fer entendre que també haurem de tombar la democràcia parlamentaria, la constitució i el marc espanyol, el patriarcat i el capitalisme.

  • D’igual manera s’ha d’elaborar un discurs més constructiu, per enmirallar-ho. Resignificar el concepte de república tal vegada serà el més difícil, ja que els diversos agents de l’anticapitalisme l’entenem de forma distinta. Tot i això, apostam per la democràcia directa com a forma de participació, apostam per l’alliberació de la classe treballadora del jou del capitalisme, apostam per l’autodeterminació dels pobles, i apostam pel feminisme.

Aquestes línies no són res innovador però, en realitat, dia 2 de juny va ser un dia qualsevol, i dia 18 de juny quan coronin Felip també ho serà. I això és perquè el nostre dia a dia és militància i confrontació, perquè per tombar el capitalisme – igual que per afrontar l’abdicació d’un rei – cal militància i confrontació.

Jonàs Páez Martínez

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.