Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Publicació oberta

40 anys de la mort de Franco i la continuïtat del Franquisme

Publicat per dia 22 novembre 2015 – 19:18Cap comentari | 98 views
Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

El passat dia 20 de novembre va fer quaranta anys de la mort del dictador genocida Francisco Franco. La seva dictadura durà quaranta anys amb la repressió a les llibertats socials, als drets dels treballadors i afavorint a la classe burgesa.

Els que varem veure a Arias Navarro per la televisió, que era en blanc i negre, amb un posat tètric que no sé si se’l creia de debò, dient “Españoles, Franco ha muerto” , no érem il·lusos que mort el cap, desapareixes el niu d’escurçons.

Alguns varem estar satisfets de que l’esperpèntica figura i personatge dels NODOS, hagués partit.

El que alguns no se’ns podia ficar al cap, és que forces d’esquerra no rupturista, pactassin amb la dreta franquista fins arribar a pactar la llei d’amnistia , que concedia una impunitat a molts polítics, jutges i policies que havien intervingut directament en la repressió- alguns responsables dels crims del franquisme inclusiu reclamats per la secció d’interpol i la justícia argentina per les causes obertes contra els crims comesos. Va acabar amb la Constitució Espanyola de 1978 que faria el pont a la transició: traïció per la continuïtat i salvaguarda dels franquistes tunejats en “demòcrates”.

Qui va viure la dictadura franquista i pertanyia a l’esquerra rupturista que lluitava amb i durant perquè no es fes una traïció a la classe treballadora no la que va donar vist i plau a la continuïtat i deixar-ho “atado y bien atado” , varem patir una repressió brutal inclusiu afavorida per la mateixa “esquerra” adepta al règim.

el-dictador-franco-y-fraga

Encara hi ha personatges vius que medraren durant la dictadura franquista que no foren degudament jutjats. Alguns feren el canvi de camisa, i es convertiren en ”demòcrates” de tota la vida. Cal justícia!

El franquisme no va acabar el 1978, i a les acaballes, es van repintar la jaqueta  alguns que havien intervingut amb el franquisme com a “demócratas de toda la vida”. Abans alguns inclusiu havien vingut a bé, signar sentències de mort o intervindre amb repressions amb assassinats.

Ningú que no hagi viscut la dictadura es pot fer a la idea del que va passar; de la por al carrer; de la vacuïtat d’opinió política. Tampoc dels atacs dels grups d’extrema dreta als moviments  i partits d’esquerra quan des de la clandestinitat combatíem la dictadura; ben protegits per la Brigada politicosocial, coneguda en pla col·loquial com “els socials”. Les pallisses, al mateix carrer a l’ordre del dia. Fareu memòria per exemple amb els assassinats dels advocats d’Atocha . Els qui ho varem viure en directe no poden ni podran diluir els nostres records amb el que vivirem directament. Tampoc es pot fer a la idea, a lo millor aquesta és més propera en el temps, de les tortures que es feren i es varen continuar feient a militants d’esquerra en plena democràcia. L’estat espanyol no ha tret gaire bona nota respecte a les tortures en els informes del Tribunal de Drets Humans.

Darrerament i per part de persones i inclusiu persones amb càrrecs he vist unes preferències molt clara i una simpatia quasi exultant al Franquisme, arribant a amollar l’animalada que els executats i afusellats s’ho mereixien.

Cada vegada que he escrit denunciant i abominant aquella etapa tan fosca de la Dictadura, ha estat per demanar justícia i no revenja; i al mateix temps reivindicar la dignitat dels assassinats pel Franquisme i acabar d’una per totes amb un dol familiar i d’amics, complint la Llei de Memòria Històrica, com s’ha fet amb monuments indignes com ha fet el Consistori de Sóller amb la Creu de Muleta, dedicada a un militar feixista i amb una història totalment manipulada.

Em rebenta  i em fa molt mal, veure com dictadors genocides arreu del món, hagin pogut morir en el llit i no a la presó que és on haurien d’haver estat pels seus crims amb una justícia com cal.

Per més informació sobre la guerra civil i la transició, ho podeu fer llegint els llibres i articles de Miquel López Crespí; una tasca impagable.

Ni el franquisme ni el feixisme han mort; al contrari resorgèixen en temps de “crisi”. Ara ho tornen a fer, com ressorgiren a Alemanya (Hitler) i a Itàlia (Musolini)

No estem exempts contra el poder despòtic.

El que ha de fer la vertadera esquerra per cementar la democràcia i no deixar retxilleres perquè prengui més força el neofexisme, serà un treball dur i laboriós i no s’ha de badar.

Dia 20 de novembre el nostre net Hugo va fer dos anys.

Vull per ell un país on visqui amb  llibertat i dignitat.  

Josep Bonnín

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.