Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Defensa del català, Difusió i pensament crític, General, Illes Balears i Pitiüses, Països Catalans

[Reportatge] Qui és Xavier Pericay?

Publicat per dia 18 maig 2015 – 8:0012 Comentaris | 3.998 views
Share to Google Plus

peri

Fa unes setmanes es va presentar la llista de Ciudadanos per a les eleccions autonòmiques i va aparèixer el nom de Xavier Pericay com a candidat a la presidència del Govern de les Illes Balears. Cal dir que, tot i ser un personatge desconegut per la major part de la població, és una persona coneguda dins el món de la Filologia Catalana, no tant pels seus mèrits sinó per les seves propostes espanyolistes que van destinades a fragmentar la llengua catalana que, a més, l’han posat en la mira dels principals normalitzadors de la nostra llengua. Per això, aquest reportatge té com a objectiu fer un repàs de la seva trajectòria lingüística que, al cap i a la fi, ens informa del seu plantejament ideològic que, com es veurà, en cap cas va vinculat a enfortir la llengua sinó, més ben al contrari, a debilitar-li i a llevar-li funcions d’ús.

Xavier Pericay i el català light

Per entendre el que hi ha darrere del pensament del polític, cal entendre el context en el qual es va formant ideològicament i ens hem de traslladar als anys vuitanta i el procés de normalització lingüística de la llengua catalana. Els quasi quaranta anys de repressió lingüística i social que suposà el franquisme van provocar una ruptura entre la llengua catalana acadèmica i la popular. Amb la fi d’aquest i amb l’arribada de la Transició, calia cercar una solució a la llengua catalana, esclafada durant segles i quasi moribunda després de la dictadura. Fou una època molt productiva en matèria de debat i va esdevenir essencial la participació de tots els agents polítics i culturals per aconseguir normalitzar la llengua i que aquesta pogués gaudir de l’autonomia desitjada. L’any 1982, aparegué per primer cop el que coneixem actualment com català light, un moviment ideològic, creat per lingüistes joves, que representa la revisió d’estandardització. Un dels principals impulsors fou el líder de Ciudadanos balear, Xavier Pericay. Així, començà un productiu debat basat en dues postures clarament oposades: per una banda, els filòlegs defensors del model tradicional de Fabra i de l’IEC, basat en l’unitarisme i la genuïnitat- anomenats heavys- i, per l’altra, els defensors del “català que es parla”, una llengua que fragmenta l’estàndard i que imposa la variant del carrer de Barcelona, profundament castellanitzada pels quaranta anys de franquisme. Emperò, els lights prengueren el control lingüístic dels mitjans de comunicació en català, conduint a la fragmentació de la llengua i defensant l’ús d’una llengua local vàlida només en un punt concret de tot el territori de parla catalana. Les conseqüències de la llengua light no es basen únicament en un model de llengua castellanitzada, sinó que també amenaça la unitat de la llengua provocant que la resta de la comunitat lingüística pugui no sentir la norma com a pròpia, ja que no representa a totes les parlants en la seva globalitat.

L’any 1986, amb la publicació de Verinosa llengua de Pericay i Toutain, la polèmica arribà al punt més alt. El llibre representa el discurs light que es basa en un estàndard fixat a partir de l’ús de la llengua i critica la tasca realitzada per l’IEC en matèria lingüística, al veriqual acusa de sacralitzar la llengua i d’ignorar la real. Aquestes acusacions parteixen d’una concepció individualista de la llengua i autoritària, ja que imposaren el seu model als mitjans de comunicació, elements molts poderosos a l’hora de configurar la identitat lingüística i cultural. Per tant, els mitjans de comunicació esdevenen un element fonamental per a la construcció d’un país i és un dels nuclis de la polèmica. Per exemple, TV3 o altres mitjans que, en un inici podien haver estat elements hegemònics de la cultura catalana, han acabat establint unes fronteres entre Catalunya i la resta dels Països Catalans, que ha passat a formar part de les notícies del conjunt de l’Estat espanyol. Així, veiem com la concepció lingüística de TV3 també ha acabat afectant la configuració nacional, amb la prohibició de formes vives com «cercar» i amb el foment de castellanismes com «buscar».

El català light, el gonellisme i el blaverisme… tres cares de l’espanyolisme

El fenomen del català light no és un fet exclusiu del Principat sinó que també es va manifestar de forma singular al País Valencià i a les Illes Balears amb un objectiu clar: diferenciar-se de la llengua parlada a Catalunya. Per tots és coneguda la delicada situació de la llengua al territori valencià, que es va construint com una nova llengua de forma subtil, atacant les formes pròpies per altres implantades. Per la seva banda, el cas de les Illes es caracteritza per una voluntat decidida a l’hora de construir una llengua depurada de l’estàndard català durant els primers anys d’emissió d’IB3 però l’actual govern del Partit Popular ha intentat fragmentar la llengua, introduint castellanismes i particularitats dialectals com l’article salat per construir una identitat cada cop més vinculada a l’espanyolisme, amagada sota una idea falsa reivindicació balear que s’allunya de la resta de la comunitat catalanoparlant.

La polèmica del català light parteix d’una concepció política basada en la fragmentació de la llengua catalana. Els diferents moviments que han anat sorgint arreu del territori (el gonellisme, el blaverisme i la llengua light) responen a uns interessos que s’allunyen d’una idea de comunitat catalana, per acostar-se a uns principis lingüístics que tenen com a conseqüència principal la incorporació progressiva d’elements espanyols. Per això, cal enfortir els llaços i la col·laboració per aconseguir un estàndard nacional fort i ple. La llengua és un joc de poder en el qual intervenen diferents jugadors que competeixen pels seus propis interessos, a vegades allunyats del col·lectius. El paper dels lingüistes i dels filòlegs és important per construir una llengua forta i per denunciar els diferents atacs a la unitat però el paper de la societat és vital per caminar cap a una llengua plena i de tota la comunitat.

El filòleg de la Fundació Jaume III

La Fundació Jaume III es va donar a conèixer per novembre del 2013 a través d’un anunci publicitari a IB3, fet que demostra que compten amb un destacat poder econòmic i d’influència. Des del primer moment indiquen a la seva carta de convit que el seu objectiu és «aturar aquesta degradació des mallorquí, tant en quantitat com en qualitat, entenem que és necessari dotar-lo d’un corpus normatiu amb totes ses benediccions oficials i acadèmiques». Per tant, podem pensar que és una associació molt similar al Círculo Balear o al GAB. Emperò, cal destacar la perillositat del discurs de la Fundació, ja que no nega la unitat de llengua catalana com els altres («es balear i es català (ben igual que es valencià) formen part des mateix tronc lingüístic») i, precisament per això, pot trobar més punts d’unió i de simpatia amb la societat illenca. Emperò, el principal lingüista de la Fundació (de fet, l’únic) és Xavier Pericay, conegut per les seves polèmiques amb el light i que ara es vincula a Mallorca amb els sesafe_image.phpntiments més gonellistes. De fet, ell és l’autor del Model lingüístic per ses Illes Balears, llibre publicat per gener d’aquest mateix any i que té com a objectiu «contribuir a elaborar, en col·laboració amb so Govern Balear, un model estàndar representatiu de ses modalitats insulars [...] i ha de donar preferència a ses formes insulars davant ses que són pròpies de Catalunya». Per tant, com veim, fan una distinció entre la llengua de Catalunya i la de les Illes que en cap cas ajuda a construir una llengua forta, sinó a fragmentar-la i a crear una consciència lingüística separada de la resta de la comunitat balear que, com a objectiu últim, reforça els usos lingüístics de la llengua forta, l’espanyol. A més, tot i que en el seu apartat «Referències bibliogràfiques utilisades» consten 24 referències bibliogràfiques, amb nombrosos filòlegs i institucions lingüístiques de renom (Joan Melià, Jaume Corbera, Joan Miralles…), solament figuren com a pretext i justificant científic. Així, es pot observar com el manual ha estat confeccionat íntegrament a partir d’idees ben diferents de les que presenta la major part de la seua bibliografia, mitjançant la figura i ideari d’un únic filòleg molt particular, Xavier Pericay.

L’aparició d’aquest model lingüístic no és quelcom innocent sinó que respon a una clara voluntat de fragmentació i es pot enquadrar en el context de catalanofòbia que ha caracteritzat el Govern Bauzá. A més, tot i que aquest article no va destinat a assenyalar la vida privada de Pericay, sí que resulta rellevant indicar que la seva parella és una persona destacada dels serveis lingüístics d’IB3, els quals s’han caracteritzat en la seva darrera etapa per mostrar una llengua regionalista, tancada i folklòrica, que no s’obri al món i que només pot ser compartida per la comunitat illenca. Així, veim com aquesta model va dirigit als mitjans de comunicació que són, al cap i a la fi, un dels principals agents en l’aprenentatge d’una llengua i, així com va passar en el cas del català light, aquests poden modular la consciència lingüística i col·lectiva de tota una comunitat.

El nou líder de Ciudadanos

Una vegada pinzellada la ideologia lingüística de Xavier Pericay, no és difícil esbrinar perquè és el principal candidat de Ciudadanos. Emperò, la seva vinculació no és en cap cas recent, ja que és un dels impulsors de la plataforma originària (va ser un dels quinze primers que signaren el manifest fundacional) i, de fet, una de les principals personalitats que el partit posseeix des de la seva creació. Resulta evident veure com el polític no té com a objectiu protegir la llengua catalana ni els interessos dels illencs. Per contra, destaca pels seus suposats valors basats en principis de protecció del regionalisme que no són més que una defensa de principis espanyolistes destinats a enfortir la llengua castellana i a menysprear la forta.

Els darrers dies han aparegut declaracions del candidat que van en la línia del que s’ha exposat en aquest article. Per una banda, ha indicat que el català no és un requisit sinó un mèrit, restant funcions d’ús a la llengua i provocant la pèrdua de garantia lingüística per part dels catalanoparlants. Per l’altra, ha assegurat que la seva candidatura és basa únicament en un fet tan trivial com la seva residència a les Illes que, per descomptat, demostra la manca de vinculació del partit amb la nostra terra i la manca d’interès per construir un vincle real amb la realitat cultural balear. De la mateixa manera, també ha indicat que no és necessari retirar símbols franquistes «si no són ofensius», fet que expressa la seva tolerància cap al feixisme i el seu menyspreu cap a les víctimes d’aquest.

Així doncs, tot i que Pericay és un desconegut per la major part de la població illenca, és un personatge que fa temps que intenta fragmentar la unitat de la llengua catalana, tant al Principat com ara a les Illes. La seva participació en la Fundació Jaume III i el seu model lingüístic suposen una passa més en la destrucció de la identitat catalana, així com la seva vinculació i direcció amb Ciudadanos respon a una clara voluntat d’incidir en la societat amb polítiques neoliberals que permeten el feixisme i destrueixen la nostra cultura. El filòleg dissident, tal com ell es defineix, no és cap garantia del «canvi» que presenten amb el seu lema de campanya, sinó que és el resultat de la dreta més tradicional i espanyolista.

NOTA: totes les cites són extretes de la web de la Fundació Jaume III i del Model lingüístic per ses Illes Balears. Per tant, aquesta distanciació de la normativa catalana no és pròpia de l’autora sinó de la ideologia lingüística de Pericay. Tot i així, s’ha preferit conservar l’original i no corregir-lo perquè les lectores observin la ridícula proposta lingüística que proposen a partir de les seves mateixes paraules.

12 Comentaris »

  • Xavier escrigué:

    ben interessant, descobrir qui és aquest personatge fosc
     
    X
     

  • Miquel escrigué:

    Molt bona feina!

  • Mario escrigué:

    [Perdó per ser analfabet i no saber escriure correctament]
    Be lo primer que vull dir es que a jo també em dona por el Pericay aquest i els C’s i tots el feixistes disfressats aquests. Res a veure amb ells. Però de veritat que no comparto les premisses de una llengua unitària, plena, única, crec que això sería contribuir més a l’homogenització suprimint particularitats i senyes d’identitat de pobles no tan grans, però que no deixen de ser pobles amb la seva propia identitat cultural. Quan més petit es un poble, més difícil es que aquest es conservi, (que vos he de dir als catalans, vosaltres sabeu perfectament de lo que estic parlant), i de la mateixa manera que Catalunya en contrapossició amb un poble més gran que ella (l’espanyol) a sigut afectada, també passa lo mateix amb els petits pobles d’allò que denomineu d’una manera una mica catalanocentrista, o etnocentrista, Països Catalans, o catalanoparlants. Bé, tractaré d’explicar les contradiccions que he vist a aquest article. Sense cap acritud, només donant veu a una part dels habitants dels denominats territoris catalanoparlants.
    Fou una època molt productiva en matèria de debat i va esdevenir essencial la participació de tots els agents polítics i culturals per aconseguir normalitzar la llengua i que aquesta pogués gaudir de l’autonomia desitjada.”
    Per tant, a l’hora de normalitzar la llengua s’ha de comptar amb tots el agents polítics y culturals (valencians, catalans, balears[mallorquins,menorquins,eivissencs, formenterencs…))
    “Així, començà un productiu debat basat en dues postures clarament oposades: per una banda, els filòlegs defensors del model tradicional de Fabra i de l’IEC, basat en l’unitarisme i la genuïnitat- anomenats heavys- i, per l’altra, els defensors del “català que es parla”, una llengua que fragmenta l’estàndard i que imposa la variant del carrer de Barcelona, profundament castellanitzada pels quaranta anys de franquisme.”
    Si allunyam una mica el telescopi, no creus que tractar de imposar el catala que es parla a Barcelona, es una mica lo mateix que tractar d’impossar el català de Catalunya a tots el territoris en els que es parla “català”?
     “Emperò, els lights prengueren el control lingüístic dels mitjans de comunicació en català, conduint a la fragmentació de la llengua i defensant l’ús d’una llengua local vàlida només en un punt concret de tot el territori de parla catalana”
    Torno amb lo mateix: no creus que el catala de Catalunya tracta de conduir les narmalització lingüística del valenciá, mallorquí… seguint els seus interessos? Crec que la teva premissa es que el català estándar es la llengua oficial, pura, vertadera, , i tot lo altre son deformacions del model únic.
    Les conseqüències de la llengua light no es basen únicament en un model de llengua castellanitzada, sinó que també amenaça la unitat de la llengua provocant que la resta de la comunitat lingüística pugui no sentir la norma com a pròpia, ja que no representa a totes les parlants en la seva globalitat.”
    Potser que hi hagi part de la comunitat que tampoc senti com a seva la standartizació proposada per l’IEC. Potser l’IEC no te en compte tots el agents polítics i culturals que com deies participen (o haurien de participar) per aconseguir normalitzar la llengua.
     
    “El fenomen del català light no és un fet exclusiu del Principat sinó que també es va manifestar de forma singular al País Valencià i a les Illes Balears amb un objectiu clar: diferenciar-se de la llengua parlada a Catalunya.”
    Això ja m’ha paregut massa etnocentrista.
    “Per tots és coneguda la delicada situació de la llengua al territori valencià, que es va construint com una nova llengua de forma subtil, atacant les formes pròpies per altres implantades.”
    Les formes pròpies? Altres implantades? I per qué les formes pròpies de Catalunya han d’estar les mateixes formes pròpies del País Valencià? Les llengües es van construint i modificant. Si a Mallorca s’utilitza tassó enlloc de got em diuràs que la forma propia es got i que tassó es un castellanisme que ve de “tazón”, però jo ara te dic, a Mallorca diuen moix, enlloc de gat. Gat ve del castellà “gato”… canviam el castellanisme gat utilitzat a tota Catalunya per el mallorquinisme moix?
     
    però l’actual govern del Partit Popular ha intentat fragmentar la llengua, introduint castellanismes i particularitats dialectals com l’article salat per construir una identitat cada cop més vinculada a l’espanyolisme, amagada sota una idea falsa reivindicació balear que s’allunya de la resta de la comunitat catalanoparlant.
    Això ja me pareix subrrealista. No sabia que era el partir popular qui havia implantat l’article salat a balears………….. Molt etnocentrisme. Massa. L’article salat té segles d’us.
    “Per això, cal enfortir els llaços i la col·laboració per aconseguir un estàndard nacional fort i ple. “
    En aquest  punt estic completament d’acord, però pens que amb articles com aquest no consegueixes lo que dius que vols conseguir, perque no estàs tenint en compte gent que com jo, no comparteixen les teves concepcions o premisses.
    “La llengua és un joc de poder en el qual intervenen diferents jugadors que competeixen pels seus propis interessos, a vegades allunyats del col·lectius. “
    No crec que es tracti de jugadors que volen impossar la seva autoritat allunyats dels colectius, mes be si hem d’utilitzar metàfores esportives, es tracta d’equips que volen guanyar el mundial, pero de totes maneres no es tracta de guanyar ningún partit, es tracta de respecte , consentiment, empatía, conservació d’identitat cultural…
    “ El paper dels lingüistes i dels filòlegs és important per construir una llengua forta i per denunciar els diferents atacs a la unitat però el paper de la societat és vital per caminar cap a una llengua plena i de tota la comunitat.”
    Parts de la premisa de que existeix una llengua forta i unitaria , plena i de tota la comunitat, o potser no parts d’això pero vols que això passi. I la veritat, sent realistes, a la REALITAT no hi ha una llengua amb aquestes característiques. Una no. Potser n’hi ha unes quantes (a Catalunya, a Valencia, a….) , però per tractar de fer una llengua unitaria, plena i de tota la comunitat, has de suprimir totes les particularitats culturals, i fer això es lo mateix que va fer el castellà durant el franquisme al català de Barcelona.
    En quant al tema de la fundaciò, del Círculo, Pericay i tot això: pot ser l’objectiu de aquests col·lectius es restar influencia al català. Es posen una disfressa defensant lo particular d’un poble amb objectius que res tenen a veure amb reforçar la cultura del poble, sinò debilitar la d’un altre. Però impulsar el mallorquí i l’ús de l’article salat i altres coses per l’estil, es bo pel poble mallorquí, tot i que els impulsors siguin un hipocrites de merda (un poc com el soberanisme d’artur mas) .
    “ a crear una consciència lingüística separada de la resta de la comunitat balear que, com a objectiu últim, reforça els usos lingüístics de la llengua forta, l’espanyol.”  
    No crec que això reforçi més al castellà que al mallorquí.
    Resulta evident veure com el polític no té com a objectiu protegir la llengua catalana ni els interessos dels illencs. “
    completament d’acord.
    Nomès vull recalcar l’idea de que no es pot crear una llengua unitaria, plena utilitzada a tot el territori, si no es en detriment de les particularitats i identitats culturals del territoris més petits o amb menys influència. Tampoc crec que sigui tan importan crear una llengua única i standard, com esser capaços de respectar i conviure. Per qué no hi pot haver un català standard, un valencià standard, un mallorquí standard utilitzat a les escoles i a les administracions de cada territori, si de totes maneres ens entenem perfectament els catalans els valencias els eivissencs, el menorquins, els mallorquins….?
    Peace and love. Respecte. Antifeixisme. Anticapitalisme. 
     

  • Mario escrigué:

    De totes maneres gràcies per l’article. M’agradaria escoltar opinions sobre el meu comentari.

  • Maria Antònia escrigué:

    Idò mira Mario, saps per què no seria recomanable el que tu proposes? perquè precisament ens allunyaria molt més, i ens faria uns complets desconeguts entre nosaltres. Els mallorquins a la nostra, els valencians a la seva, els menorquins i eivissencs, també.. però, clar dins mallorca hi ha certes variants geogràfiques de caràcter localista, llavors els pollencins voldrien escriure a la seva, els binissalamers reclamarien els seus trets identitaris en la nova llengua d’escriptura, etc. Saps que és un “lio”? I total, per a què? no et sents més enriquit sapiguent tot el que saps de les varietats dialectals? Mira per on, pots triar: mirall / espill, nin / fillet / nen / boix /nanu.. No et vull fotre un “tostón” però és que convé que sàpigues:
     Noltros, homo, moix horabaixa són tan correctes i genuïns com nosaltres, home, gat tarda de la mateixa manera que ho és el tractament de tu en registres col·loquials i vostè, en situacions més formals. Per tant, un procés d’estandardització es refereix sempre a l’adequació del context lingüístic i mai a la diferenciació entre correcte/incorrecte (no estàndard no vol dir “rebutjable”) o que el català parlat a Catalunya sigui correcte i el mallorquí, incorrecte. 
    Pensa tu que passaria si la RAE (Real Academia Española) es plantejàs això amb la diversitat dialectal riquíssima i súper extensa del castellà. Ningú s’ho planteja, home: a Andalusia els nostres alumnes a partir d’ara escriuran en andalús, perquè clar no te res a veure l’”Oye pisha’” d’un andalús amb el “buenas tardes tenga usted” d’un manxec cast. Oi que si fos així, després d’anys i anys de cadascú escriure com li rota, com dius tu “tots s’acabarien entenent, perquè clar una llengua única i estàndard no és tan important”?.
    Esper haver-te servit per aclarir alguna cosa. I si, no hi ha veritats absolutes però si una mica de sentit comú :)

  • Joan escrigué:

    100% d’acord amb en mario.
    No tenc res més que afegir. 
     
     
     

  • Marc escrigué:

    Maria Antonia
     
    A Quebuec (canadà) utilitzen un model diferent al model de França. I no pasa res. No en tenc aquesta manía de no deixar entrar un model més plural que reconegui una diversitat per igual (es salat domés esta admés en es registre informal) una vergonya som com diría un francés gent que xerra patois i per tant no tenim cap dret. VERGONYÓS!
    A valencia tenen es seu pròpi model i reconeixen que es sa mateixa llengua que la catalana (versió oficial ja no entr en polémiques de partits polítics).
     
     

  • Jp escrigué:

    Mario, no m’imposareu es mallorquí estàndard, jo xerr solleric.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.