Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, General, Illes Balears i Pitiüses, Memòria històrica

“N’Aurora (Picornell) a part de comunista era, encara pitjor, una dona!”

Publicat per dia 13 gener 2016 – 11:02Cap comentari | 321 views
Share to Google Plus

De la història, al present de lluita que traça el futur.

A l’acte d’homenatge a les roges del Molinar la regidora d’Alternativa per Pollença, Marina Llobera, va prendre la paraula per reivindicar el fil roig que uneix n’Aurora amb les lluitadores d’avui. Un fil com el del cabdell que li va donar a una companya de la presó de Can Sales el dia que se la van endur per matar-la. Ara el cabdell deu romandre a la seva tomba del cementiri de Porreres.

MARINA LLOBERALlobera va assegurar que n’Aurora cosia “a nivell literal perquè era la seva feina; a nivell figurat perquè, en la seva militància, organitzava, unia”. I va continuar assegurant que “les que lluitam o pretenem lluitar per un altre món sabem que aquesta és o ha de ser una de les nostres principals tasques: embastar, cosir, tallar allò sobrant i ajuntar el que pot ser confegit, descosir un parell de punts quan fa falta i ripuntar millor”.

Com dos punts que uneixen la història, els fils també uneixen els seus antagonistes. Així, Llobera mencionava, en un dels punts, els explotadors i el capitalisme depredador, que existeix encara avui dia a Bangladesh, per posar un exemple de cosidores. I a l’altra banda, l’apoderament de la classe obrera, les dones roges, les que estan “sentenciades” d’entrada. Perquè n’Aurora, va destacar Llobera, “a part de comunista era, encara pitjor, una dona! Una dona fent política, a cara descoberta, en un lloc destacat, valenta, que no va dubtar en anar a demanar armes a n’Espina quan va ser el moment, intel∙ligent, bona oradora i admirada”.

Relligat l’odi cap a les dones roges d’aleshores amb els atacs contra les dones roges d’avui en dia, les companyes polítiques de la CUP que reben insults misògins, Llobera va evidenciar quina havia de ser la resposta: “Organitzem­nos i militem!”. En una crida a implicar-se en organitzacions assembleàries, “perquè és la manera de crear massa crítica, implicada, apoderada”, Llobera també va subratllar la necessitat de formar-se políticament i humana. I amb una idea clara: “l’explotació és explotació, i el feixisme és feixisme. I explotadors i feixistes, tenen noms”.

Podeu llegir el text íntegre que l’activista pollencina llegí i que a moltes persones emocionà.

Amigues meves,

No sé si sabeu la història de n’Ariadna, la filla del rei Minos de Creta. Segur que us sona perquè és prou coneguda. Resulta que son pare tenia tancat dins un laberint un ésser monstruós, el Minotaure, i l’alimentava amb els joves que com a tribut havia d’enviar la ciutat d’Atenes cada un grapat d’anys. Segons la llegenda, n’Ariadna per ajudar a un d’aquests joves li va donar un rodet de fil perquè ell, desembolicant-lo, pogués trobar la sortida del laberint.

Inevitablement pens en aquest mite quan pens en n’Aurora perquè diuen que, quan la varen treure de la presó de Can Sales, ella va agafar un cabdell o una bobina de fil i, sospitant que la matarien, li va dir a una companya de presó que li faria arribar el fil l’endemà. Si estava viva. Aquell cabdell de fil, que m’agrada pensar que era roig, possiblement sigui dins la fossa de Porreres i esper sincerament que no hi hagi d’estar per molt més temps.

Però si aquest cabdell de fil no li va servir a ella, deixem que ens serveixi a nosaltres.

Aquest fil és important, perquè el fil i el teixit té una gran presència en el nostre substrat cultural i en el nostre imaginari col·lectiu. És la metàfora primordial, és el fil de la vida que les Moires, madones del destí, filaven, estiraven i tallaven per a cada persona. I aquestes divinitats primiginènies, filadores del destí, sempre dones, les trobam també en la mitologia romana, nòrdica i bàltica. Però el fil també és el fil de la història, és el fil el que teixia na Penèlops i desteixia de nit com a resistència; i és el fil que fila la balanguera.

Si, una vegada desembolicat el cabdell, el seguim cap a un dels seus extrems ens duu fins a n’Aurora perquè ella cosia, era cosidora; en realitat ens duu cap a les roges del Molinar perquè els seus oficis estaven tots relacionats amb el teixit.

N’Aurora cosia a diferents nivells: a nivell literal perquè era la seva feina; a nivell figurat perquè, en la seva militància, organitzava, unia. Els que lluitam o pretenem lluitar per un altre món sabem que aquesta és o ha de ser una de les nostres principals tasques: embastar, cosir, tallar allò sobrant i ajuntar el que pot ser confegit, descosir un parell de punts quan fa falta i ripuntar millor. A tots els nivells. En tots els sentits.

L’ofici de sastre exigeix coneixements de patronatge. I aquest és l’altre punt important per a la lluita política: dissenyar un patró amb el cap, i executar-lo, dur-lo a la pràctica amb les mans. Estratègia i tàctica. N’Aurora sobre tot actuava: organitza el sindicat de cosidores, fa mítins i escriu articles, i denuncia amb veu i per escrit, l’explotació laboral que pateix el seu gremi, explotació que, si anam ràpidament a l’altre extrem del fil, la trobam igualment avui, a la industria tèxtil de Bangladesh. El mateix capitalisme depradador. N’Aurora organitza el sector femení del PC, l’organització local del Socors Roig, col·labora en l’alfabetització dels infants sense escola, i treballa per la incorporació de la dona a la lluita política i sindical.

Aquest fil ens ha dut a uns moments d’empoderament de la classe obrera, a un temps de confiança en el futur, en què els pares posaven a les seves filles noms com Aurora o Llibertat. En què les coses es deien pel seu nom, els explotadors eren explotadors i tenien nom i llinatge. Agafem exemple.

Si continuam estirant el fil, a l’altre extrem hi trobarem sempre una dona, però aquest és un fil roig, i el fil roig ens duu a dones roges. I les dones roges no són iguals: com n’Aurora i les seves companyes: no miren igual, no caminen igual, i els ulls no els brillen igual. He llegit per mi que a n’Aurora varen intentar intercanviar-la per unes monges, però no va funcionar. I com havia de funcionar? N’Aurora era molt més valuosa que un grapat de monges, les monges feien lo que tocava, però n’Aurora…! N’Aurora estava més que sentenciada des del moment que la varen detenir, i ho devia saber, perquè apart de comunista era, encara pitjor, una dona! Una dona fent política, a cara descoberta, en un lloc destacat, valenta, que no va dubtar en anar a demanar armes a n’Espina quan va ser el moment, intel·ligent, bona oradora i admirada. Aquest era el seu principal delicte i la seva sentència de mort. Estar fent coses no pròpies del seu gènere, segons la mentalitat patriarcal imperant. Llavors. I ara. Anant a l’altre extrem del fil, i salvant les distàncies, aquest odi atàvic contra les dones que tenen la gosadia d’estar fent el que no toca, l’he vist aquests dies contra les diputades de la CUP. Putes, traïdores, velles, lletges, gordes, masculines, sense atractiu… Perquè, a més d’estar defensant un posicionament polític que no compartien els que les insultaven, s’han atrevit a fer-ho… sent dones! Ja ho he dit però, a mi, totes les dones insubmisses, valentes i lliures, totes, me pareixen precioses.

I ara què? Ara agafem el fil i mirem cap endavant.

Organitzem-nos i militem! Creem o impliquem-nos en organitzacions assembleàries, perquè és la manera de crear massa crítica, implicada, empoderada.

Formem-nos políticament, i també humanament. I si participam políticament a nivell institucional, formem-nos especialment en el pla pràctic i tècnic, perquè si no, les solucions tècniques estan sempre segrestades per la dreta. Estudiem.

Lluitem i creem organitzacions de base, comencem per allò proper, perquè si volem un món nou hem de començar canviant moltes mentalitats.

Tornem a dir les coses pel seu nom, l’explotació és explotació, i el feixisme és feixisme. I explotadors i feixistes, tenen noms.

Tenguem valentia i exigim que el govern en tengui: sa feixina ja hauria de ser un munt d’escombros, la LOMCE no hauria de tenir cap aplicació pràctica, els hotelers ja haurien d’estar posats a retxa, la llei de funció pública canviada, la llei Delgado tombada. Governar no pot ser deixar de lluitar: si el govern és gestió, quan es gestiona no es lluita. Governar ha de ser transformar. Si no, no val la pena.

Au idò, amigues meves, tenim molta feina, fora son! Agafem fil i agulla i posem-nos-hi.

A l’acte d’homenatge a n’Aurora Picornell i les roges del Molinar, 7 de gener de 2016.

Articles relacionats:

Un cabdell roig i lila de 80 anys d’història que encara fila, crònica de l’acte realitzada per Roger Sànchez (@adestemps).

Aurora Picornell. Dona, república i moviment obrer a Mallorca, text íntegre de la intervenció de l’historiador David Ginard a l’acte d’homenatge a n’Aurora Picornell i les roges del Molinar.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.