Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » General, Publicació oberta

[Manifestació - Ciutat] Dia Internacional de les dones treballadores

Publicat per dia 6 març 2017 – 15:50Cap comentari | 226 views
Share to Google Plus

16939715_1217049128343748_2642881752276761240_n

 

Els manifests feministes, com cada 8 de Març, els pensam des de la reivindicació de drets laborals, socials, des de la denúncia de les desigualtats de gènere… però arriba un moment en el qual, en analitzar la realitat que ens envolta, veim que any rere any seguim reivindicant pràcticament les mateixes coses. Per això, enguany hem decidit donar una passa més i les nostres reivindicacions parteixen des del marc de la economia feminista.

Avui volem posar damunt de la taula la reivindicació de les cures com a centre de la sostenibilitat de la vida i com a eix d’anàlisi política. És necessari un enfocament feminista per analitzar la crisi i el model econòmic, per damunt de l’economia de mercat.

Des dels feminismes veim com l’estructura socioeconòmia continua generant mecanismes d’injustícia social. Estam fartes de seguir reivindicant drets. Hem d’unir-nos per lluitar per una autonomia real, més enllà de la que concedeix el mercat laboral (al qual només aconsegueixen accedir persones en situació privilegiada) en aquest sistema actual capitalista i patriarcal.

Plantam cara des d’allò polític perquè no ens basta amb el fet de reivindicar millores a la feina, el salari, els drets socials, menys discriminació salarial, major igualtat, etcètera, mentre som dins del terreny de joc del capital. D’aquí, el nostre reclam feminista: posar la sostenibilitat de la vida al centre, perquè això ens permetrà anar filant més prim i entendre que parlar de feina, avui dia, és parlar d’heteropatriarcat, feina no remunerada i d’espais invisibles de l’economia que ens afecten com a dones.

Parlar de sostenibilitat de la vida és centrar-se a decidir qui fa el menjar i també és parlar sobre les lleis laborals que tenim o els acords de lliure comerç (com el TTIP). És parlar de com l’estructuració vigent de l’IRPF ens discrimina, parlar de com opera la cadena alimentària de la qual sorgeix allò que menjam, de quina font prové l’energia amb què cuinam, etcètera.

Hem d’emprendre un procés de resistència crucial: començar a treballar des de la política feminista entenent el món d’una manera diferent a l’hegemònica.

  • Analitzem què tenim a veure les dones amb el sistema econòmic i quin paper hi jugam.

  • Entenguem que les mesures anticrisi que s’adopten actualment poden agreujar les desigualtats ja existents entre dones i homes. Per exemple, emfatitzant la inversió pública en sectors econòmics en crisi poc sostenibles –com el de l’automòbil o el de la construcció–, i no en infraestructura social –com a educació, salut, cures i protecció social.

  • Revisem la llei aprovada el 99, la Llei per promoure la Conciliació de la Vida Familiar i Laboral de les Persones Treballadores. Perquè si bé al·ludeix al dret a la igualtat davant la llei, al deure dels poders públics d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família i al deure dels poders públics de promoure les condicions per a la participació de les ciutadanes en la vida política, econòmica i cultural també parla d’un nou sistema. Però, de quin nou sistema es parla? Quan parla de conciliació, de quin tipus de conciliació ens parla?

  • Rebutgem les estratègies econòmiques que segueixen esbiaixant la distribució dels ingressos i de la riquesa a favor del sector financer i dels grans capitals, alhora que priven moltes persones de les cures i els mitjans necessaris per portar endavant una vida sostenible.

  • Rebutgem també un sistema econòmic que explota tant el treball domèstic com les cures no remunerades per part de les dones per sostenir el funcionament del sistema econòmic capitalista, confiant en nosaltres per absorbir les dramàtiquesdespeses de la crisi.

Creiem que la solució a la crisi actual requereix d’accions immediates per intervenir als mercats financers, restaurar i ampliar la despesa social amb la finalitat d’assegurar unes condicions bàsiques de vida, establir impostos progressius i implementar una política monetària no deflacionista.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.