Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Ecologia, Economia alternativa, Especulació, General, Illes Balears i Pitiüses, Mitjans alternatius, Mobilitat i territori, Politiqueig, Treball i economia

[Manifest] Sense límits no hi ha futur

Publicat per dia 21 setembre 2016 – 10:03Cap comentari | 273 views

[Manifest] Sense límits no hi ha futur

Share to Google Plus

Aquest dissabte es presentà a Palma la campanya #SenseLímitsNoHiHaFutur #DecreixementTurístic.

Al voltant de 250 persones es concentraren, en roda de premsa, a les escales de La Seu per fer la lectura d’un manifest que posa accent en la massificació turística i els seus problemes derivats, tant ambientals, territorials, econòmics o socials.

Aquest manifest l’impulsen desenes de persones de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, que volen fer pública la seva preocupació per la situació ecològica i social a les Illes. La sort ha volgut que iniciatives diferents però coincidents, s’hagin pogut trobar, fusionar-se i parir el text de #SenseLímitsNoHiHaFutur, escrit amb moltes mans.

Metges, Músics, Arquitectes, Biòlegs, Pagesos, Actors, ex-Consellers, Professors i una llarga llista de professionals de tots els àmbits, formen part d’aquest grup. El manifest és una crida a tota la societat, una crida a la reflexió col· lectiva per frenar la massificació turística i l’urbanisme descontrolat, que posa en perill recursos naturals bàsics com l’aigua, el paisatge i els ecosistemes insulars, amenaçats pel ciment i l’excès turístic.
Els impulsors d’aquest manifest estan convençuts que hi ha una majoria social amplíssima que dóna suport a mesures per frenar la massificació i aquest. Sigui com sigui es coincideix que esteim en un moment històric i crític que requereix de decisions importants i manifesten que les Illes viuen una situació límit en les que seguir creixent a costa del territori, com fins ara, ja no és possible, perquè això ens du cap al col•lapse.

“No ens volem acostumar a la massificació, no volem batre rècords turístics cada any, no volem veure com s’urbanitza 1 hectàrea al dia, ni volem que es destrossin més ecosistemes únics. No podem permetre que s’esgotin els recursos naturals, ni perdre més qualitat de vida. Estem cansats de veure com s’urbanitza fora vila i la vorera de mar, esborrant per sempre paisatges irrepetibles i una cultura rica i arrelada. No volem ser estrangers a la nostra terra, ni acceptam convertir-mos en un parc temàtic, on els seus habitants formem part d’un decorat. De cap manera!”

Un grup de persones per viure dignament no s’ha quedat de mans plegades esperant que tot peti. I per aquest motiu ha impulsat aquest manifest que vol, encara més, deixar clar que sense decreixement no hi ha futur.

“Els responsables públics no poden no fer res, aquesta vegada no. S’ha de rompre la inèrcia, el tanmateix i la por. És l’hora de decidir, de ser valents i conseqüents, perquè ens ho jugam tot. Aquesta iniciativa reclama límits a la depredació del territori, així de simple.”

Actualment ja són 71 col·lectius/entitats  i més de 2700 persones que li donen suport.

A continuació podeu llegir el manifest, molt recomanable, i podeu adherir-vos al mateix la seva web i procurar difondre al màxim.

La massificació turística i l’excés de construcció devoren les illes Balears cada dia. El ritme de destrucció del territori, del paisatge, de la nostra pròpia casa, és extraordinari. Molts dels ecosistemes que han sostingut la vida al llarg dels segles s’estan transformant en taques urbanes. Aquesta expansió converteix paisatges bells i llocs amb una història rica i antiga en llocs sense ànima. Aquest procés urbanitzador es fa sense tenir presents els recursos naturals, l’orografia, l’escala local, els nuclis històrics o la cultura preexistent.

Es calcula que a les illes Balears s’ha urbanitzat més d’una hectàrea de terra al dia al llarg de les darreres 6 dècades. El procés continua implacable, empès per una economia de demanda infinita que no preveu límits. De fet, si les illes Balears fóssim el planeta, hauríem de menester 7 planetes més per sostenir el nivell de consum actual. És per això que es pot dir que batem tots els rècords negatius: de massificació, de consum d’aigua i energia, de producció de residus, de cotxes de lloguer, d’emissions contaminants, etc. El 2016 patim la pressió humana més elevada de la història i es preveu que segueixi creixent els anys vinents, emparada per una planificació urbanística que permet superar els 3’7 milions de places. Aquest horitzó és senzillament inassumible.

Els rècords turístics però, no reverteixen actualment en una millora de les condicions de vida de la majoria de la gent. El preu dels habitatges, dels lloguers i certs productes bàsics pugen i pugen, mentre els sous, la renda familiar i els drets laborals baixen. La joventut no té futur aquí si no és per fer feina a l’hotel o a l’obra. El negoci es fa aquí, sí, però ens arruïna ecològicament i ens empobreix. A més a més, cada dia som més estrangers a la nostra terra. Qui de nosaltres no ha evitat anar a un lloc de vorera de mar o del seu propi poble perquè està massificat i explotat fins a l’abús? Tot plegat està generant greus problemes de convivència entre residents i turistes, i tots hi sortim perdent.

Aquest model també afavoreix la corrupció, la dependència exterior i una escassetat d’aigua mai vista. L’agricultura illenca, productora d’aliments de qualitat i que manté paisatges singulars, retrocedeix cada dia. A fora vila les piscines substitueixen els arbres, mentre la mar i la vorera de la mar es privatitza i s’embruta. Per altra part, els espais naturals que hem salvat pateixen la massificació i no disposen de recursos suficients per mantenir-se en bon estat.

Milers d’illencs ens hem mobilitzat durant dècades per reivindicar una manera de viure digna que no impliqui espenyar el territori. S’han aconseguit grans victòries i s’han salvat desenes de llocs amenaçats. Ara, però, el que està en risc és tot i el temps juga contra nosaltres: cal una acció decidida en defensa de les illes, de tot el territori.

I és per això que feim aquesta crida. Reclamam una resposta a l’altura de la crisi social i ecològica que vivim. Exigim que es freni l’ocupació exagerada de territori que pretén únicament crear més i més places, i que es renunciï a construir infraestructures que alimenten el creixement basat en el petroli. Volem conservar el paisatge, per això cal protegir el litoral i el camp de manera definitiva. Demanam frenar nous ports i aeroports, camps de golf i polo, abandonar els projectes per fer autopistes i grans esteses elèctriques i optar per un model de mobilitat racional.

Volem democràcia i benestar social, posar les institucions al servei dels interessos del 99% de les persones, que s’impulsin programes d’habitatge digne a preu raonable i que es doni suport a les alternatives econòmiques al marge del turisme. Estam indignats de sentir paraules buides mentre anam cap al col·lapse ecològic i social. Demanam planificació, no volem haver de córrer sempre a atendre emergències ambientals i situacions de sobreexplotació.

Volem avançar cap a la sostenibilitat, conscients que sols s’aconseguirà reduint els futurs creixements residencials i turístics. Reclamam al Govern i als Consells mesures de veritat i un canvi de ritme en les polítiques que afecten el territori. Nosaltres, ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes, exigim coratge als nostres governants, mesures concretes i compromís amb els interessos generals. Volem tenir l’esperança d’un futur millor i això sols serà possible amb decisió. No volem esperar més, no podem esperar més. Sabem que és possible i que ara és l’hora, perquè si no hi ha límits, tampoc no hi ha futur.

Randa, 10 de setembre

Articles relacionats:

- Fan falta mesures restrictives, no voluntàries, en els usos turístics per fer front a la situació de sequera

- 110 torres d’alta tensió de 40 metres d’alçada acabaran per sempre amb la Marina de Llucmajor

- Cabrera: de Parc Nacional a Beach Club. Així celebra els seus 25 anys la joia de la corona

- La deficient gestió hídrica de s’Albufera com a causa de l’abocament al ZEPA

- Per on decréixer turísticament? Una alternativa ecosocialista

- “Mentre cada any s’incrementa la flota de cotxes de lloguer el transport públic ferroviari cau en l’oblit”

- Urgent analitzar l’impacte i posar límits al nombre de creuers que visiten Palma

- “Cap institució canvia les coses sense la pressió de la societat, i potser és aquí on tots ho podem fer millor”

- El tercer número del Tot Inclòs ja és al carrer (i a la xarxa)!

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.