Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Difusió i pensament crític, Drets bàsics, En directe, Estat espanyol i el Món, General

L’experiència d’una bunyolina i un solleric ajudant els refugiats: “Lesbos és una vertadera bogeria”

Publicat per dia 16 març 2016 – 8:56Cap comentari
Share to Google Plus

Article de Bàrbara Suau publicat originalment a Es Castellet, revista de Bunyola.

El passat 20 de gener la bunyolina Carme Borràs Colom i el solleric Joan Bernat Puigserver explicaren la seva experiència de solidaritat i ajuda mútua a l’illa grega de Lesbos, com a voluntaris per ajudar els desplaçats que hi arriben en barca.

La xerrada, organitzada per l’Associació de Veïns i Veïnes de Bunyola, tengué lloc al Teatre Municipal i comptà amb l’assistència d’un centenar de persones.

L’acte fou presentat per Gori Estarellas Colom,  que es referí a la “inoperància, ineficàcia i malfer de les institucions dels estats europeu, les quals en comptes de fer terra d’acollida hi han posat tanques”.

Carme Borràs i Joan Bernat Puigserver, membres de la plataforma Sóller amb els Refugiats, explicaren la forta experiència que visqueren durant els deu dies a una platja de Lesbos, on acollien i ajudaven els desplaçats que hi desembarcaven durant la nit. Cada nit sortien a rebre els refugiats que els bombers del projecte Proem-Aid ajudaven a arribar. Parlaren de com els traficants cobren entre 500 i 1.500 euros per embarcar la gent que fuig de Turquia a Lesbos, obligant algú dels que parteix a menar les barques estibades de gent, sense haver estat mai a la mar: “Si s’espanten i es reneguen a menar, els encanyonen”.

refugiats 1

Foguera a Lesbos // Carme Borràs

Tant els voluntaris com els bombers esperen les barques a la platja vora una foguera, que és un punt de llum, perquè arribin a la platja, allà on els poden ajudar. Recordaren les mirades dels desplaçats en arribar: “terrorífiques, vénen banyats, amb hipotèrmies, els salvavides són una presa de pèl, es rompen quan els bombers els agafen…”.

Joan Bernat i Carme explicaren que el primer que feien era treure nins, dones i gent impedida i abraçar-los per tranquil·litzar-los, perquè “arriben en estat de xoc”. Als infants els donaven “somriures, besades, aferrades, un suc, una fruita… I després els trèiem la roba banyada, els eixugàvem i els vestíem”.

La prioritat és que la gent que arriba entri a l’autocar d’ACNUR eixuta. Si no fos pels voluntaris, la gent que ha aconseguit arribar a Lesbos, pujaria a l’autocar d’ACNUR xopa. ACNUR només els dona una flassada dins l’autocar. “Fa quatre mesos que hi ha autocar. Abans caminaven un o dos dies xops fins que arribaven al camp d’acollida”, afirmaren Joan Bernat i Carme.

Parlaren també de les deplorables condicions dels camps d’acollida i de la manera poc digne en què els funcionaris d’ACNUR reben els desplaçats: “la majoria dels que treballen a ACNUR són funcionaris i el cor se’ls fa fort. Cada arribada per ells és només una barca més. Consenten que els desplaçats estiguin set hores fent coa quan arriben al camp d’acollida, banyats, fins que són identificats… L’arribada funciona gràcies als voluntaris i a les petites ongs, aquestes són les que funcionen”, afirmaren.

refugiats

Arribada d’una barca a Lesbos // Carme Borràs

Durant la xerrada es tractaren molts altres aspectes de la difícil situació que viuen els refugiats i immigrants que arriben a Lesbos. També hi hagué referències a l’actitud passiva dels governs de la Unió Europea.

Tant Carme com Joan Bernat deixaren palesa, durant tota la conversa, la forta impressió que els causà la situació que viuen les persones que arriben a Lesbos, “perquè són persones, com nosaltres”, insistien. “Dins cada barca jo hi he vist qualcú conegut, qualcú que te recorda algú…”, “Lesbos és una vertadera bogeria…”, ‘És molt més brutal del que ningú es pot imaginar. La gent de Mitilene ja no vol menjar peix perquè la mar està plena de morts… Els nins de l’illa no volen nedar, hi ha molts de morts a la mar. Els pescadors no volen sortir a pescar, l’aigua és plena de morts, diuen…”, ‘Si Europa fes visats a aquesta gent, amb els 10 euros que val el ferri de Turquia a Lesbos, passarien sense problemes…”, “Quina barbaritat! I ara Europa diu que els prendrà la motxilla, el poc que duen!”, “Estic molt empegueït de ser europeu. No els tracten bé. Ho veim i ho deixam fer…”, “És hora de què tots comencem a mirar cap endavant”. Els dos voluntaris acabaren la xerrada amb paraules de solidaritat: “Ens enduguérem moltes lliçons de vida. Només ens queda compartir”.

I ara ja des de Mallorca, amb la plataforma Sóller amb els refugiats, Carme i Joan Bernat continuen ajudant els desplaçats: ho conten als joves dels instituts, han fet xerrades a Sóller i a Bunyola, difonen la campanya d’apadrinament de bosses per a nadons (ja es duen 450 motxilles apadrinades!), demanen bosses portanadons i ajuda econòmica. I també anunciaren una diada per al 12 de març al Centre Flassaders de Palma, i  manifestacions el 26 de març a Palma i a Sóller.

I si voleu ajudar a salvar vides a Lesbos, podeu fer una aportació econòmica per al projecte Proem-Aid a aquest compte de Triodos Bank, a nom d’Associació Proem-Aid: ES49 1491 0001 2021 7549 1022

Avui es realitzen concentracions arreu de Mallorca (20h) i a Eivissa (18h) en solidaritat amb els refugiats i en contra del tractat de la Unió Europea i Turquia. A Ciutat es realitzarà davant la Delegació de Govern, als pobles serà davant els respectius ajuntaments.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.