Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Drets bàsics, General, Illes Balears i Pitiüses

Les PAHs de les Illes Balears diuen NO a una Llei que no cobreix mínims

Publicat per dia 27 novembre 2016 – 18:00Cap comentari | 406 views

Les PAHs de les Illes Balears diuen NO a una Llei que no cobreix mínims

Share to Google Plus

Les Plataformes d’Afectades per les Hipoteques a Mallorca, Menorca i Eivissa respecte a l’esborrany definitiu de la nova Llei d’Habitatge Balear donen la seva opinió com a plataformes de referència en temes d’habitatge i pel coneixement de primera mà del redactat d’aquesta Llei.

Des de les PAHs de de les Illes Balears es considera que la Llei que es vol dur a tràmit és un compendi només de bones intencionsque no arriba ni tan sols a pretendre ser un conjunt de mesures que garanteixin uns mínims relatius al dret a un habitatge digne. L’abast és tan limitat que no arriba a ser una Llei de mesures urgents encaminada a afrontar la realitat de la situació d’emergència habitacional que es dóna a la nostra comunitat autònoma.

Durant la redacció d’aquesta Llei, les PAHs entengueren que la legislació balear té una gran mancança en aquest tema, ja que ni tan sols tenia una Llei d’habitatge per modificar, i per tant, era i és necessari desenvolupar uns mínims que donessin context i fonament a una sèrie de mesures d’emergència habitacional que la PAH va presentar el novembre del 2015 al Parlament Balear, i que entre altres Lleis, són les incloses en la ILP Catalana, que donà el sus a la Llei 24/2015 del Parlament de Catalunya.

Tot i que en una primera etapa del redactat del present esborrany es van incloure aquestes mesures d’emergència i d’altres existents als textos d’habitatge de Navarra, País Basc i Aragó, les revisions posteriors han mutilat la part de garantia d’un habitatge digne i ha deixat un text descafeïnat sense un abast real de què significa la Garantia del Dret a un Habitatge Digne.

Són preocupants les paraules de la presidenta del Govern Balear que ha repetit en diverses ocasions el terme “Lloguer Social”, quan a la Llei aquestes dues paraules conjuntament no hi consten cap vegada. També les declaracions de què aquesta Llei evitarà els talls de subministraments no venen a ser del tot certes, ja que no ho especifica enlloc, ni té un principi de precaució que obligui a les subministradores a informar a serveis socials abans d’un tall, amb la qual cosa no preveu casos com la mort la setmana passada de la senyora de Reus. Tot això reforça la sensació de fer una Llei que “soni bé” però que no passa de ser en gran part un text mancat de contingut real, ni de pes executiu per tal de garantir el Dret a un Habitatge Digne.

Concretament des de les PAHs de les Illes Balears consideren que:

1. La Llei es anacrònica en tant que no reflecteix l’estat actual del dret a l’habitatge i per tant el seu desplegament resulta inútil pel 80% dels casos d’emergència habitacional.

2. Aquest anacronisme es concreta en la manca d’ajudes i compromís per part d’aquesta Llei en els desnonaments de lloguer, els quals suposen més del 65% pel que fa al 2016 (segons dades del CGPJ) i es van incrementant.

3. Especial menció dins de la problemàtica dels desnonaments de lloguer dels casos de petits tenidors, on cal establir mesures per tal de mantenir el lloguer d’aquests habitatges o oferir habitatges alternatius amb lloguers de caire social en habitatges de titularitat pública. Però garantir en darrer terme el Dret a l’Habitatge.

4. L’anacronisme de la Llei és palès donada la problemàtica amb l’augment dels preus dels lloguers per les conseqüències del lloguer vacacional, impedint l’accés a un habitatge habitual en règim de lloguer a gran part de la població.

5. La Llei evita xerrar dels casos de persones sense recursos i en situacions d’exclusió social que s’han vistes obligades a ocupar habitatges buits per la manca de recursos institucionals per donar solucions a aquesta problemàtica. Aquesta és una problemàtica actual i creixent a la qual el Govern Balear fa com si no existeix i per tant en la Llei es reflecteix aquesta inacció, i per tant aquesta situació és exclosa de qualsevol tipus d’ajut o acció per tal de garantir un habitatge digne.

6. Tot i que la Llei xerra de persones en risc d’exclusió, no arriba a definir que són ni ha establert uns barems relatius a indicadors econòmics i socials per tal de definir quines són aquestes situacions.

7. No afronta la problemàtica del sobreendeutament, tant d’antics deutors hipotecaris com avaladors. Un endeutament que ofega a les famílies, i que no contempla cap política per pal·liar dita situació.

8. Tampoc reflecteix el compromís assolit amb TOTS els grups polítics per l’aplicació de les mesures de la Llei 24/2015 proposades per la PAH el mes de novembre del 2015 i acceptades per tots els grups parlamentaris balears.

9. No obliga a la mateixa administració local (govern balear, consells insulars i ajuntaments) a donar solucions a la crisi habitacional garantint que cap persona en risc d’exclusió es quedi sense un habitatge digne (a l’actualitat només es duu a terme una política d’albergs en pèssimes condicions i només per alguns casos que es donen a Ciutat, i els albergs no poden ser considerats habitatges).

10. Encara que l’esborrany pareix que obliga als grans tenidors d’habitatges buits cedir-los a l’administració, no contempla un règim sancionador en cas d’incompliment, per tant es basa només en la bona fé d’aquests.

11. En cas de desnonament per execució hipotecaria, en cap moment es parla del tipus de lloguer, la durada ni la quantitat.

12. No defineix que s’entén per lloguer social, de l’obligació, del que és, dels beneficiaris d’aquest tipus de lloguer, ni dels qui l’han de prestar i les rendes adequades a la situació socioeconòmica de les famílies.

13. La Llei segueix xerrant d’insolvència sobrevinguda, el que significa que hi ha mesures que sol es garantiran a persones o famílies que la seva situació hagi empitjorat els darrers anys, però exclou deliberadament a les famílies i persones que tenen una situació d’insolvència o pobresa sostinguda al llarg del temps, i la Crisi ja durà més de 5 anys.

14. La Llei deixa moltes coses enlaire, poc definides, o a desenvolupar en futurs reglaments, el que significa que no es podrà aplicar a la pràctica, i per tant no garanteix el Dret a un Habitatge Digne.

15. És especuladora, ja que ofereix la possibilitat de canviar l’us dels locals comercials en habitatges, sense especificar per quins casos, en quina situació. Per tant està fomentant l’especulació de l’habitatge inclús per a lloguer vacacional.

16. Respecte a pobresa energèticano garanteix el subministrament en casos d’extrema necessitat o famílies sense recursos. No obliga a les elèctriques i altres empreses subministradores a informar a l’administració abans d’un tall de llum o aigua.

Aquesta Llei desvela la manca de compromís amb la ciutadania, la falta de valentia enfront de la possibilitat de molestar a empreses, entitats financeres i d’altres, sacrificant altre cop els Drets de la Ciutadania als capricis de les entitats financeres i l’IBEX35.

La situació de l’habitatge és pitjor de la que fa uns anys enrera. Des de les PAHs de les Illes Balears aposten perquè s’estableixin ja d’una vegada criteris d’exclusió i condicions dels lloguers, que han de dir-se i ser socials. A la Llei Catalana 24/2015 s’estableixen sense cap problema i van ser acceptades pels grups parlamentaris ja fa un any, també altres legislacions com la Llei Murciana aprovada amb el suport dels Ciutadans, PSOE i Podem o la Llei Navarra que comptà amb l’abstenció del PP. Per contra a les Balears el Govern del Canvi es mostra més tou i amb menys interès per resoldre la problemàtica dels seus ciutadans.

Es demana una Llei més concreta que garanteixi l’habitatge a totes les persones sense discriminar si la problemàtica és per hipoteca, lloguer o ocupació, o si la seva situació és conseqüència de la Crisi o si és una problemàtica sostinguda en el temps. Que defineixi i apliqui polítiques actives de lloguer social, que especifiqui quines persones són vulnerables (els criteris socials i econòmics) i per tan subjectes passius d’aquest dret.

Davant tot plegat, tot i que part de l’articulat inclou aportacions de les tres PAHs de les Illes Balears, es considera que són insuficients perquè no compleixen l’objectiu més bàsic d’una Llei d’habitatge, executar al mandat autonòmic, constitucional i universal del Dret Fonamental a un Habitatge digne, i per tant les PAHs de les Illes Balears han aportat tota una sèrie de mesures que doten a aquest esborrany de l’articulat el que li manca per ser garantista, per què a l’executiu prengui nota i modifiqui l’articulat actual.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.