Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Conflictes, imperialisme i militarisme, Difusió i pensament crític, Estat espanyol i el Món, General, Mitjans alternatius

La prostitució, una forma de sobreviure per a molts menors estancats a Grècia

Publicat per dia 11 novembre 2016 – 10:06Cap comentari | 44 views
Share to Google Plus

El dijous 4 de novembre es realitzà a l’Ateneu Llibertari Estel Negre la xerrada ‘Els menors no acompanyats a un món de fronteres tancades’ a càrrec de Tassos Smetopoulos, un educador social de carrer a Atenes, Grècia, de l’organització STEPS. Publicam aquest article de maremostrum directament relacionat amb el tema tractat a Ses Veles.

Els darrers mesos (Tassos) ha estat treballant amb els menors no acompanyats (MENA) estancats a la capital grega fruit del tancament de fronteres europees. Molts d’ells han perdut els seus pares, o bé les famílies els han enviat a la cerca d’un futur millor. Altres tenen algun familiar a Europa que esperen trobar algun dia. Què passa amb aquests menors que queden fora d’un sistema grec col·lapsat?

Prostitució, drogues, robatoris o esclavitud són les principals vies en les que cauen per poder sobreviure. Una de les que en Smetopoulos destacava és la prostitució. Molts nois a, segons ell principalment d’origen afganès, es veuen obligats a prostituir-se per aconseguir els diners necessaris per a pagar les màfies per arribar al seu destí final: alguna de les capitals europees més pròsperes. La veritat, però, és que sovint només aconsegueixen el mínim per a sobreviure a Grècia. La demanda de joves per part de grecs adults homosexuals és alta. La plaça Victòria, el parc Panellinious i la plaça Omonia són alguns dels punts més freqüentats per aquesta pràctica. Allà es fan els intercanvis. Hi ha qui ofereix allotjament, menjar i roba o d’altres que paguen entre 12 o 150 euros a canvi dels seus serveis. Les nenes i noies joves són menys visibles al carrer, però també pateixen la violència sexual als camps oficials.

Tassos durant la xerrada realitzada a l'Ateneu Estel Negre.

Tassos durant la xerrada realitzada a l’Ateneu Estel Negre.

No hi ha un sistema oficial de registre de menors i això fa que les dades siguin molt poc precises. El sistema de protecció social grec no és capaç d’absorbir aquest volum de menors, i molts busquen alternatives: els seus destins, un cop a Grècia, és alguna ONG, camps de refugiades, cases ocupades o el carrer. Els menors d’origen sirià, fruit dels acords de la Unió Europea, són els que encara tenen alguna possibilitat d’entrar en algun dels programes i resideixen principalment als camps, però res clar i això no és garantia d’escapar-se de la violència ( que també existeix als camps oficials).

La majoria de menors entren per les illes gregues, allà són identificats i retinguts on reben un permís per moure’s dins l’illa. Teòricament s’hi haurien d’estar prop d’un mes, però per la majoria l’estada s’allarga entre 3 i 5 mesos. Quan toquen Atenes el seu objectiu és continuar el viatge i intenten trobar qualsevol via per fer-ho. Les rutes actuals són la terrestre via Macedònia fins al nord de Sèrbia, alguns intenten per Itàlia, o la falsificació de documents. Els costos poden elevar-se fins als 4.000 euros.

Que està fent Europa per aquests menors? On queda la Declaració Universal dels Drets dels Infants? La llista d’espera per entrar en alguna plaça dins el sistema de protecció social grec és de 1.000 menors. Aquest col·lapse afavoreix un mercat negre que, segons Smetopoulos, al sistema ja li convé per mantenir-se.

Podeu veure el reportatge de la BBC.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.