Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » General, Politiqueig, Pollença

La maleducació de la “gent d’ordre”

Publicat per dia 7 novembre 2015 – 18:12Cap comentari | 36 views
Share to Google Plus

Tots per Pollença és el partit de la gent d’ordre, de la gent de bé. Això ho sap tothom, fins i tot de manera inconscient. Encara que la campanya jugués amb un to jovial, desenfadat, per la gent que ha anat a la llista tothom sap que és un partit d’ordre: conservadors, tradicionals, l’esforç, la feina ben feta, l’empresa, la netedat, l’ordre i la seguretat… A la gent d’ordre se li suposa bona educació, modals refinats, correcció en les formes i el llenguatge.

És evident que això no passa de suposició, perquè en el terreny polític no acostuma a ser així. No descobrim res de nou, ho hem vist amb en Labordeta, na Mònica Oltra, n’Alberto Garzón o els diputats de la CUP: la gent d’ordre, dins les cambres democràtiques, són uns maleducats. I amb maleducats ens referim a que interrompen, no respecten el torn de paraula, criden, fan renou aposta i se’n riuen mentre parlen «els altres». La correcció, educació i bones formes només la deuen practicar entre els que consideren els seus iguals, però no amb els que consideren els seus «inferiors». M’atreviria a dir que en algun lloc del seu inconscient, consideren una «anomalia» que gent com nosaltres segui dins una sala de plens.

Ho vàrem poder comprovar (i ho podeu sentir al podcast de la radio a partir 2:00:00 durant debat moció sobre l’impost turístic i 3:18:00 a contestació de pregunta sobre obres de la escalinata de Calvari) al passat ple d’octubre. La majoria dels regidors de Tots per Pollença varen perdre els papers i varen demostrar una gran falta d’educació i de respecte cap a la resta de regidors.

Pel que fa a mi, després que en Tomeu Cifre Ochogavia m’hagués interromput unes quantes vegades, interpel·lant-me mentre jo feia ús legítim del meu torn de paraula, fins i tot cridant-me, acompanyat pel parloteig i rialles de les regidores Cerdà, Buades i Tugores; després d’haver hagut d’esperar fins a 6 minuts amb el micro a la mà (sent el meu torn de paraula), fins que deixaren de pegar crits i vaig poder acabar la frase; acabat el ple, vaig anar dir-los que em pareixia una absoluta falta de respecte el que m’havien fet, que jo no els havia interromput cap vegada, ni feia comentaris en veu alta del que pens d’ells o del que diuen si no m’agrada.

GENT D'ORDRELa justificació del portaveu de Tots va ser que el batle a mi m’afavoria, que feia parts i quarts, que pareixia que la batlessa era jo. Li vaig respondre que això era mentida, però que fins i tot si hagués estat així, això no li donava cap dret a cridar-me ni interrompre’m perquè jo l’havia respectat a ell. El raonament també era prou infantil: com que durant el ple li havia dit que jo era lliure de comentar-lo per les xarxes així com em semblava oportú, idò ell trobava que em podia interrompre quan volia («i si no li agrada, se fot» em va cridar al ple), confonent la llibertat d’expressió amb el respecte pel torn de paraula. Us assegur que els meus alumnes de segon d’ESO ho saben distingir.

Per altra banda, el que pretenia ser el «perjudicat», resulta que va intervenir una i dues vegades en tots els punts que es van discutir (6), mentre que jo només vaig intervenir en 3 punts. El «perjudicat» va xerrar 28 minuts i jo només 22 (i això que vaig presentar una esmena i una moció, cosa que no féu ell). Els «perjudicats», a més, varen agafar la paraula pel seu compte cada vegada que els va donar la gana, varen fer més preguntes de les que havien registrat i, fins i tot, varen intervenir fins a tres vegades en les preguntes que Alternativa feia a l’equip de govern!

La segona del partit, na Francisca Cerdà, em va dir que era el batle que havia de posar ordre; jo li vaig fer notar que els havia ordenat unes quantes vegades callar i no ho havien fet. Li vaig demanar si trobava que els havia d’expulsar de la sala de plens. «Ell és el batle», encollint les espatlles.

Pel que em varen dir, començ a sospitar per on anirà la seva oposició. No tenen assumit no estar al govern, així que en lloc de posar-se a fer feina d’oposició (i això és: control, propostes i crítica quan fa falta) és possible que vegem una estratègia basada en l’intent de desestabilització, el victimisme i l’espectacle (d’això ja en vérem una mostra, amb la teatral escena de la sortida de la sala de plens de la regidora Maria Buades fent-se l’ofesa perquè sobre la pregunta que va formular «la resposta no és correcta», o sigui, no és la que volia sentir).

Només esper que el batle, Miquel Àngel March, prengui mesures pel proper ple: si hi ha persones que no tenen capacitat per contenir-se els impulsos, respectar un elemental torn de paraules i no fer-nos perdre el temps a tots amb les seves potadetes, idò tal vegada no han d’estar dins la sala de plens. Per molt que després es facin les víctimes. Tolerar la intolerància, fa que regni la intolerància.

Marina Llobera, portaveu del grup municipal d’Alternativa per Pollença

*Article publicat al blog d’Alternativa per Pollença, URXELLA

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.