Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, General, Okupació i espais alliberats

[IV Fira] Antifeminisme i agressions de gènere als entorns antiautoritaris i espais alliberats

Publicat per dia 10 octubre 2016 – 20:21Cap comentari | 265 views
Share to Google Plus

Mai havia volgut sentir la por a ser violada. Des d’adolescent que em decidia a acompanyar a les altres amigues a casa seva i a tornar sola. No volia viure en aquesta tensió constant del poder ser víctima. No em creia víctima, volia ser forta, aprendre a enfrontar-me. El odi a la societat i el punk estaven amb mi quan vaig ser agredida les primeres vegades. Quan encara no entenia que les relacions de poder i els privilegis no es troben només de portes en fora. Els anys van passar i la necessitat de radicalitzar i cohesionar el meu discurs i pràctiques polítiques estava cada vegada més present. Suposo que no va ser fins a aquell moment que vaig entendre quantes vegades havien ignorat la meva voluntat, el meu dolor, quantes vegades havia viscut immersa en el xantatge i la culpabilitat. Van ser les meves companyes les que em van ajudar en això. Des de llavors, em vaig esforçar en plantar cara a la infinitat de situacions del meu quotidià en les que abusaven de nosaltres, ens marginaven o ens menyspreaven per ser ties. I no va ser fàcil. Vaig trobar murs enormes que no em van deixar avançar i vaig conèixer la meva pròpia presó. Projectava en els homes tota la culpa mentre seguia compartint projectes, casa, amor i sexe amb ells. I en el fons de la sala de concerts del centre social una pancarta enorme amb un «machete al machote». Les contradiccions eren tan fortes que vaig haver de buscar una sortida. Una forma de conjugar la meva crítica radical i la necessitat de vetllar per mi i les meves, amb la realitat dels rols socials imposats i els meus vincles amb els homes que els perpetuaven. Vaig reaprendre a comunicar els meus límits, vaig fotre bronques a molts col·legues i amants i vaig parlar obertament de la necessitat de que els tios tractessin aquests temes. Vaig intentar entendre què mou a l’agressor i què paralitza a l’agredida. Vaig voler parlar d’aquelles coses incòmodes que s’eviten, vaig buscar les contradiccions i vaig admetre errors.

El fanzine «Antifeminisme i agressions de gènere als entorns antiautoritaris i espais alliberats» no és un relat sobre les meves vivències. És un assaig que parla de tot el que en vaig extreure i vol ser una eina de treball tant personal com col·lectiva. Un camí fora del dogmatisme i la puresa ideològica que s’apropi a les nostres realitats i ens ajudi a planta’ls-hi cara.

ANTIFEMINISME I AGRESSIONS DE GÈNERE

 

 

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.