Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, General

Feim por encara que no ho volguem

Publicat per dia 17 novembre 2015 – 8:42Cap comentari | 230 views

Feim por encara que no ho volguem

Share to Google Plus

Entr al metro corrents perquè cau xàfec. Un cop al vagó, em desvesteixo de jersei i jaqueta. Pocs minuts després, arrib a la meva estació.

Surto a mitja andana. Davant meu, una noia, ja ben vestida i protegida de la pluja, enfila el mateix camí que jo. La distància que ens separa deu ser d’uns 10 metres. Ho maleeixo: no és ni massa a prop com per avançar-la, ni massa lluny com perquè no noti la meva presència. Són les 12 de la nit passades i vaig una mica xop.

Mantenc la distància mentre ens plantam a les escales mecàniques. Ho aprofit per anar-me vestint: jersei, braga, jaqueta. I confii en què la noia, en sortir, prengui un camí diferent al meu.

No tenc pas sort: tomba pel mateix camí que jo. I obre el paraigües, perquè segueix plovent. Puja per la mateixa vorera que hauria d’agafar jo. La situació me comença a posar nerviós: té tots els ingredients perquè la noia tingui por, segur que m’ha vist, ni que sigui de reüll, i pot sospitar de mi. Per què? Doncs perquè sóc un home. I per molt que jo tingui clar que no li faré res, ella no ho sap i em veu com el que sóc socialment: un home.

Aprofit que sortim en una plaça per distanciar-me lateralment també d’ella. Creuo el carrer a l’altra vorera i començ a córrer per evitar la pluja, enganxat a la paret. D’aquesta manera, m’assegur que ella em veu marxar, avançant-la i allunyant-me cada cop més d’ella. La meva preocupació ara és no mullar-me, ja no cal córrer tant.

Arrib a casa, m’atur a dins del portal. Allí, m’entretenc mentre obr la jaqueta. De cop, en lloc de sentir com es tanca la porta rere meu, sent com unes claus que hi dringuen i algú que hi entra, inesperadament per a mi; fins i tot faig un petit bot d’ensurt. És ella, la noia. Una veïna meva.

I resulta que ens coneixem. L’expressió verbal i de la cara, d’un i altra, entre somriures nerviosos, és la mateixa: «eres tu…!». A mi m’ha espantat la sorpresa quan no esperava que aparegués algú rere meu. A ella l’havia espantat tenir algú darrere.

D’esquitllentes havia vist que tenia un home rere seu. Que l’home es tapava. Que es posava caputxa. Que durant un tros de camí, anava rere seu. Com si la seguís. Ha respirat alleugerida quan ha vist l’home córrer per la vorera d’enfront.

Em reconeix que ho ha agraït, que m’apartés d’ella, que li’n marqués distància. Distància de seguretat. La que les dones, malauradament, han de veure’s obligades a mantenir quan es creuen homes desconeguts pel carrer. I això ho hem de tenir presents nosaltres, els homes, i afrontar-ho com toca: hem de prendre consciència de què vol dir ser socialment home. I actuar en conseqüència.

Convocatòries relacionades:

Jornades sobre la situació de la violència masclista

- [21N] MANIFESTACIÓ: La nit és nostra!

[25N] Marxa de torxes contra la violència de gènere

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.