Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Autodeterminació, Criminalització i repressió, Defensa del català, Entrevista, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, General, Països Catalans

Eulalia Reguant: “tot i tenir-hi molts bons amics em sap greu veure certs posicionaments del PSM”

Publicat per dia 17 febrer 2016 – 10:14Cap comentari | 301 views

Eulalia Reguant: “tot i tenir-hi molts bons amics em sap greu veure certs posicionaments del PSM”

Share to Google Plus

Eulalia Reguant, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya, és llicenciada en matemàtiques. Abans de participar de forma més visible al projecte de la CUP participà en la lluita contra el deute i en moviments antiglobalització, tant és així que crític.cat la denominà com “l’activista internacionalista”. Junt a Quim Arrufat anà a fer d’observadora a les eleccions al Kurdistan, on hi torna aquest cap de setmana per una conferència de pau amb partits d’esquerra europeus ”no socialdemòcrates”.

Ella i el Xevi Generó són a Mallorca per participar a l’acte “L’estat de la qüestió” que consisteix en l’exposició i explicació pública del procés d’independència i de l’acord amb Junts pel Sí. Aprofitam per preguntar-li algunes qüestions sobre l’acord i com s’estan fent les passes per la desconnexió amb l’estat espanyol, però també li plantejam preguntes sobre el Kurdistan, com veu la realitat política a les Illes, sobre el #PressingCUP i els atacs masclistes rebuts. Agraïm molt a la gent de la CUP Palma i a l’entrevistada el temps disposat. Salutacions. Esperam que gaudiu tant com nosaltres fent-la.

- Com comença Eulalia Reguant en l’activisme?

Ufff, no ho sé. Crec que a la Universitat. A les típiques, bé típiques, a les malauradament típiques lluites estudiantils sobre els preus de les matrícules i la reducció de beques. Començo així.

 - En quin moment decideixes participar del projecte de les Candidatures d’Unitat Popular? I amb quins objectius?

Jo pròpiament no sóc militant de la CUP. Tot i que fa molts anys que em moc i treballo en l’entorn de la CUP com a espai polític que crec que aglutina, o pot aglutinar, les línies d’un projecte polític que per mi és el meu, l’anticapitalisme i l’independentisme.

També entenc que cal que hi hagi gent que estigui dins les organitzacions polítiques i gent que no participi de les mateixes i participi dels moviments socials per mantenir-ne l’autonomia i la capacitat, i aquest és el meu punt. Per això no militava a la CUP, tot i que quan calia fer campanyes o altres coses hi col·laborava i ajudava. A les anteriors municipals, les del maig, em proposaren anar a les llistes de la CUP de Barcelona, i de fet vaig anar de número 4. És aquí quan començo de manera més visible, abans no militava per aquesta idea de poder distingir el que són moviments del que són organitzacions polítiques.

 - Idò en quins moviments estaves relacionada?

Els darrers anys de la meva vida, des de fa anys he estat vinculada als moviments antiglobalització, que ha pogut derivar en la lluita contra el deute extern dels Països del Sud amb per exemple ‘Qui deu a qui’, i quan comença la crisi del deute a l’estat Espanyol i el Sud d’Europa comencem el que és la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute i comencem a treballar en això. I després també en tot una part de finances ètiques amb la voluntat també que cal construir alternatives que no només siguin de denúncia.

Ara ens basam més en el procés independentista i l’acord arribat amb Junts pel Sí.

- El primer punt de l’acord és no votar en cap cas en el mateix sentit que grups parlamentaris contraris al procés i/o al dret a decidir. Què significa? Podria la CUP votar a favor una proposta en matèria social, que presentés Catalunya Sí que Es Pot per exemple?

No, s’hi afegeix la paraula per garantir l’estabilitat.

 - I en què consisteix garantir l’estabilitat?

Nosaltres entenem que aquesta legislatura és una legislatura excepcional, arribem a un acord perquè l’estat espanyol és un estat demofòbic i per tant corregim una anomalia democràtica que no ens deixa fer una consulta, no ens deixa fer un referèndum. I per tant arriba aquest acord, garantim l’estabilitat en tot allò que té a veure amb el procés de desconnexió amb l’estat espanyol i el procés constituent que és l’objectiu de la legislatura. També és remarcable que en els termes de desconnexió amb l’estat els partits contraris al procés no votarien el mateix que nosaltres ja de principis. Més enllà d’això, en cada cas decidirem.

- El segon punt diu que dos diputats de la CUP s’incorporaran a la dinàmica parlamentària del grup parlamentari de Junts pel Sí, això vol dir que deixen de ser de la CUP?

No. Que dos diputats passassin a Junts pel Sí seria un frau democràtic, és il·legal. Però bé, ja no cal que ens basem en qüestions legals sinó en que no és així. La idea que tenia Junts el Sí era aquesta eh, però com que no és legal no es pot fer. Llavors, en el que s’està traduint realment a hores d’ara és en que dos diputades de la CUP es reuneixen setmanalment una reunió amb dos diputats de Junts pel Sí on es mira com avancen les tres lleis que s’han de començar a fer o temes que aniran al ple del Parlament i poden ser susceptibles de ser conflictius entre ambdues formacions per veure si hi trobem alguna solució, o no.

- En quant a feina conjunta, ara deies això sobre les tres lleis (la llei d’Hisenda Pública, la llei de Seguretat Social i la llei de Transitorietat Nacional), ja s’han començat a donar passes per aconseguir la desconnexió des de la investidura fins ara?

El que s’ha fet bàsicament, que en el fons és el més important que havíem de fer, és entrar al parlament la ponència conjunta per fer les tres lleis. Això ja està entrat a tràmit, que era un dels objectius principal de la legislatura.

- El quart punt consisteix en posar de manifest errors de la CUP en la negociació. Quins errors consideres que pot haver realitzat la Candidatura d’Unitat Popular, i per això surten a l’acord a diferència dels possibles errors que hagi fet JxSí que no hi surten?

Aquest punt té més una qüestió de generar confiança a Junts pel Sí. Per ells hem comès errors.

Sí que pot ser el que no hem sabut fer ha estat explicar els nostres procediments, com funciona la CUP i quina és la manera de treballar de l’assemblearisme. No ho hem sabut explicar, no tant a JxSí, sinó tampoc a la societat en general. Hi va haver molta gent que amb nosaltres es va posar molt nerviosa i ho va passar molt malament, gent que tenia molta il·lusió pel procés, que també hauríem de veure com s’imaginen el procés.

També és un error haver-nos cregut que Junts pel Sí era una llista transversal, ens ho vam creure i ho hem pagat molt car.

 - I ara lògicament, quins creus tu que han sigut els errors de JxSí en la negociació?

Cometen l’error de no escoltar-nos i de seguir pensant que tot funciona com sempre i que som una organització clàssica. Van entendre el procés de converses com havien fet sempre. No van entendre que els acords no es farien en una sala, no van voler mai conèixer la CUP .

- Al mateix quart punt de l’acord es diu “es defensaran activament tots els agents que fan possible l’etapa política”, això involucra a tots els agents, inclosa Junts pel Sí, en casos que no tenguin a veure amb la independència?

Defensarem Junts pel Sí davant els embats que hi pugui haver de l’estat espanyol en tot el que té a veure amb el procés, així com a l’ANC, Ómnium i altres entitats soberanistes. Amb lògica procés.

Clar, és complicat separar el procés independentista de qualsevol altre procés no? Per nosaltres van junts, però com que per a ells no és el mateix… Davant l’embat de l’estat espanyol, si té a veure amb el procés, ens tendran al costat. De la mateixa manera que hem dit sempre que Artur Mas ens tendrà al costat en tot el que té a veure en treure les urnes el nou de novembre.

- Deixam de banda l’acord, i ens centram en la pressió rebuda, l’anomenat #PressingCUP. Com vau viure tant a l’organització com tu personalment la pressió exercida a l’organització i al moviment en si?

Era molt esgotador i molt trist de veure que el nivell del debat polític estava tant baix. És evident que és desagrable, després ho relativitzes, ho ignores, perquè saps el que estas fent però va ser una sensació de persecució. Era llevar-se cada matí, posar la ràdio, sentir que estan parlant de tu dient que tu ets el gran traïdor. Penses que en el fons no ens estan escoltant i realment no conseguim que ens entenguin, en part deu ser cosa nostra però tampoc se’ns vol escoltar.

Com es pot arribar a portar la discrepància política a atacs personals d’una manera tant barroera, que al final dius “Bueno, jo passo!”. Personalment patia més per el meu entorn familiar que no per mi. A mi m’era igual, però els meus pares no tenen perquè viure-ho de la mateixa manera que jo. Aquesta gent que fa això no pensa que les meves decisions són les meves i que no tenen perquè ser les de la meva família, i per tant tractar-me així. Afecta, però bé…

- Passam als atacs masclistes que vau rebre les cares femenines més visibles de l’organització. A part de retrassada, estúpida i tonta, que era el que denunciaves, segur que et van dir moltes altres barbaritats. Com vau viure els atacs que us arribaren a vosaltres, per el fet de ser dones? Amb normalitat sabent d’on venien?

Amb normalitat sabent d’on venien, però també reafirmant-nos en la lògica de que vivim en una societat absolutament patriarcal que no pot suportar que tres dones, que no segueixen els paràmetres formals, estiguin discutint el poder o enfrontant-se a ell. Amb tranquil·litat, vivim en una societat molt podrida.

A mi m’insulten però a quantes dones, per el fet de destacar, els està passant això? Realment, és el problema d’arrel d’una societat que amaguem amb l’idea de la igualtat, etc, però que no combatem des de l’arrel real. La quantitat de missatges del pal “No, jo sóc molt feminista però es que vosaltres sou unes no sé què….”, era per dir “No estàs entenent res”. El gran problema és que qui m’està dient això està convençut de la igualtat, però no entén ni ha interioritzat res. Al Baños i al Benet li deien coses però en cap cas era comparable, no era el mateix.

 - En quin moment us plantejau contestar conjuntament a aquests atacs amb un acte a la via pública?

L’acte surt del conjunt de l’esquerra independentista. Es planteja que és necessari fer aquest acte, on aprofitem la cara visible de les diputades atacades per visualitzar quelcom que va molt més enllà.

Es que és això, a nosaltres ens han atacat però el problema no és que m’hagin atacat a mi, el problema és major. Va ser una manera d’aprofitar que som cares visibles per començar a posar sobre la taula un problema molt arrelat a la societat.

Eulalia Reguant anà al Kurdistan com a observadora a Agri junt a Quim Arrufat i la Sara Vilà, ex diputada d’Iniciativa Verds, i aprofitam per fer-li unes preguntes al respecte.

 - Per què anar al Kurdistan?

He estat vàries vegades a la zona, i de fet me n’hi vaig la setmana que ve.

- A què fer aquest cap de setmana?

L’HDP ha convocat una conferència de pau amb partits d’esquerra europeus (“no socialdemòcrates”). És un vist i no vist, però vaig allà perquè la repressió turca està reprenent als nivells de fa quatre o cins anys d’una manera molt bèstia, quan Turquia és aliat de la Unió Europea.

- Possiblement Turquia vulgui jugar la basa dels refugiats per conseguir entrar a la Unió Europea?

A Turquia tampoc li interessa entrar a la UE, li interessa ser aliat. Sap que entrar a la Unió Europea és complir una sèrie de requisits que l’Erdogan no vol. Jo crec que a Turquia li interessa tenir una relació preferent, jugar aquesta idea de no estar dins però poder beneficiar-se en alguns aspectes.

- Què és per tu el Kurdistan?

Per mi és una gran nació oblidada. Hi ha diferents moviments kurds, com també al procés independentista no n’hi ha un de sol de moviment. Però el moviment kurd majoritari, que aquest sí que és majoritari, és molt arrelat en la lògica de construcció social d’un país i amb un model polític molt interessant.

Moviment que ve d’abans. La lògica del PKK, en el seu moment, marxista pro-soviètica, etc, però també és una manera de construcció de nació molt diferent a les noves nacions neoliberals europees. Responent a l’anterior pregunta de Perquè el Kurdistan, es que un cop vas allà t’enamores del Kurdistan, i llavors ja està (entre riures)!

- Vau conèixer la Leila Zana, quina era la seva sensació després d’haver passat deu anys a la presó?

Vam estar amb ella el dia de les eleccions, per tant també era una mica complicat. Aquells dies estaven molt preocupats perquè preveien que passaria el que està passant ara, la repressió constant de l’estat turc. La Leila té molt clar el que és la repressió, té molt clar també quina és la il·lusió que s’ha generat al voltant del projecte polític i del procés que estaven començant a construir, del procés de pau i de les oportunitats que tenien i estava molt preocupada.

- Es pot assimilar la situació del poble kurd amb la dels Països Catalans, a banda del conflicte armat?

El Kurdistan es troba esquarterat per quatre estats, els PPCC per dos i alhora dividit en tres comunitats autònomes, aquesta podria ser la similitud més clara. Però no és ben bé el mateix. Jo crec que no, seria interessant que hi pogués haver punts de trobada molt més clars.

El Kurdistan no és homogeni, el d’Iraq no té res a veure amb el de Síria, o amb els projectes polítics construïts al voltant. Aquest és un risc que hem de treballar aquí. El Kurdistan d’Iraq, té una autonomia ja que és el més reconegut internacionalment, reconeixement que li ve per l’apadrinament dels Estats Units. Per tant, malgrat la pobresa allà, que és real, llavors et trobes una espècia de Qatar pobre amb petroli, on s’estan construint grans carreteres amb hotels i grans edificis alts, mentre al costat hi ha la misèria més absoluta. Una regió que creix amb la lògica extractivista de petroli, capitalista. El Kurdistan té molt clar que el capitalisme no és el model econòmic que respon a la identitat de les nacions, o les regions, de l’Orient Mitjà i que per tant no hi participa.

En relació als Països Catalans no crec que es pugui assimilar, però el que passa és que com a nacions sense Estat totes podem aprendre les unes de les altres.

- Enfocam més aprop, com veus la realitat dels Països Catalans?

Al Principat no ha existit mai un PP fort, però sí la convergència catalana que per molts mallorquins i mallorquines ha sigut vista amb bons ulls, inclús per gent d’esquerra.

Què genera que el Principat estigui en un procés independentista molt més desenvolupat que a la resta dels PPCC? El fet de no haver hagut de resistir a una ofensiva lingüística que ens merma perquè has de posar forces en això i no en altres coses ha fet que fos més fàcil poder avançar. Aquest és un dels elements claus per mi, que té una part de molt obvi però que alhora no deixa de que s’hagi de tenir en compte.

Mirant les illes, tot i tenir-hi molts bons amics em sap greu veure certs posicionaments del PSM per exemple. I em sap greu perquè era un moviment que tenia una base municipalista molt interessant i molt forta i penso que això es podria haver aprofitat.

- Per acabar, en quins temps creis que podeu fer la desconnexió? I en quins problemes us podeu trobar?

Per nosaltres ha de ser en disset mesos, tenim clar que el processisme no el podem dilatar més. Portem quatre anys, hem de tenir una data i hem d’avançar amb passes decidides. Totes les reaccions de l’estat són difícils de preveure, fins ara han sigut a nivell legal. Poden passar a fixar-se en persones concretes. Hem de tenir molt present que hi haurà una repressió, hem d’estar a l’aguait per poder reaccionar davant això. La lògica de la unilateralitat és la única manera, per el que deiem abans de l’estat demofòbic, i per tant no ens deixarà mai.

I alhora hem d’aconseguir un reconeixement internacional, hem de començar a treballar aliances internacionals per quan arribi el moment algú ens reconegui, que no sigui l’Israel que vol Convergència, o que si ho fa Israel que ho faci algú altre també.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.