Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ciutat, Difusió i pensament crític, Economia alternativa, Especulació, General, Illes Balears i Pitiüses, Mitjans alternatius, Mobilitat i territori

[Entrevista] Marc Morell: “En els processos de gentrificació les classes socials no arriben fetes, també s’hi fan”

Publicat per dia 18 maig 2016 – 7:26Cap comentari | 141 views
Share to Google Plus

Anna Schnabel parlà amb Marc Morell, antropòleg social i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà que acaba de defensar la seva tesi doctoral sobre el procés de gentrificació a Sa Gerreria, històrica i cèntrica barriada de Palma. Entrevista publicada a La Directa.

Ens trobem a Es Barri amb en Marc Morell, veu didàctica que neda en la teoria més elevada sense abandonar la quotidianitat. S’alimenta de les idees de Neil Smith, David Harvey o Henry Lefebvre; però també d’entrevistes a peu de carrer, observacions, buidatge de premsa, novel·les, art i poesia. Recentment ha presentat la seva tesi doctoral,La Flor y Muerte de un Barrio. An Ethnography on Comprehensive Gentrification and Class Struggle in Urban Majorca, on explora el procés de revalorització del patrimoni immobiliari i la substitució dels residents de sempre per uns altres de poder adquisitiu més alt a Sa Gerreria, zona antigament habitada per classes populars.

Marc Morell, antropòleg social i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà que acaba de defensar la seva tesi doctoral sobre el procés de gentrificació a Sa Gerreria, històrica i cèntrica barriada de Palma / Anna Schnabel

Marc Morell, antropòleg social i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà que acaba de defensar la seva tesi doctoral sobre el procés de gentrificació a Sa Gerreria, històrica i cèntrica barriada de Palma / Anna Schnabel

Coincidint amb l’arribada del turisme de masses, el districte obrer de Palma per excel·lència es va anar despoblant i, juntament amb altres elements, la prostitució i la droga el transformaren i el rebatejaren com el Barri Xino. Els edificis també varen anar-se degradant fins al Pla General d’Ordenació Urbana del 1985. Però la Reforma abocà a la demolició de l’entorn construït, el desplaçament de la població, l’especulació del sòl i, finalment, la mort del Barri, víctima de la febre de l’or.

Una de les idees essencials de la teva tesi, i que ja vares avançar en un article del 2013, és que existeix una relació entre allò que anomenes “treball urbà” i el valor del sòl. Què vol dir això?

Normalment es pensa que el valor del sòl ve donat per les condicions del mercat. Però jo el que vull és mirar de localitzar la base de la producció d’aquest valor del sòl. El que planteig a la tesi és que als fonaments de la creació o destrucció del valor del sòl hi ha el “treball”; un treball entès com a activitat transformadora de l’espai urbà i que té lloc fora del mercat laboral consolidat, encara que pren part per igual en la formació de classe. Tot això es basa en una teoria de Neil Smith, un geògraf marxista per a qui el mercat immobiliari, amb la mediació imprescindible de l’Estat, cobeja el diferencial de renda que pot trobar-se entre el valor del sòl en un moment donat i el valor potencial d’aquest. Així, la revalorització significa la realització d’una plusvàlua.

Carrer de la Gerreria, al cor del barri / Anna Schnabel

Carrer de la Gerreria, al cor del barri / Anna Schnabel

Com es produeix la devaluació del territori?

En general la degradació de l’entorn construït ocorre a causa de la deixadesa per part dels propietaris i a la manca d’intervenció municipal i del govern. Però, a més, la desvalorització ve acompanyada de tot un procés d’estigmatització del territori a través de la gent que forma part de les classes marginalitzades i que en el cas del Xino va anar lligada amb temes de prostitució i de venda il·legal de drogues, encara que també amb gent vivint en condicions pèssimes. Tot això en un territori on els habitatges estaven en molt mal estat, els preus dels quals eren molt baixos. Aquesta gent ajuda, amb la seva presència, a crear la imatge del mal, un mal a combatre. Sense saber-ho, realitzen un treball que es troba a la base de la desvalorització del sòl, del qual se n’aprofiten uns altres.

I la revalorització?

La major part dels nou venguts al Barri des de mitjans dels 80 formen part de les “classes mitjanes”, que el que fan és instal·lar-se en un districte assequible per a ells i que, al mateix temps, volen transformar i millorar. Bona part d’aquesta gent acaba en el moviment veïnal. És així com realitzen un treball que ells ignoren, però que incrementa el valor del sòl que s’endurà un altre. I és aquí on entra en l’explicació la relació de classe: normalment s’entén la gentrificació com un procés en el qual les classes arriben fetes al territori. Però en el procés de gentrificació les classes no arriben fetes, també s’hi fan. En l’espaialització de les relacions socials passa igual que amb el procés de l’explotació laboral.

Carrer dels Desemparats. La Reforma volia enriquir moltes butxaques, però va arribar la crisi i deixà molts pisos buits. "Els interrogants representen el dubte de qui vindrà aquí? Quin és el destí d'aquests murs? Quins nins jugaran a pilota ara?" / Marc Morell (2006)

Carrer dels Desemparats. La Reforma volia enriquir moltes butxaques, però va arribar la crisi i deixà molts pisos buits. “Els interrogants representen el dubte de qui vindrà aquí? Quin és el destí d’aquests murs? Quins nins jugaran a pilota ara?” / Marc Morell (2006)

Eric Clark, un dels acadèmics que cites, diu que la destrucció del valor del sòl és una passa necessària per a la seva creació. En quin sentit?

La idea de “destrucció creativa”, de destruir per a després poder crear valor, constitueix un fet essencial en el capitalisme i pot aplicar-se perfectament a la gentrificació del centre de Palma: baixar el valor i, per tant, el preu del sòl per a després fer-los créixer permet extreure un benefici més alt. Als anys 80 la Reforma del Barri genera unes expectatives que atreu persones sovint amb el finançament dels bancs darrere i que ofereixen propostes econòmiques als propietaris; propostes que s’acaben acceptant perquè, d’una manera o d’una altra, hi ha molt a guanyar. Aleshores, el nou propietari millora l’edifici per a què pugui entrar una altra gent a qui se li fa pagar el valor potencial. D’aquesta manera, si a la gent del barri degradat se la degrada encara més, el diferencial de valors serà encara més gran i, en conseqüència, també el benefici. Això és el que va passar aquí.

Què fan, exactament, les classes treballadores per a gentrificar el Barri?

Sense tenir-ne consciència, les classes mitjanes que ara resideixen al Barri creen valor per a la seva revalorització. Posem un exemple. Per molt que lluités contra la reforma urbana, l’Associació de Veïnats de Canamunt estava formada essencialment per gent nova. I com hi contribuïren? Principalment amb les festes que, precisament, pretenien dotar d’una identitat de resistència a la Reforma. Amb el temps, però, la festa canvia de signe i acaba afavorint l’aparició de tot un conjunt de bars que finalment instauren una “Ruta Martiana”, gentrificant comercialment aquells carrers allà on el temps del Xino i la Reforma havien acabat amb els antics negocis. Apareixen molts bars perquè es demanen molts doblers per les plantes baixes i l’única manera de pagar-les és atraient molta clientela. Ajuda tot això a gentrificar? Sí. La majoria de gent ve al Barri i participa en la gentrificació sense saber-ho. Però l’important de tot això no és tirar-nos pedres a sobre, sinó prendre’n consciència.

"Ruta Martiana" / Anna Schnabel

“Ruta Martiana” / Anna Schnabel

Ha existit algun sector de la societat que hagi lluitat activament contra el procés de gentrificació?

Els únics que estaven en contra foren els que organitzaren la primera Associació de Veïnats de Canamunt, els mateixos que a través de la festa volien vertebrar els diferents grups socials del Barri en la lluita per una causa comuna. Però en un moment donat aquesta associació acabà col·laborant amb la Reforma realitzant un estudi demogràfic que acabà donant, diguem-ne, la “coartada social” que necessitava l’Ajuntament, aleshores en mans del PP, per a poder executar la Reforma. Val a dir, però, que independentment de tot color polític es va produir una croada de tota Palma contra el Xino. Era una croada contra el vici, contra el mal, perquè aquí hi havia molta merda, encara que era una merda consentida i aparcada.

Més enllà de la tesi, que és fonamentalment una crítica, què proposes fer?

És una crítica, sí, però crec que, al cap i a la fi, cal entendre que tant les classes marginals com les classes mitjanes actuen en el procés com una sola classe treballadora. El treball urbà que desenvolupen amb la seva vida quotidiana per a bastir el diferencial de renda les aplega. Prendre’n consciència és de per si una proposta que pens que és agosarada en els temps que corren. Per altra banda, responent a la pregunta, actualment tenim una batllessa a París, filla de republicans espanyols exiliats i que ara mateix té tot un programa per aturar la gentrificació. Aquest programa mira de controlar les rendes i els lloguers i de crear zones on es puguin aturar aquests processos especulatius. Però el perill de congelar les rendes és que els edificis acaben degradant-se i, per tant, es creen les condicions perquè algú vingui i extregui el màxim benefici quan faci reformes. Aquesta és una bona proposta, però no és la gran solució. Quina és la gran solució? Pot semblar insensat, però es tractaria de qüestionar la propietat privada o, si més no, canviar les regles del joc.

Marc Peris 'Soma', al costat d’una de les seves obres, participa en iniciatives per a recuperar la vida del Barri / Anna Schnabel

Marc Peris ‘Soma’, al costat d’una de les seves obres, participa en iniciatives per a recuperar la vida del Barri / Anna Schnabel

Per què aquest títol: La Flor y muerte de un Barrio?

És el títol d’un poema escrit per Víctor Cifre López, un veïnat del Barri, un lluitador i un animal de la nit, de la festa i de la cultura que ens va deixar fa dos anys. Per això la tesi també és un homenatge a ell i als valors de tots aquells que aspiren a transformar la realitat que ens envolta en quelcom més respirable. La “flor” és la vida del barri que “mor” amb la Reforma. El poema, publicat el 2003, retrata l’expulsió dels gitanos, les putes i els camells; però també dels sabaters, les vídues pensionistes, els barbers i els estanquers. I tot perquè, com escriu López, “desde ayer, el sol en el barrio, es sólo de quien pueda pagarlo”.

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.