Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Difusió i pensament crític, Feminisme, sexualitats i antipatriarcat, General, Publicació oberta

Els de “i les dones també” i els de “hi ha un estudi que diu”

Publicat per dia 20 novembre 2015 – 12:164 Comentaris | 396 views

Els de “i les dones també” i els de “hi ha un estudi que diu”

Share to Google Plus

Aquesta notícia s’ha enviat mitjançant publicació oberta! Vos convidam a elaborar lliurement les vostres pròpies notícies. Basta que empleneu aquest formulari i no oblideu respectar la guia d’estil i revisar els principis, objectius i criteris de publicació del projecte contrainfo.cat.

Actualment allò que anomenem “estudis científics” serveixen per justificar-ho gairebé tot, fa pocs dies, la publicació de l’estudi que afirma que la carn processada provoca càncer omplia les portades de tots els diaris. Els mitjans ens bombardegen amb estudis sobre la intenció de vot, els suport a la independència, el que s’ha de menjar, el que no… i l’autoritat que els hi concedim a aquests estudis és gairebé absoluta.

Fa uns dies, l’Eva Bonet al seu blog (www.zideva.cat) escrivia un article on parlava de com certes persones justificaven el masclisme amb l’argument de “i les dones també ho fan”. Avui quan he pensat en escriure aquest article m’ha vingut al cap perquè crec que un i l’altre formen part del mateix, les grans excuses del patriarcat.

Quan parlem de gènere, sembla que si “hi ha un estudi que diu” tot estigui resolt, però malauradament, la realitat és molt més complexa. La realitat ens diu que, per a que es publiqui un estudi científic, només cal que hi hagi un suposat científic que aconsegueixi finançament i que tingui contacte amb una organització, amb suposat renom, que vulgui publicar aquell article. Recordem els premis “Ig Nobel” que reconeixen cada any aquells estudis estúpids, inútils o irrellevants com per exemple un estudi científic que intentava explicar perquè vessa el cafè de les tasses quan camines o un que estudia la forma de caminar de les gallines quan els hi enganxes un pal al cul. De fet, si un catedràtic en neurobiologia afiliat al Ku Klux Klan decidís escriure un informe sobre les capacitats mentals de persones negres i blanques i els seu departament tingués prou fons, segurament el publicarien i estarem tothom d’acord en que provablement no seria el més objectiu dels estudis.

Així doncs, quan en un debat sobre gènere algú m’inicia l’argumentació dient “hi ha un estudi científic que demostra que homes i dones som diferents” a mi se m’encenen totes les alarmes. Per descomptat, no pretenc escriure un article per defensar la igualtat entre homes i dones, això em delataria com a feminista i ja no continuaríeu llegint, però el que sí que voldria és que algú m’expliqués per què el que diu un estudi té més validesa que qualsevol altra cosa en aquest món.

Que homes i dones som diferents no ho dubta ningú, de la mateixa manera que estic pràcticament convençuda de que totes i cadascuna de les persones del món som diferents i amb capacitats diferents, però aquí hi ha una línia vermella i és fer de les diferències quelcom absolut i immutable, pressuposant que no es poden canviar i justificant les desigualtats i els privilegis en base a aquestes. Per aquí no hi passo senyors, des de fa segles pseudocientífics que omplen els llibres d’història han justificat genocidis indígenes, holocausts i apartheids en base a evidències científiques que supeditaven unes persones a d’altres, així que no tolero que cap home que em va de llest em digui que no justifica els feminicidis només per afirmar que hi ha un estudi que diu que les dones no sabem conduir, o que no podem resoldre problemes matemàtics o que el nostre hàbitat natural és la cuina.

Les capacitats s’eduquen i les oportunitats es garanteixen, ningú no podrà viure en igualtat fins que no tinguem clar que les coses no venen donades ni per lleis divines, ni per estudis científics totalment parcials i pagats pels interessos més diversos. Si us plau, obrim la ment i no vulguem fer del detall la norma, perquè això només ens porta a l’abús i en aquest cas, de l’abús se’n diu masclisme.

Joana Badia Rion

4 Comentaris »

  • pcr escrigué:

    “si un catedràtic en neurobiologia afiliat al Ku Klux Klan decidís escriure un informe sobre les capacitats mentals de persones negres i blanques i els seu departament tingués prou fons, segurament el publicarien”
    Doncs bé, la veritat és que no. Potser caldria recalcar que no totes les publicacions científiques són iguals, però les publicacions científiques realment acceptades segueixen un criteri de peer review. Això vol dir que al catedràtic en neurobiologia li revisarien la publicació altres experts en la matèria i si les seves dades no són consistents mai arribarien a ser publicades. Publicar un estudi científic no és com escriure un comentari en aquest article o escriure per a aquesta web un article, i sembla ser que la persona que l’ha escrit no sap com funciona el tema de publicar en ciència. L’invito a que intenti publicar un article en un peer reviewed journal de neurobiologia … bona sort.
     
    No confongui el patriarcat i la ciència, no són el mateix.

    • R escrigué:

      Primero, felicidades por el artículo de Joana, me parece que es un tema muy importante a la hora de pensar el papel de la validez de los “estudios científicos” en según qué temas, y sobretodo en los del ámbito de las “ciencias” sociales (que tantas herramientas ofrecen a los poderes establecidos).
      Con respecto al comentario de pcr, ciencia y patriarcado no son lo mismo, obviusly, pero es innegable que de un tiempo a esta parte la ciencia se ha convertido en un hervidero de servilismos y aceptación de líneas de investigación dictadas por grandes empresas, que también cotizan en mixtificaciones varias como pueden ser las de las ciencias sociales que quieren colar sus estadísticas como datos objetivos que describen la realidad (cuando ésta es algo más que pura estadística).
      No olvidemos que el científico no es neutral, sino un ser humano más, que tiene sus propias creencias, prejuicios e intereses morales… Aunque es verdad que al final “el científico” (en sentido renacentista o ilustrado) ha muerto al convertirse en una pequeña parte más del caos neoliberal, como cualquier otro funcionario o director de marketing, quedándose sin poder de decisión o posibilidad de autonomía con respecto al mercado.
      Además de esto, el estatus privilegiado que obtienen en nuestras sociedades los científicos como seres de una intelección superior les permite a algunos iluminados soltar sus estúpidos discursos morales o pseudocientíficos que no tienen nada que ver con cualquier idea de ciencia. Así que es posible que Premios Nobel declaren que están a favor de laboratorios segregados por sexos (Tim Hunt, 2010), o que nieguen la relación entre VIH y SIDA (Kary Mullis, 1993), o que niegan el cambio climático (Ivar Giaever, 2012), entre otros.
      No, ciencia y patriarcado no son lo mismo. Pero sí que se confunden e influencian: la mayoría de científicos son hombres, la mayoría de grandes laboratorios y empresas multinacionales pertenecen a hombres, la mayoría de los políticos de Estado son hombres, los altos cargos militares son hombres. Puede que aquí yo también sea prejuicioso pero me parece que de todos estos, pocos serán críticos con el mundo que permite y facilita sus prácticas, como tampoco habrá muchos que quieran destruir los privilegios que han heredado. Podría decirse que “no saben lo que hacen”, pero a estas alturas eso ya no es excusa: sí que saben lo que hacen, y muy bien.
      Salud

      • pcr escrigué:

        Hola R,
        Pues gracias por la respuesta aunque tengo que discrepar en algunas cosas. A ver, estoy 100% de acuerdo en que hay algunos científicos que a veces se cuelan y dan opiniones como si fuesen verdades absolutas. Y hay buenos ejemplos, aunque yo personalmente no creo que Tim Hunt sea uno de ellos, y los hay mucho más evidentes, como JD Watson, que era abiertamente racista y nunca se retractó de nada. Creo también que en parte la culpa es del oyente, si por ejemplo Watson dice que los negros son menos inteligentes, pero no aporta prueba alguna, porque no la tiene, pues no hay que tomarse su opinión como un dogma. No hay que darle más importancia que a la de un tertuliano de telemadrid. Otra película es si aporta pruebas y las publica en un estudio de verdad.
        Ahora, lo de que “es innegable que de un tiempo a esta parte la ciencia se ha convertido en un hervidero de servilismos y aceptación de líneas de investigación dictadas por grandes empresas”…buf, esto es muy negable R. Conozco de primera mano algún caso de ciencia financiada por una empresa, pero resultan una abrumadora minoría. En realidad la mayoría de ciencia en este país se financia de manera pública y aun en los casos que conozco de financiación privada nunca he visto exigencias con respecto a cuales deberían ser los resultados sino más bien estrategias publicitarias del tipo: “Mira, financiamos estudios de impacto ambiental, ¡no somos tan malos!”
        Es una triste realidad que “la mayoría de grandes laboratorios y empresas multinacionales pertenecen a hombres”, esto sí que es innegable. Pero también es cierto que se arrastra un legado histórico, y que si miramos la proporción de sexos en los doctorandos de hoy día, la situación es otra completamente diferente a la de hace unas décadas, afortunadamente. En neurobiología, por seguir el ejemplo del artículo, son mayoría mujeres. Y dentro de unos años, con el cambio generacional, serán mayoría las investigadoras en ese campo.
         
        Esto de tratar de retratar la ciencia como un mecanismo de las empresas y del patriarcado… vaya, da la sensación que no habéis pisado un laboratorio nunca o que tratáis de vender un enemigo en la ciencia que no sé a qué viene. “Sí saben lo que hacen”… pues tendrás que explicármelo, yo llevo ya unos años en el negocio y todavía no sé de qué hablas…
         

        • Joana Badia Rion escrigué:

          Hola, era conscient de que el meu article podria suscitar opinions com les de “Pcr”. En primer lloc vull dir que amb el que vaig escriure no pretenia desprestigiar la feina de les persones que treballen en l’àmbit de la recerca científica, ja sigui de ciències experimentals o socials, sé que actualment és un món amb molts controls de tot tipus a l’hora de publicar i també que qui s’hi vol dedicar sovint ha d’aguantar unes condicions de precarietat inacceptables per a qualsevol treballador/a. En canvi, el que pretenia era desprestigiar a aquelles persones que s’escuden en la feina dels altres i que són qui en primer lloc la desprestigia, traient-la de context i utilitzant-la com a justificació dels seus comentaris masclistes. Jo potser no em dedico a publicar estudis, fet del que se m’acusava en el comentari, però sí que per la meva feina n’he d’estar consultant contínuament i sé que cadascun pot donar lloc a múltiples interpretacions i cal tenir molta cura amb quines acceptem i quines no. Podríem pensar que, seguint amb la reflexió de l’article, si s’arriba a publicar un estudi dient que les nenes i els nens tenen capacitats diferents aquest estudi hagi passat per mil controls de correcció i publicació, el perill està en que qui el llegeixi l’utilitzi sense cap visió crítica, sense pensar que potser aquell article només constata una realitat, però que la realitat és variable i que, precisament si avui en dia nens i nenes tenen capacitats diferents és per com se’ls ha educat, per quins estímuls reben o fins i tot perquè biològicament tenen certes diferències, però que això no pot justificar en cap cas el tracte desigual que reben dones i homes en la societat ni les discriminacions de qualsevol tipus. Gràcies pels comentaris, espero poder seguir generant debat!

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.