Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Ciutat, General, Illes Balears i Pitiüses, Memòria històrica

El creuer “Baleares”, una biografia crítica

Publicat per dia 20 juliol 2016 – 18:54Cap comentari | 335 views
Share to Google Plus

Article realitzat a partir d’un text publicat a la web de la plataforma Sa Feixina Sí Que Tomba.

1-Història.

Els orígens del creuer “Baleares” els hem de cercar als darrers anys de la dictadura del General Primo de Rivera. La seva construcció estava emmarcada dins el pla de construccions de vaixells de guerra “Primo de Rivera-Cornejo”, que va quedar aturat per la proclamació de la II República Espanyola l’abril de 1931. El nou creuer de guerra, fou dissenyat seguint les noves directrius sorgides de la Conferencia Naval Internacional, que per limitar l’armament dels vaixells de guerra, es va fer a la ciutat de Washington entre el 12 de novembre i el 6 de febrer de 1922. A aquesta conferència internacional, les potències vencedores de la 1era guerra mundial, van posar damunt la taula tota una sèrie de directrius que s’havien de seguir a l’hora de construir nous vaixells de guerra. Si bé aquestes directrius afectaven directament als Cuirassats, pel que fa les unitats menors, com ara els creuers, aquestes normes eren molt més ambigües i deixaven als governs certa flexibilitat a l’hora de construir noves unitats navals.

Espanya, tot i no signar en el seu moment el tractat de Washington, es va posar mas o l’obra per tal de dotar a l’Armada Espanyola de vaixells de guerra moderns de la classe Washington de 10.000 Tn cada un. En principi, el pla de construcció naval, contemplava la construcció de tres creuers (Canarias, Baleares i El Ferrol), però al final només se’n construïren dos.

 El planells del vaixells, semblants als de la classe Kent i London Anglesos, tenien les següents especificacions tècniques:

 Desplaçament: 10.000 standard i 13.200 a plena càrrega

Eslora: 194,00 mt

Manega: 19,50 mt

Calat: 5,27 mt

Velocitat: 33 nusos (61,5 Kmh)

Autonomia: 8.000 milles a 15 nusos (aprox. 30 dies de navegació)

Combustible: 2.794 ton.

Propulsió: 4. Turbines Parsons. 8 Calderes Yarrow- Potencia de 90.000 hp.

Armament: 8 peces de 203 mm. en quatre torres dobles, 8 peces independents, antiaèries de 120 mm. 10 metralladores a/a i 12 tubs llançatorpedes de 533 mm ( que no es van instal·lar mai).

Protecció i blindatge: 50mmm en els costats per davall de la línia de flotació 100 mm a l’altura de la Santa Bàrbara (polvorí en argot de la marina) i 292 compartiments estancs que es segellaven automàticament en cas de que el vaixell patis desperfectes greus.

Dotació: 6 comandaments, 30 oficials, 90 suboficials i 900 homes (entre classe de Marineria i Infanteria de Marina). Aproximadament uns 1000 homes.

Així, amb aquestes característiques, el 15 d’agost de 1928 es va posar en marxa la construcció dels dos creuers. L’empresa encarregada de la construcció fou la Sociedad Española de Construcción Naval i el port escollit fou el de El Ferrol a Galicia. Les obres de construcció, amb una durada prevista de 6 anys (1934), no seguirem el ritme establert, i en produir-se la sublevació cívic militar del 18 de juliol de 1936, el vaixell es trobava encara sense maquines en els diferents compartiments i sense armament.

1.1 La Sublevació Militar a El Ferrol

La sublevació militar del juliol de 1936, va tenir per la marina de guerra espanyola, conseqüències tràgiques. A pesar de que el General Emilio Mola, “El Director” de la conspiració militar, no va contar massa amb l’oficialitat de la Marina de Guerra a l’hora de desenvolupar els seus plans, els efectes brutals dels esdeveniments va deixar un reguitzell de sang i mort en el cos armat.

La zona de El Ferrol contava l’any 1936 amb un fort i ben organitzat moviment obrer. Les industries que més presència d’aquest moviment sindicalista tenien, eren les dracenes on es construïen els vaixells, tant civils com militars. Foren els treballadors i en alguns casos les seves famílies, que juntament amb les dotacions de Marineria dels vaixells de guerra fondejats a la Base Naval, els que farien front sense èxit a les tropes aixecades en armes contra la legalitat republicana.

Al bàndol de la conspiració militar hi trobem tota una sèrie de persones, que amb els anys ocuparien llocs de responsabilitat en la Marina Feixista.  Els caps militars de la conspiració foren el Capità de Fragata Francisco Moreno, el seu germà el Capità de Fragata Salvador Moreno,  el Capità de Navili Manuel de Vierna, futur comandant del creuer “Baleares” fins a la seva mort al combat de Cap de Palos, el seu germà el Capità de Fragata Luís de Vierna i el Capità de Fragata Angel Suances.

El dilluns 20 de juliol de 1936, els treballadors civils de la Base Naval van anar a treballar com cada dia. Però a les14:00 hores es sublevà el Regiment d’Artilleria nº16. El seu comandant en cap , el Comandant en cap d’obres i fortificacions Enrique Cánovas va llegir el Bàndol pel que es declarava l’estat de guerra. Acte seguit, les tropes del Regiment, recolzades per unitats de paramilitars de la Falange i Requetés van ocupar la Casa del Poble, el Govern Civil i finalment la Base Naval. Tot i la rapidesa amb que es succeïen els esdeveniments, els treballadors tingueren temps d’organitzar-se. La resistència a la Casa del Poble fou ràpidament eliminada i els militars colpistes, tot i estar en inferioritat numèrica, aconseguiren eliminar les bosses de resistència que es van anar trobant. La Marineria es posà del costat de la República i els vaixells es convertiren en improvisades trinxeres: el Creuer Almirante Cervera, que estava al dic sec, es  va rendir el capvespre del dia 21. El Cuirassat España es  va rendir a les 7:30 del dia següent. Els oficials lleials a la República, que fins el moment de la rendició havien capitanejat la resistència al cop militar, el Comandant de la Base i el Comandant del Creuer Almirante Cervera, pactaren la rendició a canvi de que els colpistes no preguessin represàlies contra la marineria, els suboficials i els civil armats que van defensar la legalitat republicana. Els militars rebels no respectaren el pacte i en els mesos següents començaren els consells de guerra sumaríssims que durien a davant els piquets d’execució a no manco de 700 persones, entre civils i militars.

Dels vaixells que a aquell moment es trobaven a la Base Naval, quedaran lleials a la República, el Creuer Libertad i el  Cuirassat Jaime I. Els rebels es faran amb el control del Creuer Almirante Cervera, el Cuirassat España, el Destructor Velasco i els Creuers Canarias i Baleares que es troben encara en construcció. A partir d’aquell moment, comença una carrera contra rellotge per posar en condicions les dues unitats navals. La urgència fou la tònica dels mesos anteriors a l’entrada en servei del Creuer “Baleares”. La manca d’unitats navals en poder dels rebels, va obligar a les noves autoritats a posar tots els mitjans disponibles, per posar en condicions operatives els dos creuers. L’encarregat de dirigir aquestes tasques fou el Enginyer Naval José Mª Gonzales Llanos y Caruncho. A finals del mes de novembre de 1936, el vaixell estigué en condicions operatives. La dotació d’urgència del creuer, estava formada en la seva majoria per Falangistes Andalusos,  Requetes Vascos, una companyia d’Infanteria de Marina i molts de voluntaris Gallegs. Els voluntaris Balears, així com els “flechas navales “ no s’incorporarien a la dotació fins a les primeres escales del vaixell al port de Palma de Mallorca. Finalment el 15 de desembre de 1936, el vaixell es donat d’alta per participar en les operacions navals al costat de l’Armada Feixista. Començava una curta, però intensa carrera militar en la que el “Baleares” es convertiria en el responsable de la mort de milers de civils innocents.

2-Participació a la Guerra Civil Espanyola 1936/1938

Certament la participació del Creuer Baleares a la guerra civil fou molt breu, poc més d’un any. Però en aquest breu espai de temps, el vaixell es va guanyar a pols entrar a la història dels crims contra la humanitat: Ja no per la seva participació a la guerra del costat del bàndol feixista, si no pels atacs indiscriminats contra vaixells mercants desarmats i el que és més terrible, atacs contra les ciutats i contra els civils que van fer costat a la legalitat republicana.

La primera acció de guerra fou el servi d’escolta al Vaixell mercant Dómine, que era una moderna motonau de la Companyia Transmediterranea que fou posat al servei de l’Armada Nacional com a transport militaritzat i artillat. Així el 29 de gener de 1937, el Baleares acompanya durant el seu trajecte al Domine, en ruta cap a la ciutat santa de La Meca, transportant fidels musulmans. Hem  de recordar que durant tota la guerra al costat feixista i lluitaren les unitats anomenades “Regulares” que eren tropes colonials marroquines comandades per oficials espanyols. Posteriorment, entre els dies 3 i 8 de febrer el Baleares participa en les operacions marítimes destinades a recolzar les unitats de terra que capturarien la ciutat de Màlaga. Fou durant aquests dies, en que el creuer bombardejà les columnes de civils desarmats que fugien de la ciutat en direcció cap Almeria. La carretera que uneix les dues poblacions es trobava devora el mar, i les llargues columnes de refugiats es van veure atrapats entre el mar i la muntanya: Bombardejats pel Baleares i metrallats pels avions feixistes. A partir d’aquell moment aquella carretera es conegué com la “Carretera de la Muerte”.

Acabada la campanya de Màlaga, el Baleares retornà a Cádiz i el 18 de febrer escolta el primer convoy  que tenia com a destí Palma de Mallorca. Durant aquest primera visita s’aprofità per incloure entre els membres de la tripulació als voluntaris de les illes i per que l’Illa de Mallorca apadrines la Bandera de Combat del creuer feixista.

Ja hem comentat que la història operativa d’aquest vaixell fou curta però intensa. Degut a la mancança d’unitats navals, els vaixells de guerra feixistes foren molt utilitzats durant tota la guerra. Seria llarg detallà totes les activitats navals del vaixell realitzades durant la guerra. Podem dir però, que participà en nombrosos combats amb unitats navals de la República, bombardejà ciutats costaneres, causant desenes vaixells civils, com ara al port de Tarragona, el de Dènia, Gandia, Palamós, Sant Feliu de Guixols, Mataró o el de Castelló i participà activament en la captura i la repressió del tràfic marítim dels vaixells que transportaven queviures i material de guerra al govern legítim de la República. Finalment, el 5 de març de 1938, el creuer Baleares fou torpedinat i enfonsat pel destructor de la Marina Republicana Lepanto, en una operació a gran escala de la flota republicana que tenia com objectiu el les unitats navals fondejades al Port de Palma de Mallorca, durant la batalla del Cap de Palos. Amb el vaixell si perderen el seu comandant  Manuel de Vierna i gairebé 800 mariners.

3-El Monument al Creuer “Baleares” a Sa Feixina.

Nou dies després de l’enfonsament del vaixell de guerra, l’empresari i propietari del diari “Ultima Hora”, Josep Tous Ferrer, va posar en marxa una iniciativa per construir un monument dedicat a la memòria del vaixell feixista i la seva tripulació. Amb el títol de “Gloria a la Armada Nacional” el fundador del diari donava a conèixer la posada en marxa d’un concurs i d’una subscripció popular per construir el monument. Segon el Llibre “El Crucero Baleares 1936-1938”, de Lleonard Muntaner, el màxims responsables de la gestació i desenvolupament del projecte, foren la Família Tous. La primera donació la va fer el propi diari “Ultima Hora”, 500 pessetes, i a part de la resta dels pobles de l’illa, hi col·laboraren moltíssims particulars i empreses, algunes de les quals encara existeixen avui en dia. Fins i tot i col·laboraren els presos polítics tancats a les presons Franquistes d’ençà feia 2 anys. Els presos sufragaven la memòria del Franquisme, tot i ser víctimes de l’ il·legal sistema judicial i penitenciari.

Mesos més tard es va convocar el concurs al que es van presentar una vintena de projectes, que foren exposats al menjador del “Auxilio Social” ubicat al Passeig del Born. El jurat del concurs, presidit pel Almirall Franquista Francisco Moreno Fernández, conspirador de la trama colpista a la Base del El Ferrol el juliol de 1936, va elegir el 28 de juliol de 1939 i per unanimitat el projecte “Inmortalidad” dels arquitectes Mallorquins Francesc y Josep Roca Simó (pare i fill respectivament) i l’escultor Josep Ortells Cabanellas.  El pressupost del monumental conjunt escultòric, fou d’unes 100.000 pessetes de l’època, de les quals se n’havien recollit la meitat al moment de l’elecció del projecte guanyador. La revista “Aquí Estamos”, òrgan d’expressió del partit feixista “Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S”, al seu nº 52, donava noticia del projecte. A les pàgines interiors i amb la retòrica pròpia del règim,  el diari no estalviava elogis tant pel promotor del projecte, l’empresari i director del diari “Ultima Hora” Josep Tous Ferrer com per les dimensions i monumentalitat del futur homenatge als “Gloriosos caidos por Dios y por España”.  De l’empresari Tous Ferrer, se’n parlava així:

“La patriótica iniciativa del director propietario de “La Ultima Hora”, don José Tous i Ferrer, de erigir en Palma un monumento que perpetúe la memoria de los heroicos marinos españoles que dieron al mundo un ejemplo incomparable de valor y estoicismo al ocurrir el hundimiento del Glorioso crucero “Baleares”, obtuvo entusiasta acogida tanto de parte del  público, que acudió a cubrir las listas de subscripción, como de los artistas, que presentaron al concurso unas veinte maquetas”

Els redactors van extreure una part de la memòria, redactada pels arquitectes, que creem que és prou significativa:

“A nuestro modo de ver, debe constituir el monumento la mas acertada expresión de este homenaje a los héroes del glorioso crucero “Baleares” y por lo tanto debe ser a modo de túmulo y faro que con sus símbolos, inscripciones, estatuas y altorrelieves, altar y sacrosanta cruz combinado armoniosa y acertadamente, expresen por si mismos la gran epopeya inmortal.

Dado el sitio del emplazamiento debe dominar en este monumento la dimensión vertical; pues no sólo obliga a ello las amplias vías que lo circundan , sino aún más, la importante atención de que pueda ser descubierto desde el mar por los navíos que lo crucen, y puedan tributar un emocionante grito de “presentes” y “Viva España”.”

El lloc escollit per construir el monument fou el glacis de Santa Catalina, a la zona denominada Sa Feixina. El projecte constava de unes plataformes en tres grades, de 400 mt quadrats i una columna de 22 mt, coronada per un far dissenyat per projectar  una gran creu. La part escultòrica estava formada per l’estatua d’un mariner amb el braç aixecat, que no es conserva i que amb el passar dels anys va patir tot tipus d’atacs, fins que finalment fou retirada i emmagatzemada. Les obres van començar el 7 d’agost de 1939 i no foren  enllestides fins el 1947. Aquell any es van preparar els actes, per que les autoritats Franquistes amb el dictador Francisco Franco, inauguressin tot el conjunt monumental.  El dia escollit fou el 16 de maig de 1947. El diari “Ultima Hora”, va fer el seguiment de tota la jornada i amb el llenguatge de l’època redacta la següent crònica:

“A las diez y media con exactitud cronométrica, llegó el Generalísimo Franco al glacis donde se erige el monumento levantado a la memoria de los héroes del “Baleares” (…)” “A los acordes del Himno Nacional, (…), el Jefe de Estado, que vestía uniforme de Capitán General de la Armada, revistó a las fuerzas que le rendían honores, descendiendo a continuación por las escalinatas centrales, para dirigirse al altar, mientras su esposa Doña Carmen Polo de Franco y su hija la señorita Carmen Franco Polo lo hacían por uno de los accesos laterales, acompañados por los aplausos incesantes de los asistentes.” “Frente al altar esperaba a SS.EE. el Obispo Coadjutor de Mallorca, Monr. Hervás (…) y el Obispo de Ibiza Dr. Cardona4” “Bajo las gradas del altar se colocaron las autoridades y jerarquías por este orden: A la izquierda: los Ministros de Marina y de Industria y Comercio; Almirante Jefe de la Escuadra; Capitán General de Baleares; Almirante Jefe de la Base Naval del Archipiélago; General Gobernador Militar de Mallorca; General Subinspector de Baleares y General Jefe de Artillería de la Región. Detrás de ellos, los jefes de estado Mayor de la escuadra y de los ejércitos de Tierra, Mar y Aire, y ayudantes; y a continuación el Jefe de la 2 cia Aérea y el comandante de Marina. A la derecha tomaron asiento el Gobernador Civil de la provincia; Alcalde de Palma5; Presidente y Fiscal de la Audiencia ; Delegado de Hacienda; Presidente de la Diputación; Magistrado de Trabajo y Alcalde de Ibiza” ” (…) ocupando un sitio destacado los supervivientes del “Baleares” y familiares de los caídos en la heroica gesta.” (…) “seguidamente dio comienzo la ceremonia religiosa” El obispo Sr. Hervás procedió inmediatamente a la bendición del monumento, terminada la cual el generalísimo procedió a su inauguración. La estatua central , que representa un marinero en el momento de rendir el máximo tributo a la patria, estaba recubierta por una gran cortina con los colores nacionales. Un flecha naval, procedió a descorrer la Bandera, quedando oficialmente inaugurado el monumento, al tiempo que estallaba una estruendosa salva de aplausos. (…) “El alcalde de Palma hizo la ofrenda al monumento pronunciando un discurso cuyo final fue calurosamente aplaudido. A su vez el Jefe del Estado contestó a las palabras del alcalde pronunciando un patriótico discurso , que fue interrumpido en numerosas ocasiones…” (…) “El acto que tuvo lugar a continuación resultó de una emoción imposible de describir. Mientras las aclamaciones y vivas a España y a Franco atronaban el espacio, fueron desfilando ante el generalísimo los supervivientes del “Baleares” a quienes S.E. fue estrechando la mano uno por uno. Algunos de ellos iban de paisano mientras otros vestían el uniforme de la Armada; El Caudillo estaba visiblemente conmovido, a la par que muchos de los presentes, especialmente los que colmaban el recinto destinado a los familiares de los gloriosos caídos no podían contener las lágrimas6″ (…) “Seguidamente el Caudillo se dirigió a la tribuna situada junto al puente de la Riera para presenciar el desfile militar…” (…) “Terminado el desfile se reproducen las aclamaciones a las que el Caudillo corresponde complacido, retirándose a continuación hacia el coche en el que marcha rodeado por una multitud enfervorecida que le aclama incesantemente.”

sa feixina sí que tomba demolició jaAmb el passar dels anys, tot el conjunt escultòric va entrar en decadència. Durant la transició, l’escultura i el monument va patir tot tipus d’atacs, que van ocasionar la retirada definitiva de l’estatua del mariner. L’any 1995 en plenes eleccions municipals, tal com passà aquest 2007, es va produir un debat al voltant de la necessitat de conservar les restes del règim dictatorial que durant 40 anys va honorar el vaixell feixista i la seva tripulació. La derrota socialista i l’entrada al capdavant del consistori del Popular Joan Fageda, solucionà el problema reformant tota la plaça de Sa Feixina, convertint un dels símbols més famosos de la dictadura, en l’eix al voltant del qual s’articulava tot el parc.  El 18 de juliol de 2007, l’ajuntament de Palma, amb la Batlessa Socialista Aina Calvo, es va comprometre en una reunió amb l’Associació Memòria de Mallorca, retirar de Palma tota la simbologia Feixista que encara sobreviu a ciutat de Mallorca. Es va formar una comissió de toponímia, per canviar el nomenclator Feixista de Ciutat, però dels símbols només se n’ha parlat de contextualitzar, no pas de retirar o esbucar.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.