Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Drets bàsics, General, Las Kellys, Treball i economia

Dr. Joan López Ferré: “Són persones que sofreixen molt i que estan menyspreades per tothom. Hotelers les consideren xusma”

Publicat per dia 30 juny 2015 – 20:19Cap comentari | 309 views

Dr. Joan López Ferré: “Són persones que sofreixen molt i que estan menyspreades per tothom. Hotelers les consideren xusma”

Share to Google Plus

Metge de família en un Centre de Salut a la costa de Llevant de Mallorca, atén quotidianament treballadores ocupades com a cambreres de pis en molts dels hotels de la zona.

Joan López Ferré, d’origen català, és des de fa 11 anys metge de família al Centre de Salut de Felanitx. Intensivista d’especialitat, durant molts anys va ser cap de servei d’un hospital. A la zona on ara treballa, la costa de Llevant de Mallorca, hi ha una forta presència de l’activitat hotelera, per la qual cosa és molt habitual que atengui a treballadores ocupades com a cambreres de pis. “Jo veig quaranta o cinquanta pacients cada dia, moltes d’elles cambreres de pisos, i tinc l’experiència d’haver-les d’atendre dels problemes derivats del treball que fan”, afirma el doctor López Ferré. Ernest Cañada aprofità el contacte diari que té des del sistema públic de salut per parlar sobre les indolències i problemes de salut que presenta aquest col·lectiu laboral.

Pràcticament totes les cambreres de pisos amb les quals he parlat en els últims mesos es queixen de forts problemes de salut derivats del treball que fan. En la teva consulta es repeteix aquest patró?

Les persones que porten molts anys fent aquest treball estan fetes pols, estic parlant de dones de 50 anys per a dalt. Tenen unes exigències de treball molt dures. Hi ha cambreres de pis que estan fent 20 i 25 habitacions, o les cal encara fan més. Això és tremend! En alguns hotels han d’anar amb el carro a dalt i a baix. A més tenen uns horaris infernals i moltes vegades és difícil fins i tot que puguin venir al metge. O sigui unes condicions molt dures.

Quines repercussions té en la seva salut?

 Gairebé sempre sofreixen malalties derivades de la columna vertebral. Acaben amb unes contractures musculars cròniques, amb artrosis, que és el desgast de les articulacions òssies prematures, i que en persones que fan un altre tipus de treball o si elles no ho fessin d’una manera tan exagerada potser apareixerien més tard. Després hi ha persones de les quals tract a les quals els faig fer ressonàncies magnètiques i es veu que tenen hèrnies discals. Algunes d’aquestes hèrnies comprometen la medul·la espinal i fan mal no solament en el lloc de la compressió. Tenen també molts problemes amb el túnel carpià.

 I la repercussió psíquica per la forma en què s’està treballant?

El tractament d’aquests pacients és molt difícil perquè a més del sofriment purament físic i orgànic hi ha un sofriment psicològic. Per que? Per l’estrès, que si han de que fer 25 habitacions són 25 habitacions, no poden fer 24. Si una malalta sovint no la substitueixen i el treball es reparteix entre les quals queden, per la qual cosa moltes vegades han de fer el treball que tenen establert més el que una ha deixat pendent perquè no ha anat a treballar. A més estan tractades com les últimes en l’escala professional dels hotels, amb un treball poc reconegut. Tot això fa que visquin en una permanent crisi d’ansietat que s’acaba convertint en depressions cròniques.

I quan arriben a la seva casa també tenen els seus problemes, com tothom, però si un arriba a casa rebentat i estressat i pensant que demà li espera el mateix, tot es fa molt més difícil.

Imagin que amb les condicions contractuals en les quals moltes d’elles treballen no és tan fàcil que acudeixin al metge, pens sobretot en les eventuals

Les cambreres fixes, les més velles, són les que vénen a passar consulta. Les eventuals, en general més joves, no vénen, perquè moltes vegades a l’estiu no els donen ni un dia lliure. I amb els contractes que tenen molt sovint si agafen la baixa les acomiaden immediatament. Moltes vegades vénen fetes pols i em trobo que els ofereixo la baixa i no la volen.

Moltes d’elles em diuen també que prenen tot tipus de pastilles per poder treballar i aguantar el dolor, i també per fer front a l’estat d’ansietat que moltes vegades tenen.

Fan ús i abús dels analgèsics, i a més no poden fer rehabilitació, fisioteràpia, que els aniria molt bé, per incompatibilitat en els horaris. També fan un abús dels psicofàrmacs per a l’ansietat, que en alguns casos acaben en depressió, perquè l’ansietat i la depressió són les dues cares del mateix procés.

Quins són els possibles afectes de la sobre automedicació que estan fent aquestes treballadores?

Prendre anti-inflamatoris en un moment donat, si un té mal de queixal i pren un antibiòtic i un anti-inflamatori està perfecte, no hi ha cap problema. Ara bé prendre’s durant vint anys seguits ibuprofeno cada matí per poder anar a treballar, per poder aguantar, i després prendre’s un alprazolam, el famós tranquimazin, perquè els pega l’ansietat al migdia, i a la nit alguna cosa per poder dormir, perquè van estressades, doncs això és un problema.

Prendre anti-inflamatoris de forma crònica afecta a l’estómac, puja la tensió arterial, afecta també als ronyons, … I l’alprazolam, per exemple, que és un ansiolític, crea addicció. I en dones com aquestes que ho prenen durant mesos o anys, com totes les addiccions necessites cada vegada més dosis. Quan intentes llevar-li-ho costa molt treball, perquè ja estan habituades.

Quins són els medicaments més habituals?

Pel dolor prenen paracetamol, ibuprofeno, enantyum, diclofenaco o nolotil. I quan això ja no és suficient es passa als opiacis febles, derivats llunyans de la morfina, com són el tramadol o la codeína. Per a l’ansietat comencen prenent valeriana i després alprazolam. I després prenen també per poder dormir, perquè l’estrès que porten no les deixa dormir. Es desperten a mitjanit i l’endemà han d’anar a treballar cansades. Per dormir prenen diazepam, lormetazepam, tots aquests hipnòtics. I després hi ha les que prenen anti-depressius, com la paroxetina, que és el que prenen les cambreres ja veteranes, les que porten anys i anys.

Parlant amb alguns metges d’empresa em deien que fonamentalment hi ha una problema de mals hàbits posturals de les mateixes treballadores, què opines d’això?

Si fa 10 anys per dir una data feien 14 o 15 habitacions, després van passar a fer 18 i ara 24, llavors que els metges d’empresa parlin d’hàbits posturals em fa riure. Els metges d’empresa, com el seu nom indica, són mèdics retribuïts per l’empresa, llavors defensen a l’empresa, així de clar t’ho dic. Igual que els metges de les mútues.

No són ben tractades a les mútues?

Quan una pacient té un accident de treball l’atenen, no dic que no l’atenguin, però la mútua li dóna d’alta tan aviat com pugui i si la malaltia es cronifica la hi treuen de damunt i l’envien al sistema de salut convencional. La mútua és qui paga al treballador mentre està de baixa, quan es suposa que la malaltia és secundària al treball, però moltes vegades és molt difícil atribuir-ho.

Què passa llavors amb les baixes laborals?

Les baixes laborals estan molt malament. Hi ha moltes joves que tenen aquests “contractes porqueria” i que si s’agafen la baixa les acomiaden. Per tant no hi ha baixes en aquest grup perquè les llarguen. En aquest sentit les fixes estan millor, estan fatal físicament però en aquest aspecte contractual no. La majoria de les joves no poden permetre’s cap luxe. Solament les noies que viuen amb el seu pare i la seva mare, que van a treballar una setmana i ja no tornen, i que diuen que es mati un altre treballant així.

I per als inspectors mèdics del sistema de salut la baixa d’una cambrera de pis és una baixa sospitosa. Perquè es té la impressió de que totes es queixen, que a totes els dol l’esquena. No hi ha compassió.

Vols dir que se les menysprea també des del sistema de salut?

Per a molts metges són malaltes cròniques, i els malalts crònics cansen, sempre és el mateix, que si em dol l’esquena, que si ja s’ha pres l’ibuprofeno, que ara un injectable de cortisona o anti-inflamatoris per poder tirar. Són malalts que emprenyen. Són mal vistes també pels inspectors del sistema de salut per les baixes i mal vistes per les mútues. I és molt difícil convèncer a un tribunal mèdic per al grau d’incapacitació parcial o total. O sigui, ho tenen tot en contra.

Pel que he estat veient, pràcticament no em trob amb treballadores que arribin a jubilar-se a l’edat que els correspon.

Jo crec que encara no he vist cap cambrera de pis arribar a jubilar-se als 65 anys. Les hi haurà, però jo no les he vist. No poden. Que si la artrosis prematura, les protrusions discals, la síndrome del túnel carpià, l’espatlla dolorosa, tendinitis… Moltes vegades acaben que les han d’operar d’una cosa i després d’una altra. Després tenen ansietat, i algunes depressió, i arriba un moment en què dels 6 o 8 mesos que han de treballar estan de baixa 4 o 5, i arriba a un moment que a l’empresa li surt més a compte que la incapacitin i jubilar-se, i contractar a una dona jove. Total, que les cambreres de pisos no es jubilen als 65 anys i lis fan un sopar d’homenatge d’empresa.

Descrius una situació molt dura.

El que més em dol és que són persones que sofreixen molt i que estan menyspreades per tothom. I menyspreades en primer lloc pels hotelers, que les consideren xusma. La patronal pensa que si aquesta està malalta i no torna doncs ja posarem una altra, i si una està malalta i no bé les altres ja faran el seu treball.

En els anys 60 els hotelers de Mallorca s’anaven per Andalusia i reclutaven gent que estava sense treball i les portaven. Aquestes persones dormien als soterranis dels hotels, on les tenien allotjades en unes condicions infrahumanes. La cosa va anar millorant al llarg dels anys fins que ara amb la crisi tornem cap enrere.

ERNEST CAÑADA – ALBASUD / REL-UITA

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.