Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Ecologia, General, Illes Balears i Pitiüses, Llucmajor, Mobilitat i territori

Demandes de la Plataforma Alta Tensió a Llucmajor sobre les línies de zona de la Marina

Publicat per dia 7 setembre 2016 – 17:30Cap comentari | 281 views

Demandes de la Plataforma Alta Tensió a Llucmajor sobre les línies de zona de la Marina

Share to Google Plus

Ahir ja us vam explicar la problemàtica de les línies d’alta tensió a la Marina de Llucmajor, 100 torres de 40 mestres d’alçada. La Plataforma Alta Tensió Llucmajor fa les següents demandes, propostes de major eficiència energètica, econòmica i ecològica.

APROFITAR LA INFRAESTRUCTURA EXISTENT:

La plataforma demanda que s’aprofiti la línia aèria existent de 66Kv, que actualment funciona a 15KV, que connecta Son Antem amb la futura subestació de Cala Blava. La línia existent és el segon tram de la línia elèctrica que connecta la LAMT Es Marroig amb la EM Cala Blava. Aquesta línia aèrea està composta per 40 torres, un primer tram que va de la torre 1 a la 7 està dissenyat per funcionar a 15Kv i un segon tram, que va de la torre 8 a la 40, està dissenyat per funcionar a 66Kv.

La línia d’alta tensió existent de 66Kv que va des de Son Antem a l’estació de maniobres de Cala Blava (al camí de s’Àguila, a Cala Pi) va ser projectada per utilitzar-la com a línia de transport. De fet en el BOE nº 285, del dimecres 29 de novembre del 2006, on se publica la Resolució de la Direcció General d’Industria sobre l’autorització d’aquesta línia elèctrica Gesa manifesta: “La línea tiene consideración de troncal ya que su objeto y finalidad es la interconexión de dos líneas generales. Siendo este proyecto una parte de una serie de proyectos que enlazan la subestación de Llucmajor con la estación de maniobras (futura ubicación de la subestación de Cala Blava, incluida en el Plan Sectorial Energético de las Islas Baleares [1]).

Només faltaria instal·lar el tram que va des de la subestació elèctrica de Llucmajor fins a Son Antem per connectar amb una línia de 66Kv la subestació elèctrica de Llucmajor amb la futura subestació elèctrica de Cala Blava. D’aquesta manera se podria aprofitar la línia existent estalviant doblers públics i perjudicis irrevocables al medi ambient, als ciutadans afectats i a la comunitat en general.

Per tot això la Plataforma Alta Tensió a Llucmajor demana que la conselleria d’economia i competitivitat defensi els interessos de la ciutadania, exerceixi el seu paper d’àrbitre i negociï amb Gesa-Endesa, la propietària de la línia, i REE, que ha d’executar el projecte, perquè s’utilitzi una línia que va costar milions d’euros i va perjudicar greument a molts de ciutadans i ecosistemes per subministrar electricitat a cinc abonats a 15 Kv.

La plataforma creu que si es facilita la connexió d’aquests cinc abonats a una línia de 15Kv (ja feta o una nova soterrada) i es mogui una torre perquè es corregeix l’impediment pel qual la conselleria va denegar temporalment la seva utilització a 66kv (hi ha una edificació entre les torres 14 i 15 que queda dins la zona de servitud establerta per la llei per línies d’alta tensió) perquè finalment sigui registrada com el que és, una línia de 66kV, s’evitarien noves destrosses.

Perquè es compleixi el criteri N-1 [2] s’hauria d’instal·lar doble circuit tant a la línia existent, que amb l’ampliació del tram que falta, connectaria la subestació elèctrica de LLucmajor amb la futura subestació elèctrica de Cala Blava, com a la línia que connecta la subestació elèctrica de Llucmajor amb la subestació elèctrica de S’Arenal, totes dues de circuit simple. D’aquesta manera es podria complir el criteri N-1 que garanteix que una fallada simple de la xarxa no suposarà una caiguda del sistema o fer treballar les infraestructures per damunt de les seves possibilitats i això es fa instal·lant doble circuit.

Amb l’aprofitament de la línia existent el subministrament elèctric de qualitat està garantit i el cost, tant econòmic com medi ambiental d’instal·lar doble circuit a les dues línies existents mencionades (la que connecta la SE Llucmajor amb la SE Cala Blava i la SE Llucmajor amb la SE Arenal) i completar el tram de la línia que connectaria la subestació elèctrica de LLucmajor amb la futura subestació de Cala Blava (des de la SE Llucmajor fins a Son Antem) és infinitament inferior al projecte d’instal·lació de les dues noves línies d’alta tensió LLucmajor-Cala Blava/Cala Blava-Arenal de Red Eléctrica Española. Per tant la línia existent compleix millor els objectius plantejats en el marc de regulació del sector elèctric espanyol (subministre de qualitat i menys cost econòmic i medi ambiental) que el projecte de REE.

RECUPERAR EL PROJECTE DE GESA-ENDESA:

L’objecte i finalitat, manifestat per Gesa-Endesa, de la línia existent de 66Kv que va des de Son Antem fins a l’estació de maniobres de Cala Blava és la interconnexió de dues línies generals. Aquesta línia, juntament amb el tram que falta (que connectaria la subestació elèctrica de Llucmajor amb Son Antem), va ser concebuda per Gesa-Endesa per enllaçar la subestació de Llucmajor amb la futura subestació de Cala Blava i fer la mateixa funció que farien les dues futures línies projectades per Red Eléctrica Española: “millorar la qualitat de servei elèctric a la zona sur de Mallorca per mitigar els problemes de saturació de la xarxa de MT actual i així poder atendre noves peticions de subministre elèctric, amb elevades potències i allunyats de les subestacions existents”.

Des de la subestació de Cala Blava sortirien línies de 15Kv soterrades que subministrarien electricitat a les diferents urbanitzacions en funció de les seves necessitats. És evident que l’estàndard de Gesa-Endesa era molt més baix que el de Red eléctrica Española però pensam que estava més adaptat a les necessitats i característiques de la nostra comunitat.

De fet el Pla Director Sectorial energètic de les Illes Balears (PDS), que estableix les infraestructures que seran necessàries en el període 2001/2016, basant-se en les previsions de demanda d’abans de la crisi econòmica del 2008 (el consum i les expectatives de demanda elèctrica eren molt més altes que les actuals), planifica línies de 66Kv pel pla Cala Blava, en cap moment menciona línies de 132Kv. Únicament menciona 132Kv per referir-se a les actuacions projectades a la zona nord-est de Mallorca i a Eivissa.

Aquesta apreciació de què les planificacions anteriors al 2008 no s’ajusten a la situació actual no és només una opinió de la Plataforma sinó que coincideix amb el que manifesta el Ministerio de industria, turismo y comercio al seu ““Informe de sostenibilidad ambiental de la planificación de los sectores de la electricidad y el gas 2012/20”: “El consumo de energía primaria ha experimentado una tendencia contraria a la prevista por la Planificación de los Sectores de Electricidad y Gas 2008-2016, (…) lo que produjo la necesidad de replantear las instalaciones de la planificación” [3]. Per posar un exemple de la falta d’adequació de la planificació d’aquesta xarxa de distribució amb la situació actual quan es va dissenyar el pla les expectatives poblacionals a les urbanitzacions de la costa sur de Mallorca al municipi de LLucmajor eren de 200.000 persones, actualment n’hi ha entre 14 i 16.000.

Per tant pareix raonable que, ara que ha baixat el consum i les expectatives de demanda, almenys es segueixin les directrius del PDS que va planificar línies de 66Kv (una potència calculada per unes expectatives de consum superiors a les actuals) per connectar la futura subestació de Cala Blava i no s’incrementi la potència a 132Kv. L’augment de potència (exagerada, segons el nostre punt de vista, si tenim en compte que el cable que connecta l’illa de Mallorca amb Menorca és de 132Kv) no s’adapta a les característiques del nostre territori i a més implicaria la instal·lació de noves línies amb torres més altes que perjudicarien enormement tant el medi ambient com l’activitat econòmica d’una comunitat que viu dels seus paisatges.

JUSTIFICAR MITJANÇANT UN NOU ESTUDI EL CANVI D’ESTÀNDARD ELÈCTRIC:

Un canvi d’estàndard que tantes conseqüències negatives té per al nostre territori i forma de vida hauria d’estar justificat sobre un estudi que analitzi les necessitats actuals, ja que la població i el consum han baixat considerablement, i que s’adapti a la nostra forma de vida i característiques territorials que són diferents de les de la península.

PARALITZAR L’EXECUCIÓ DE TOTES LES LÍNIES PROJECTADES A LES BALEARS FINS QUE S’HAGI REALITZAT UN ESTUDI QUE DETERMINI L’ESTÀNDARD ELÈCTRIC MÉS ADEQUAT PER LES NOSTRES ILLES:

A la plataforma pensa que la problemàtica (mediambiental, social i econòmica) de les línies Llucmajor-Cala Blava/Cala Blava-Arenal és extensible a tots els projectes de futures línies que se volen executar a ses illes. La crisi econòmica ha deslegitimat les expectatives de demanda energètica i les planificacions d’infraestructures necessàries per abastir-la anteriors al 2008. Si el que es vol prioritzar són els interessos dels ciutadans l’ administració s’hauria de comprometre a realitzar nous estudis per conèixer la demanda actual i les infraestructures que serien necessàries per abastir-la i per establir l’estàndard més adequat per ses illes. Les peculiaritats territorials pel fet de ser illes petites i que la principal font d’ingressos sigui el turisme, que ve atret pels nostres paisatges, fa d’aquestes demandes un objectiu prioritari.

Evidentment, tot això no tendra cap sentit si es fa després de l’execució dels projectes d’instal·lació de les línies d’alta tensió que REE té planificades per ses illes. Per això la nostra petició d’aturar l’execució de tots els projectes de línies d’alta tensió a ses illes fins que es facin els estudis necessaris per determinar quin és l’estàndard més adequat per les illes i planificar les infraestructures necessàries per abastir el consum elèctric actual dels illencs.

QUE TOTES LES NOVES LÍNIES ES FACIN SOTERRADES PER CAMINS PÚBLICS SEGUINT EL PROTOCOL D’ANULACIÓ DE CAMPS ELECTROMAGNÈTICS:

Respecte a la part de la línia existent que encara queda per construir, per concloure la connexió entre la subestació elèctrica de Llucmajor i la futura subestació elèctrica de Cala Blava, la Plataforma opina que el soterrament per camins públics, seguint el protocol d’anul·lació de camps electromagnètics, està plenament justificar per:

- Els doblers públics estalviats per l’aprofitament de la línia existent es poden invertir en el soterrament de les parts de la línia que queden per construir.

- L’oferiment del batlle de Llucmajor de cedir gratuïtament els camins públics pel soterrament de les línies també suposaria un important estalvi en indemnitzacions als propietaris dels terrenys afectats pel pas de la línia.

- S’aniria pel camí que han pres els països més avançats de la UE (Holanda, Dinamarca, França, Gb, Alemanya…) que opten cada vegada més pel soterrament per evitar la problemàtica medi ambiental, social i econòmica que impliquen aquest tipus de projectes.

- Es seguiria la recomanació de la Comissió Europea sobre el soterrament de línies elèctriques[4] que anima a analitzar i comparar els efectes positius (menys pèrdues durant el transport, menys costos de manteniment, menys risc d’accidents i d’avaries per fenòmens naturals, preservació del medi ambient, traquil·litat social respecta la inquietud que desperta l’exposició als camps electromagnètics que emeten les línies d’alta tensió i la possibilitat d’explotar la zona turísticament) i negatius (encareix el cost de la instal·lació i la reparació d’avaries).

- S’evitaria la destrucció medi ambiental que suposarà la construcció de les dues línies aèries projectades per REE

- S’evitaria la inquietud social que provoca l’exposició a camps electromagnètics que té el seu reflex en els estudis de la Comissió Europea sobre el tema.[5]

La plataforma pensa que la problemàtica (medi ambiental, social i econòmica) de les línies Llucmajor-Cala Blava/Cala Blava-Arenal és extensible a tots els projectes de futures línies que es vulguin executar a les illes fan extensiva la demanda de soterrament per totes les noves línies elèctriques que s’instal·lin a ses illes.

[1] Pla Director Sectorial de les Illes Balears (PDS): És un Pla de la Comunitat Autònoma que estableix les infraestructures que seran necessàries per garantir les necessitats energètiques dels ciutadans de les Illes Balears en el període 2001/2016, basant-se en les previsions d’abans de la crisi econòmica del 2008 quan les expectatives poblacionals i de demanda elèctrica eren molt superiors a les actuals

[2] Criteri N-1: Un protocol de mínims vigent a Espanya que garanteix que una fallada simple de la xarxa no suposarà una caiguda del sistema o fer treballar les infraestructures per damunt de les seves possibilitats. I això s’aconsegueix instal·lant doble circuit.

[3] Al punt 2.1.2.1. en el que se fa una anàlisi de l’evolució de l’ús de les distintes fonts d’energia respecte a les previsions incloses a l’anterior planificació 2008-2016

[4] Background paper “Undergrounding of electricity lines in Europe” (2003)

[5] Informe de la comissió sobre l’aplicació de la recomanació del consell 1999/519/CE, de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del públic en general als camps electromagnètics de oHz a 300Ghz.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.