Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Drets bàsics, Economia alternativa, Estat espanyol i el Món, General, Lluita de carrer i acció directa, Okupació i espais alliberats

Corralas: de la desesperació a la rebel·lia

Publicat per dia 4 febrer 2013 – 11:11Cap comentari | 133 views
Share to Google Plus

Sevilla. Matinada de maig del 2012. Un grup de famílies camina per una ciutat pràcticament deserta. Cada persona porta una petita motxilla.

Després de diversos mesos organitzant aquest moment, estan nervioses, però també decidides. Ja ha sortit el sol  quan assoleixen el seu destí, desconegut per a la majoria, i contemplen allò que serà la seva nova llar: la Corrala La Utopía.

Mantenir el secret ha estat clau. “El meu propi fill em va demanar on anava tan prest quan vaig sortir aquell dia”, conta Manoli, una de les veïnades. Dies després, aixecaren les persianes de l’edifici per anunciar la primera de les ocupacions de famílies en immobles buits, coneguts com a corralas.

A La Utopía l’han seguit sis corralas més, encara que una d’aquestes ja ha estat desallotjada. Fins al moment, 101 famílies -179 persones adultes i 99 menors d’edat- han donat el pas del reallotjament. Segons Macarena, de la Intercomisión de Vivienda del Movimiento 15M en Sevilla, “això no ha fet més que començar, tenint en compte que, a Sevilla, amb quasi 120.000 habitatges buits, deu famílies són desnonades cada dia”. A les rebotigues de les corralas, la vida segueix essent dura, però, almenys senten que han recuperat la dignitat que els correspon. Com diu un dels seus lemes: “Sense llum, sense aigua, sense por”.

El germen de tot

En els seus primers mesos de funcionament, des de setembre de 2011, la Intercomisión de Vivienda en la qual conflueix la lluita per aquest dret a Sevilla, dedicà moltes de les seves energies a frenar desnonaments. Durant el desembre d’aquest mateix any, després d’impedir un llançament al barri de Torreblanca, s’organitzà allà una assemblea amb el suport de les associacions de veïnats per abastar aquesta problemàtica. Aquest va ser el germen del primer Punto de Información de Vivienda y Encuentro (PIVE), un dispositiu que ha assolit la xifra de 12 emplaçaments a Sevilla i província. En aquests espais, gestionats per assemblees del 15M, a més de trobar suport i assessorament legal, les famílies començaren a mantenir contacte entre elles. Segons Macarena, “s’arribà a la conclusió que els desnonaments succeirien d’una manera o d’una altra i va ser aleshores quan comença a dibuixar-se la possibilitat d’ocupacions massives reivindicades políticament”.

El primer grup de famílies disposades a una ocupació va néixer del PIVE de Macarena, un barri del nord de la ciutat, molt castigat pels desnonaments. Segons Elena, una de les veïnades de La Utopía, “vàrem estar quasi cinc mesos treballant en el suport mutu, perquè venim d’una educació terrible de ‘allò meu és meu’. Es varen fer tallers d’assemblearisme per iniciar-nos en aquest tema i poder prendre les decisions horitzontalment i, sobretot, treballam molt la convivència, perquè és molt difícil en aquestes circumstàncies tan dures”.

Una tasca intensa, tenint en compte que, per a la majoria, paraules com “assemblea” o “activisme” no formaven part del seu vocabulari quotidià. També es treballaren les conseqüències legals d’una ocupació a l’amenaça de desallotjament. “Nosaltres estàvem mentalitzats, sabíem el perill que teníem si ens agafaven, ho sabíem tot, i amb tot i amb això varen dir ‘p’alante‘, perquè ja, la por, la deixàvem enrere” afirma Manoli.

El naixement de La Utopía, al maig de 2012, suposà un nou punt d’inflexió en l’afluència de famílies afectades en el 15M. Desenes de persones s’acostaren a aquestes corralas per reclamar un habitatge, cosa que generà situacions molt tenses. Sols una setmana després del reallotjament, va tenir lloc una assemblea a l’exterior de l’edifici amb l’assistència de més de 300 persones de distints barris que es distribuïren en els PIVE per començar a organitzar-se.

L’experiència de La Utopía s’ha compartit a la majoria de corralas posteriors, de la mateixa manera que en els grups activistes del 15M que donen suport a aquesta lluita. S’organitzen en assemblees i funcionen de manera col·lectiva. “Els veïnats ens reunim totes les setmanes per contar els nostres problemes, com ho estam vivint, el que sorgeix, el que anam solucionant”, conta Teresa, de la Corrala La Esperanza.

Una manera d’habitar inèdita, tal com assenyala Elena, de La Utopía: “Passes de no relacionar-te amb ningú de l’edifici ni de l’entorn a solucionar qualsevol problema entre tots”. Un camí que es va teixint lentament. Segons Elena, “a La Utopía, la majoria de la gent reallotjada no estava acostumada ni a parlar de política ni a pensar en política, i hi ha molts de veïnats que van donant passos. No esperen que els diguin què és el que han de ser, pensen en allò que és el que volen fer i què és allò positiu, a més, per al col·lectiu.

Un canvi de vida

Totes coincideixen a assenyalar que aquesta experiència els ha canviat la vida, més enllà de solucionar la seva urgència habitacional. Teresa, que havia regentat durant deu anys el seu propi comerç fins que va perdre’n el pis, s’emociona quan conta que “és dur viure en una corrala, però no ho canviaria: aprens a conviure amb els altres, fas moltíssims d’amics, valores més les coses i ho compartim tot”. Manoli recorda el seu “pànic” quan estava amenaçada de desallotjament: “Que la policia en tragués al carrer amb una maleteta… jo així no podia viure, de nirvis, de dolor de cames, però una vegada que vaig arribar aquí estic més tranquil·la, se’m fugiren els dolors sense pastilles ni res!”, afirma.

Igual que Rocío, de la Corrala La Ilusión. El seu fill petit dormia amb la mà tancada en puny davant la tensió d’un desnonament imminent, “fins que passà la primera nit a la “corrala” i vaig adonar-me que, per primera vegada, dormia amb les mans obertes”.

El passat dissabte 19 de gener se celebrà a La Utopía la primera trobada de famílies reallotjades a corralas, inclosa Liberación, a la localitat d’Alcalá de Guadaíra, que es presentà públicament aquest mateix dia. És la primera que es produeix a la província, on l’especulació immobiliària ha deixat un immens rierol de promocions fantasmes. En aquest primer contacte, compartiren les seves passes, lluites i conquestes. En fer-se una foto de “família”, sorgí un crit comú: “Sí es pot”.

Les corralas sevillanes

  • La Utopía. Ubicació: Avenida de las Juventudes Musicales, s/n (zona norte). Presentació pública: 17 de maig de 2012. Famílias: 36. Més informació: http://corralautopia.blogspot.com
  • La Alegría. Ubicació: Calle Feria, 158 (centre). Presentació pública: 30 d’agost de 2012 (desallotjada el 20 de setembre de 2012). Famílias: 5. Más información: http://corrala-alegria.blogspot.com
  • La Ilusión. Ubicació: Calle Lumbreras, 13 y 15 (entorno Alameda). Presentació públic: 24 de novembre de 2012. Famílias: 18. Més informació: http://corralailusion.blogspot.com
  • La Esperanza.  Ubicació: Calle Mariano Benlliure, 43-45, entorno Gran Plaza. Presentació públic: 21 de desembre de 2012. Famílias: 5. Més informació: http://corralalaesperanza.blogspot.com

Font: http://www.diagonalperiodico.net/movimientos/corralas-la-desesperacion-la-rebeldia.html

Traducció: contrainfo.cat

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.