Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Estat espanyol i el Món, General, Mitjans alternatius, Politiqueig

Com queda la llei hipotecària després del no del Partit Popular?

Publicat per dia 15 juny 2013 – 12:151 Comentari | 385 views

Com queda la llei hipotecària després del no del Partit Popular?

Share to Google Plus

Un mes després que el PP donés l’estocada definitiva al Senat a la ILP hipotecària presentada per la PAH, el moviment contra les execucions hipotecàries afronta nous reptes per fer efectiu el dret a l’habitatge. La moratòria dels desnonaments, la dació en pagament retroactiva i el lloguer social dels pisos buits en mans dels bancs -les tres reclamacions bàsiques de la ILP- han quedat desvirtuades després del seu pas per les Corts. Malgrat tot, les passes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca segueixen donant fruits. Ocupacions d’habitatges buits, victòries a algunes de les batalles judicials obertes i suports d’arreu demostren que el 80% de suport a la PAH que reflecteixen les enquestes es tradueix en suport també a pràctiques concretes. Fins i tot institucions europees com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que va sentenciar contra el procediment espanyol d’execució hipotecària el 14 de març, o el mateix Banc Central Europeu, que va criticar la llei hipotecària per insuficient el 22 de maig, s’han posat de part de la PAH en una contesa on el PP ha quedat aïllat defensant els interessos de les entitats financeres. Ara bé, com queda el text de la llei hipotecària? Ho analitza tot seguit Irene Escorihuela.

Per a la PAH, les mesures proposades a la ILP eren de “mínims”, davant el drama de desnonaments que ja han dut a més d’una desena de persones a treure’s la vida arran del desnonament. La Llei 1/2013 de mesures per reforçar la protecció dels deutors hipotecaris, reestructuració del deute i lloguer social, tanmateix, és una llei pensada per pal·liar casos extrems, però en cap cas per aturar els desnonaments a escala general. Parlem d’una altra llei on s’ha eliminat tot el contingut social i de condemna a les pràctiques del sistema bancari.

Impacte reduït al mínim

La paralització immediata dels desnonaments es tradueix en una moratòria “temporal i excepcional” de dos anys per a aquelles famílies que puguin estar en risc greu d’exclusió social. Per això, hauran de complir certs requisits econòmics i familiars, com ser família nombrosa, monoparental amb dos fills, tenir un fill menor de tres anys, tenir alguna persona de la unitat familiar amb diversitat funcional… Tal com ha succeït amb els decrets d’ajuda als deutors hipotecaris aprovats fins ara, el gruix de les afectades no s’hi podran acollir. D’altra banda, caldrà veure què succeeix amb aquestes famílies al cap de dos anys, ja que res no indica que la situació econòmica hagi de millorar. A d’altres països del sud d’Europa com Grècia o Portugal, les moratòries de desnonaments s’han hagut de prorrogar any rere any davant la impossibilitat de millora financera de les llars. Sigui com sigui, el text permet els desallotjaments forçosos sense alternativa d’habitatge.

Pel que fa a la dació en pagament, una demanda de mínims que evitaria l’endeutament per tota la vida de milers de famílies no té lloc a la nova llei, ja que, tal com han manifestat algunes persones del Partit Popular, “podria posar en perill el sistema financer”. Així doncs, l’única possibilitat que s’obre a les famílies amb deutes hipotecaris és la condonació del deute si s’aconsegueix pagar el 65% en cinc anys, o bé el 80% en deu anys.
Finalment, el lloguer social no s’esmenta a l’articulat de la llei. L’única referència que trobem és la constitució del Fons d’Habitatge Social, dotat amb la minsa xifra de 6.000 habitatges per tot l’Estat, quan les execucions hipotecàries sumen ja més de 400.000.

Ecos de la sentència europea

El que no ha pogut evitar el PP ha estat incloure un mínim esment a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 14 de març, que considerava que la legislació espanyola en matèria hipotecària era contrària a la normativa sobre clàusules abusives de la UE. El principal efecte de la sentència és que la judicatura podrà observar l’existència de clàusules abusives en els contractes hipotecaris al mateix procediment d’execució hipotecària i no al procediment declaratiu posterior. Tanmateix, el PP va establir el termini de tan sols un mes a partir de la publicació de la llei per a aquells procediments oberts, termini que tot just s’està esgotant ara. Aquest precepte està condemnant, malgrat els esforços de la plataforma que ha preparat un “equip d’emergència” per fer reclamacions, aquells casos en què es desconeix la llei a no poder sol·licitar la nul·litat del procediment. Ha deixat en mans de la judicatura, a més, l’establiment de què és una clàusula abusiva. El text possibilita, però, que durant el procediment de venda extrajudicial, aquell en què l’habitatge es ven abans d’arribar al judici, es pugui al·legar davant el notari l’existència d’aquestes clàusules. D’altra banda, les persones que ja han patit el desnonament hauran d’assumir el deute per tota la vida, ja que la llei no contempla cap mesura de retroactivitat. “Una condemna a l’exclusió social”, en paraules de la PAH. Es tracta, en definitiva, d’una aplicació molt restrictiva de la sentència del TJUE.

Minses reformes

La llei recull altres mesures que, si bé de manera molt limitada, poden ajudar les famílies en processos d’execucions hipotecàries. Així, es modifiquen les condicions de la subhasta per facilitar-hi la participació i, alhora, s’augmenta del 60 al 70% el valor pel qual l’entitat financera pot adquirir l’habitatge en cas que la subhasta quedi deserta. També es limiten les costes i es posa un topall als interessos de demora del préstec de tres vegades l’interès legal del diner –això és un 12%– tot i que, fins ara, algunes magistrades havien considerat que 2,5 vegades ja era abusiu. D’altra banda, s’atorga rang de llei als decrets aprovats l’any passat, als quals ben poques famílies s’han pogut acollir. Així doncs, no es tracta d’un canvi estructural, sinó d’unes reformes temporals molt minses.

Analitzem quines són les passes que la PAH es planteja després del no a la ILP, en aquestes entrevistes que Gemma Garcia ha fet a Ada Colau, de la PAH Barcelona, i a Pau Llonch, de la PAHC Sabadell.

Notícia extreta del Semanari la Directa

1 Comentari »

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.