Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Antifeixisme i xenofòbia, Conflictes, imperialisme i militarisme, Estat espanyol i el Món, General

Barcelona i Palma aixequen un clam solidari multitudinari per les refugiades

Publicat per dia 20 febrer 2017 – 9:18Cap comentari | 35 views
Share to Google Plus

Article de Clara Macau i Marc Ferrà publicat a La Directa. Fotografies, de la manifestació de Ciutat, de Manel V. Domènech.

Milers de persones protesten pels carrers de Barcelona contra les polítiques d’asil de la Unió Europea i els estats membres.

“Prou hipocresia, no a la llei d’estrangeria”, “no més morts, obrim fronteres” i “volem acollir en llibertat”, són alguns dels càntics que es van sentir ahir durant tot el recorregut de la manifestació pels carrers de Barcelona. Més de 300.000 persones, segons la plataforma organitzadora Casa nostra, casa vostra –unes 160.000, segons la Guàrdia Urbana– van recórrer la Via Laietana des de plaça Urquinaona fins a arribar a la platja del Somorrostro. L’objectiu: demanar la mobilització activa dels països europeus a favor de l’acollida de refugiades. Fins a 1.200 col·lectius, representants polítiques i ciutadanes, arribades d’arreu, van participar en aquest acte de reivindicació multitudinària. La d’ahir es va convertir en la mobilització europea més gran per l’acollida de persones refugiades.

A les quatre de la tarda ja feia estona que a la plaça Urquinaona s’hi aplegava gent amb pancartes blaves, cartells reclamant l’acollida de refugiades a Catalunya i algunes estelades. L’estand de marxandatge va esgotar les banderoles i la ciutadania assistent feia cua per aconseguir xapes, samarretes i dessuadores amb el lema “Volem acollir”. Entre la gent es podia percebre fàcilment edats i corrents polítiques diverses, i en el transcurs de la manifestació es definiren els blocs: el de les persones migrants, el bloc per la desobediència, el de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), els diferents col·lectius i entitats firmants, grups de caus i esplais… A la platja del Somorrostro s’esperava el veler de rescat Astral, de l’ONG ProActiva Open Arms, per començar la performance que tancaria la manifestació.

Eren les sis de la tarda quan una desena de persones es van tirar al mar des d’una llanxa per simular el rescat d’un servei de salvament. Anna Maria, voluntària, explicava que s’havia ofert per participar a la iniciativa perquè coneix la situació de Lesbos, a Grècia. “Ja que no podem anar fins allà, doncs col·laborem des d’aquí”, argumentava. Oman Omar, que forma part de l’ONGD Nasco ICT, pensa que la manifestació ha de servir per conscienciar Europa sobre la realitat que viuen persones que cada dia arrisquen la seva vida a la Mediterrània. “Vaig marxar de Mauritània amb pastera fa deu anys”, explicava, “i dels 120 que érem a la barca, ens vam salvar només sis”.

Adam Díaz, membre de la plataforma Stop Mare Mortum, remarcava que “és una manifestació important, una suma de forces difícilment visible en aquest tipus de causes”, però també que “no pot quedar en un brindis al sol; el Govern català no es pot excusar en el fet que vol acollir però Madrid no el deixa, perquè ara mateix a Catalunya tenim molta gent que ja ha arribat, i que estan tancats en CIEs, que se’ls deporta i que no tenen papers”. Aquesta pataforma, així com la CUP, formava part del bloc “desobedient” de la marxa, que clamava per l’obertura immediata de les fronteres.

La Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CEAR) demanava “vies segures i legals” per acollir els nouvinguts. Els col·lectius de migrants exigien “papers per a tothom” i denunciaven les seves experiències personals (“Sense papers, sense contracte, empadronament ni treball. Solució ara”), criticaven els CIE i les bales de goma “que ens maten a les fronteres”. “No es tracta només d’acollir”, explica Aziz Faye, un dels portaveus del Sindicat de manters, “sinó de respectar els drets humans de la població que migra i de reparar el deute històric que els països colonials tenen amb els països que han colonitzat i arrasat, massacrant les seves vides, riquesa i cultura”. Faye afegia que “la llei d’estrangeria, les traves administratives i el menyspreu racista institucional, han convertit als acollits fins ara en els nous pàries d’aquesta societat”. Per la seva banda, els col·lectius feministes van voler fer sentir la seva veu amb proclames en suport de les dones migrants que lluiten, i les treballadores de la llar també van reivindicar els seus drets.

El parlament final, amb els testimonis de la refugiada bosniana Dara Ljubojevic, la siriana Meera Zaroor, les coordinadores de la campanya Rubèn Wagensberg i Lara Costafreda, la periodista Mònica Terribas i la cantant Marina Rossell, va tancar una mobilització massiva, que va mostrar el desencant ciutadà amb les polítiques implementades per la Unió Europea i els Estats membres.

“A Mallorca també volem acollir”. A Palma, més de cinc mil persones exigiren també solucions urgents i immediates davant la crisi de les refugiades

La ciutat illenca també va esdevenir tot un clam per exigir a les institucions que Mallorca sigui terra d’acollida per a totes les persones refugiades i migrants. La manifestació va aplegar unes 6.000 persones, que van recórrer els carrers de Palma rere el lema: “Volem acollir”. La marxa va començar a dos quarts de set a la plaça Major i va reunir gent molt diversa de la societat mallorquina, amb una gran presència de famílies i persones del teixit social.

16832245_714750352031444_4848996464113700933_n

La mobilització va estar impulsada pel moviment escolta de Mallorca i va rebre el suport de multitud d’entitats i organitzacions de molts àmbits. Al passeig del Born, punt final de la manifestació, es va llegir el manifest amb què l’organització va reclamar a les institucions, tant estatals com autonòmiques, una resposta més contundent a la important crisi humanitària que pateixen les persones refugiades. També van manifestar que “els motius que empenyen les persones refugiades a fugir del seu país són molt més forts que els murs que puguin aixecar”, i que cal posar fi a una “Europa que s’ha consolidat com una gran fortalesa”.

La mobilització acabà amb una persona refugiada, refugiada tota la vida. Explicà que fou refugiat, de petit, a Palestina, d’allà anà a Síria. Ara mateix havia hagut de tornar a sortir d’on vivia per causa de la guerra. Donà les gràcies per la solidaritat viscuda.

 

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.