Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Coneixement lliure, Difusió i pensament crític, General, Illes Balears i Pitiüses

Autoorganització en el moviment 15M: la dinàmica assembleària s’expandí per l’illa

Publicat per dia 15 maig 2016 – 19:45Cap comentari | 38 views
Share to Google Plus
article 15M (Anuari 2011)

Encapçalament d’un dels articles de l’Anuari 2011 en el que es va tractar amb especial èmfasi el moviment 15M a Mallorca.

Sembla clar que el moviment 15M era un moviment assembleari. En realitat, la pràctica de l’assemblearisme evolucionà molt des dels primers dies a les places fins a les posteriors assemblees als pobles i als barris.

portada anuari 2011

Portada de l’anuari 2011, amb una fotografia de la plaça Islàndia.

Al principi, les reunions de gent a les places servien per expressar el descontent i posar de manifest una certa germanor entre persones amb problemes semblants. S’ha parlat moltes vegades de la heterogeneïtat del moviment i de la politització de gent que mai abans no havia participat en moviments socials de base. Això explica que a les primeres setmanes moltes de les anomenades assemblees no ho fossin realment. Sovint, es revelava una mena d’espectacle, a vegades un veritable micròfon obert per a les confessions personals, sense enfrontar el difícil repte de prendre decisions col·lectivament. El treball en assemblea requereix esforç i una certa predisposició, a part d’unes nocions bàsiques sobre assemblearisme que molt poca gent tenia a les places. No hi havia rigor ni transparència en l’elaboració dels ordres del dia, en l’elecció del moderador o en la redacció i accessibilitat de les actes. Però, potser l’inconvenient més greu que vàrem detectar les que veníem de moviments assemblearis era el desconeixement i la confusió entorn de la idea de consens. El consens com quelcom impossible, com una unanimitat forçada… Cap notícia sobre la construcció del consens, sobre la creativitat col·lectiva, sobre saber escoltar, moure’s, cedir… Personalment, creim que un dels punts d’inflexió de l’assemblea de la Plaça d’Islàndia va ser el moment en què es van començar a prendre les decisions per consens, a la vegada que s’establien uns protocols clars respecte de la moderació, l’ordre del dia i les actes. És cert que la mida de les assemblees durant les primeres setmanes a la plaça i el ritme frenètic (una assemblea al dia) ens desbordaven i això va ser un repte per a les pràctiques assembleàries. Entre d’altres coses, es van assajar dinàmiques en grups petits per treballar alguns temes concrets i l’experiència va ser prou enriquidora. Paral·lelament, la Universitat Lliure va detectar aquests problemes i va començar a fer tallers de dinàmica assembleària per tal de donar unes eines bàsiques per a preparar i realitzar una assemblea. Es tractava que no fos sempre la mateixa gent amb experiència la que assumís tasques o rols que, si no són rotatius, generen dinàmiques de poder (moderació, actes…). S’han fet desenes de tallers durant tots aquests mesos, tant a Ciutat com als pobles i els resultats han estat realment fructífers.

En els darrers mesos, el federalisme i la descentralització de les assemblees cap als barris i pobles van ser el segon gran repte de l’autoorganització del moviment. Si en assemblearisme algunes tenien certa pràctica, en federalisme va ser acusada la inexperiència més absoluta. Ni els seus fonaments teòrics ni l’experiència de l’anarcosindicalisme que, dins l’àmbit estatal, s’organitza de manera federal, ens van donar eines efectives per traslladar el federalisme al moviment 15M. Independentment de tot, cal fer una anàlisi crítica de la conveniència de passar de l’assemblea de plaça d’Islàndia a una organització de tipus federal en assemblees de base. Es dóna la paradoxa que al principi hi havia una assemblea de centenars de persones molt difícil de gestionar i llavors hi hagué una desena d’assemblees que no sumaven molt més de cent persones. Un nombre probablement insuficient per assumir l’assistència i el treball a les diferents assemblees coordinadores que tenien com a objectiu cohesionar el moviment a l’illa. La Universitat Lliure també va celebrar una sèrie de tallers de federalisme. Sembla que van servir per a aclarir idees com l’autonomia/sobirania de cada assemblea de base o el paper dels portaveus a les coordinadores; però la veritat és que van quedar dubtes oberts i es plantejaren diferents modificacions del model federal actual (1).

Inevitablement, el moviment 15M a Mallorca acabà l’any 2011 en un estat més latent que en la seva explosió primaveral i posterior consolidació durant l’estiu. La fatiga a causa d’uns ritmes frenètics, la necessitat de fer feina de fons (menys mediàtica) en els grups de treball i projectes que van anar sorgint, etc. li restaren participació, inicialment massiva, i la visibilitat dels primers mesos.

article 15M (Anuari 2011) imatge

Però, de fet, preveiem un escenari polític, social i econòmic tant o més calent de cara al futur 2012. Creiem important aprofitar aquest impasse per reflexionar sobre les nostres pràctiques d’autoorganitzacio, i preparar-nos per a les pròximes lluites.

Alguns dels reptes que enfrontava el moviment per al 2012 eren: i) la consolidació de les assemblees de base als barris i pobles, i que cadascuna d’aquestes trobàs el seu ritme i funcionament per anar guanyant participació, ii) trobar una manera de millorar el model federalista actual que permetés una lliure associació de les assemblees abans esmentades, fer-lo més àgil, tot assegurat-ne l’autonomia i potenciant-ne la capacitat d’acció, iii) superar l’etiqueta «15M» i consolidar, simplement, una cultura de l’autoorganització a Mallorca. (2)

Creiem que allò més destacable quant a les pràctiques d’autoorganització és que la dinàmica assembleària i federalista va arribar a persones que mai no les havien experimentat abans, i per tant, un sector més ampli de la població fou conscient que les respostes col·lectives de base volen un esforç, però que són possibles. Això és important perquè, mentre la gent políticament més activa segueix teixint aquesta xarxa d’autoorganització, en els pròxims contexts en què les mobilitzacions socials tornin a ser massives, ens podrem beneficiar de l’experiència acumulada per totes durant aquests mesos. D’aquesta manera, es podrà aconseguir que més persones es comprometin amb els moviments socials de base a Mallorca.

(1) Sobre els detalls del model federal del 15M a Mallorca consultau el Cultura Obrera, núm. 43, pàg. 3.

(2) Es van aconseguir abordar aquests reptes? Contestau amb un comentari.

* Aquest article ha sigut actualitzat verbalment per a que d’aquesta manera fos vigent. Aquí podeu trobar l’Anuari 2011 al complet i llegir-lo en la versió publicada a paper.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.