Actualitat

Les notícies dels moviments socials de Mallorca

Opinió

Diferents articles de reflexió i anàlisi

Convocatòries

Agenda d'activitats dels moviments socials

Especials

Reportatges, guies i documents de temàtica variada

Participa-hi!

Som un projecte contrainformatiu autogestionat. Participa-hi!

Pàgina principal » Defensa del territori, Entrevista

[Entrevista] “L’ocupació de Sa Dragonera es tractava d’una lluita anticapitalista contra l’especulació immobiliària”

Publicat per dia 7 juliol 2017 – 14:32Cap comentari | 1.026 views

[Entrevista] “L’ocupació de Sa Dragonera es tractava d’una lluita anticapitalista contra l’especulació immobiliària”

Share to Google Plus

Avui es compleixen 40 anys de l’ocupació de Sa Dragonera. El 7 del 7 del 77, una dada màgica com diu l’historiador Pere Garcia qui ha realitzat el llibre ‘Salvem Sa Dragonera. Història dels ecologismes a Mallorca’. Al Pere el podem definir com a llibertari, però és més que aixó, és pollençí i forma part del partit municipalista Alternativa per Pollença. Parlam sobre le seu llibre, el que significà Sa Dragonera com a lluita per a Mallorca, i molt més.

P: Bones Pere, començam pel principi. A l’any 77 es va ocupar l’illot, en un moment que no hi havia govern, ni estatal ni autonòmic. Per quin motiu es va realitzar aquesta lluita, més enllà d’aturar el projecte que es pretenia?

R: Després de la mort de Franco hi va haver un moment de gran politització social i un “boom” de moviments socials que aprofitaren el desconcert en el poder per tal d’intentar transformar la societat. Govern no n’hi va deixar d’haver mai, això sí. El 7 de juliol de 1977 feia molt poc que hi havia hagut les primeres eleccions, el govern “democràtic” encara no s’havia instal·lat i, en certa mesura, hi havia un desconcert tal que permetia una llibertat d’actuació major als moviments socials.

Tenint en compte això, l’arribada de les idees ecologistes i la tradició llibertària, va fer possible que un grup llibertari ocupés sa Dragonera per tal de fer front a un projecte immobiliari que pretenia destruir l’illot. A sa Dragonera hi havien de fer cinc urbanitzacions per un sòtil poblacional de 4500 persones, un port esportiu, una xarxa de carreteres i aparcaments, una planta potabilitzadora d’aigua, una xarxa de clavegueram, una planta empaquetadora de fems, un heliport i tot un seguit d’infraestructures necessàries per a una urbanització de luxe.

Així doncs, l’ocupació no va ser ben bé ecologista, no es pretenien salvar falcons, gavines o sargantanes, sinó que el que volien els llibertaris era “començar a recuperar el que ens han robat” –com deien ells mateixos. És a dir, és tractava d’una lluita plenament anticapitalista que anava contra l’especulació turistico-immobiliària i contra el poder i la propietat privada. Per a ells, sa Dragonera només era una peça necessària d’una lluita global que calia emprendre.

P: A la presentació del llibre, realitzada a Ciutat, vas parlar de l’ecologisme burocràtic i el de combat. A què et refereixes en cada cas? 

R: Els historiadors (i la societat en general) tendim a posar etiquetes i a conceptualitzar i simplificar les coses per poder entendre-les més fàcilment. No va existir un ecologisme burocràtic ni un de combat, sinó més bé unes pràctiques. És a dir, a sa Dragonera (i ho podríem extrapolar a qualsevol altra lluita) hi van conviure dues maneres d’entendre el conflicte i com afrontar-lo. Uns col·lectius apostaren per l’acció directa, ocupant l’illot, i fer difusió entre la població, que s’hi va bolcar. Altres col·lectius apostaren més per la via judicial o burocràtica. I pens que ambdues foren imprescindibles. Sa Dragonera seria avui en dia una urbanització de luxe si no hagués estat per l’acció directa dels llibertaris, però també ho seria si no s’hagués emprès una batalla judicial per part de l’advocada Lina Riera i que va assumir plenament el GOB.

P: I en el temps de l’ocupació de Sa Dragonera, quins col.lectius destacaven en cada estil de lluita?

R: Com deia, potser el col·lectiu que més va mantenir la via judicial va ser el GOB. Per altra banda, l’ocupació de sa Dragonera va ser impulsada en primer terme per Terra i Llibertat, amb el suport molt important de Talaiot Corcat. Terra i Llibertat era un col·lectiu anarquista i autònom. Mentre que Talaiot Corcat era un col·lectiu més divers, potser proper a l’anarquisme, però sense definir-se. Aquests últims tenien un local a Ciutat.

P: Un any més tard es tornà a ocupar, però no va tenir la mateixa repercussió i va dur amb ella repressió. El fet que el govern de l’Estat estàs constituït va ser determinant?

R: El desembre de 1978 i gener de 1979 hi va haver la segona ocupació. Com deies, aquest cop no hi va haver un suport massiu, com havia passat al 1977. El context polític havia canviat. Els moviments antisistema s’anaven desinflant a favor d’uns partits i sindicats que cada cop anaven abandonant idearis rupturistes per abraçar el possibilisme que el nou marc de la transició permetia.

A més, la segona ocupació i la campanya de difusió va patir una repressió prou important amb detencions massives, càrregues policials, multes per aferrar cartells… El nou règim s’havia consolidat i el govern “democràtic” ja estava plenament operatiu i amb capacitat per exercir la repressió.

I a això se li ha de sumar que feia poc temps s’havia creat una plataforma, el Comitè de Defensa de sa Dragonera, encapçalada pel GOB i Talaiot Corcat, que va agrupar a la major part de partits polítics d’esquerres, sindicats majoritaris i un bon nombre d’organitzacions socials. Aquest Comitè, que havia organitzat una gran manifestació per principis de febrer de 1979, no va voler donar suport a l’ocupació i va demanar a Terra i Llibertat que s’adherís al Comitè. Des de Terra i Llibertat però veien amb mals ulls al Comitè i els criticaven pel dirigisme i intent electoralista de les organitzacions que l’integraven.

P: Salvem Sa Dragonera sempre s’ha dit que ha estat una de les grans victòries, en quin sentit va marcar a la societat illenca?

R: La campanya per salvar sa Dragonera va suposar un abans i un després dins la lluita ecologista. És una de les poques grans victòries contra l’especulació turistico-immobiliària. I va ser una lluita exemplar quan a la difusió del problema i la conscienciació de grans capes de la població. A partir del 7 de juliol de 1977 s’encetaren moltíssimes lluites a molts altres indrets amb els mateixos paràmetres de la lluita per sa Dragonera: campanya judicial i de mobilització combinades. Potser la diferència entre la campanya per sa Dragonera i els posteriors “Salvem algun indret o topònim” és que el sentit anticapitalista i global dels inicis de la campanya per sa Dragonera han desaparegut i les lluites han estat més de tipus proteccionista d’un o altre indret sense tenir en compte que la destrucció del territori és inherent al progrés capitalista.

P: Segueixen vigents aquests pensaments i accions?

R: L’ecologisme, en moltes de les seves vessants, ha arrelat prou en una part de la població i moviments socials. Però potser el que s’ha estès més és una visió proteccionista que mira per la no urbanització excessiva del territori. Aquest és l’ecologisme majoritari i que gaudeix de bona premsa. Per altre banda els moviments antissistèmics i anticapitalistes no gaudeixen de la força necessària. Tot i això hi ha col·lectius que intenten incidir en aquesta visió anticapitalista i global de l’ecologisme.

P:  Per exemple, amb l’autopista Campos-Llucmajor es podria fer alguna cosa parescuda? Quina opinió en tens sobre el succeït ahir? 

R: Crec que seria necessària una acció contundent contra aquesta autopista. Però desgraciadament pens que no és possible una acció i una campanya com la de sa Dragonera. El moment no és el mateix. Que hi hagi un govern suposadament d’esquerres a les institucions frena la mobilització social i decanta l’opinió pública. Les alternatives que s’atrevien a somiar al 1977 han desaparegut de les ments per assumir una democràcia incompleta que la gent es resigna a acceptar com a mal menor. L’aparell repressor també està molt més perfeccionat i les vides, tot i que sembli mentida, són molt més precàries. Així vivim un moment de por: a perdre la feina, a rebre una multa, a no poder fer front la hipoteca, a que si protestam tornarà la dreta… I a això se li ha de sumar que sa Dragonera es va guanyar, però les derrotes són incomptables i això no fa més que reforçar el “que hi farem…” que tenim tan ficat al cap.

Per mi amb el tema de l’autopista no s’ha fet més que evidenciar que siguin quins siguin els partits que governen, tots miren més pels seus interessos electoralistes que pel futur del poble. Tot ho valoren en qüestió de quants vots poden perdre o guanyar en cada acció i també a quin partit rival li poden robar vots. Les ideologies fa temps que varen morir en el parlamentarisme. Ara tot són nínxols de vot. És així de trist, però si valoram les declaracions dels actuals “dirigents” i els seus fets, queda palès que no tenen ni ideologia ni principis.

Aquesta autopista és un desastre: comsum de territori, turistització del sud de Mallorca, tudadissa de recursos, destrucció del camp, impuls del model de vida capitalista de consum, conseqüències funestes al comerç local… res que no coneguem i que no hagi succeït allà on s’han fet arribar les “autopistes que duen progrés”.

P: En l’actualitat la lluita ecològica per excel.lència és per conseguir un decreixement turític necessari. Tenim un problema d’allotjaments i lloguers, ocupar pisos (on s’hi faci lloguer turístic) podria ser un nou ‘Salvem Sa Dragonera’?

R: Crec que encetar aquesta lluita era imprescindible. Fa 4 anys, quan va sortir el primer número de Tot Inclòs, això era un tabú. I afortunadament la lluita ha agafat unes dimensions molt més grans. La crítica al turisme s’ha estès a molts altres col·lectius, n’han sorgit de nous, i la gent ja en parla al carrer. Potser l’ocupació de pisos o fer algunes accions contundents que ajudin a visibilitzar més la problemàtica ajudaria encara més a fer créixer la consciència. I és que la turistització massiva de les nostres vides afecta a una majoria social que de cada cop més s’adona de que cal posar-hi fre si volem sobreviure.

Fes un comentari!

Fes un comentari o enllaça des del teu web. També pots subscriure´t a aquests comentaris via RSS.

Digues la teva

Gravatar activat. Gravatar.